Han tornat a inventar la penicil·lina

Deia Groucho Marx: «La política és l’art de buscar problemes on no n’hi ha, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats». Qualsevol podria pensar, en sentir aquesta afirmació, que el bigotut dels Marx feia broma. Res més lluny de la realitat; els qui patim la política educativa del govern valencià sabem que Groucho parlava ben seriosament. Vegem, si no, l’assumpte de la nova assignatura Educació per a la ciutadania i per als drets humans. Segons el Partit Popular, aquesta assignatura és un problema. De res no ha servit que el govern socialista, una mica temorenc, haja llimat les seues arestes, permetent que els centres acadèmics en puguen adaptar els continguts al seu ideari.

És igual! Els polítics populars segueixen rebutjant l’artera pretensió socialista d’inculcar als alumnes la nefanda ideologia del laïcisme. S’enterquen a caracteritzar l’Educació per a la ciutadania com un furóncol (l’obstinació, ja se sap, és qualitat indispensable del bon polític). I clar, com ja tenen (tenim) un problema, ha calgut, d’acord amb els postulats marxians, fer-ne el diagnòstic. Els capitosts de la Generalitat han sortit en tromba a dir que, no sent l’educació moral del jovent competència de l’Estat, la nova assignatura (que fins i tot s’ha comparat amb la franquista Formación del Espíritu Nacional) lesiona un dret exclusiu dels pares: el d’educar en valors els seus fills.

Un cop diagnosticada la malaltia, tota la maquinària administrativa de la Conselleria d’Educació ha posat mà a l’obra per tal de trobar un remei eficaç. Camps i companyia han provat d’extirpar del currículum aquells punts (matrimoni homosexual, reproducció amb cèl·lules mare...) que tenien pitjor aspecte. Tanmateix, aquesta teràpia de xoc no acabava de satisfer el doctor Font de Mora, ajudant de Camps. Amb un tractament tan invasiu, el “problema” se’ls podia esmunyir entre els dits. «Mort el gos, s’acabà la ràbia», han degut pensar els alts facultatius. Sort, però, que aquests èmuls del doctor Fleming han tingut un idea genial: la nova assignatura s’impartirà en anglès (han tornat a inventar, com si diguérem, la penicil·lina).

Les preguntes s’amunteguen, després d’aquesta sortida: ¿Hi ha suficients professors de Filosofia o de Ciències Socials (teòricament, els encarregats de donar la matèria) amb la titulació d’anglès que els cal? ¿Tenen els alumnes de Secundària el nivell d’anglès necessari per a entendre un text escrit en la llengua de Shakespeare? ¿Què pretén exactament la Conselleria? La resposta és ben simple: pretén que els alumnes dels instituts públics romanguen a la lluna de València quan s’expliquen temes relacionats amb la moral sexual i reproductiva (perquè, segons els frarots de la Generalitat, només don Agustín i els altres membres de la jerarquia eclesiàstica poden dir la seua en aquesta matèria). Ara bé, si els alumnes estaran als llimbs quan se'ls impartisca la matèria, quin sentit té l’objecció que reclamen alguns pares? Objecció contra què? Contra la penicil·lina?