Emprenedoria

Els esborranys de la LOMCE que s’han difós fins ara descobreixen una sorpresa sobre la qual s’ha parlat poc: una nova assignatura anomenada emprenedoria. Se suposa que, amb aquesta matèria, es vol potenciar l’esperit emprenedor dels futurs ciutadans adults. ¿És tan baix l’índex d’emprenedors com afirmen els portaveus de la dreta? La resposta no és unànime. Alguns economistes sostenen que hi ha molts emprenedors al país. Però no tots aconsegueixen de tirar endavant els seus projectes per falta de finançament i per les innombrables traves burocràtiques que s’han de salvar per a obrir un negoci. Deixem de banda, però, aquesta qüestió i centrem-nos en altra. ¿Qui ensenyarà aquesta nova assignatura als instituts? Ja sabem que la química l’ha d’ensenyar un químic, i l’anglès, un graduat en filologia anglesa. Caldrà concloure, per pura analogia, que l’emprenedoria l’hauria de d’impartir un emprenedor. ¿Hi ha emprenedors als centres educatius? ¡No! En un centre públic, els docents són funcionaris de carrera o interins; en un centre privat, treballadors assalariats. En qualsevol cas, treballadors per compte aliè —si de cas, només hi hauria les petites excepcions dels membres de les cooperatives d’ensenyança o del docent propietari d’un centre privat. De manera que l’assignatura d’emprenedoria serà impartida majoritàriament per persones que no són emprenedores. Si ho fossen, estarien gestionant un negoci propi, en comptes de treballar a sou per a l’administració pública o per a un particular. (Per cert, molts dels polítics que ens governen també són funcionaris.) L’assignatura d’emprenedoria és, per tant, una de les grans idees que se’ls acuden sovint als dirigents que seuen en un despatx i mai no es ficaran la granota de treball (i una mostra més d’aquelles esperances massa optimistes que se solen dipositar en l’educació). Dissortadament, l’escola i l’institut no tenen la vareta màgica per a solucionar tots els problemes del país. Serà molt difícil —per no dir impossible— que els centres encarregats d’impartir els ensenyaments obligatoris produïsquen emprenedors si la societat en el seu conjunt no és emprenedora.