Hem de saber d’on venim

Sovint oblidem que la casa i el carrer són competidors poderosos de l’escola a l’hora d’instruir i socialitzar infants i adolescents. La gent il·lustrada tendeix a tenir una visió excessivament optimista de l’educació. Si les virtuts taumatúrgiques de l’escola foren reals, ja haurien desaparegut, després d’anys d’escolarització universal, la fatxenderia, la ignorància, la incultura... A mi, que em dedique a l’ensenyament des de fa temps, encara em sorprenen certs comportaments dels alumnes. «¿Com és possible que tants anys d’escolarització hagen influït tan poc en aquests xics?», em pregunte de vegades. Al final, però, l’experiència de quatre dècades de dedicació a la docència m’han fet partidari de la teoria de la botella mig plena. Em sembla fantàstic que la majoria dels alumnes traga profit de l’educació. La resta, alguna cosa bona aprendrà... De fet, els informes PISA no detecten com han canviat les coses en aquest país, des de la dècada dels seixanta del segle passat. Hem de saber d’on venim.