La península de las casas vacías em sembla una novel·la magnífica. La qualitat literària d'una obra no ha de tenir necessàriament res a veure amb la qualitat humana de l'autor. ¿Quina classe de persona és David Uclés? Ho ignore. Per tant, no en puc dir gran cosa. El vaig escoltar per primera vegada en un programa de la 2 de TVE, Página 2. Responia a les preguntes d''Oscar López, director i presentador del programa. Res en aquella conversa no em va semblar estrany o estrafolari. L'escriptor responia amb naturalitat a les preguntes sobre la seua novel·la d'èxit. Sí crida l'atenció el seu costum de dur sempre —fins i tot en espais tancats— gorra plana o boina. Però això són manies d'artista; Juan Aguirre, del duo Amaral, tampoc no es lleva la gorra mai. Avui, la imatge d'un escriptor o d'un músic és molt important. En realitat, ha tingut importància sempre. És sabut que molts artistes han conreat un aspecte bohemi, deslligat de les convencions socials. Possiblement, Uclés es posa les gorres que solien utilitzar els obrers i els camperols perquè vol palesar la seua identificació amb el món proletari. Però a mi només m'interessa el que escriu.
Com ha esdevingut famós —ha venut 300.000 exemplars de La península i ha guanyat el Nadal amb la seua última novel·la—, ha acaparat els titulars per donar-se de baixa d'unes jornades de debat titulades La guerra que todos perdimos, coordinades per altre escriptor famós, Arturo Pérez Reverte. Ha passat desapercebut que també s'han donat de baixa altres persones, com ara Paco Cerdà, recent Premi Nacional de Narrativa. Amb independència de l'encert o el desencert de la decisió d'Uclés —cadascú ja deu tenir presa la seua opinió— és evident que el títol de les jornades i el cartell anunciador eren impresentables. D'altra banda, a mi tampoc no m'abelliria debatre res amb José María Aznar o Iván Espinosa de los Monteros. El primer, falangista en la seua joventut, és un petulant que representa el pitjor de la dreta reaccionària espanyola. El segon fou un dels fundadors de Vox, partit neofeixista. Quan Federico Jiménez Losantos li va preguntar pel franquisme, Aznar contestà: No voy a condenar algo en lo que participó mi padre. El pare fou falangista i oficial del bàndol insurgent durant la guerra. És impossible imaginar que la perdés.
A Uclés li han plogut garrotades de tota mena: sectari, ignorant... Ha rebut fins i tot amenaces per X, cosa que l'ha obligat a tancar el seu compte a la xarxa social. Però allò més cridaner és el menyspreu a la seua obra literària per part d'alguns que la lloaven fins al passat dia 25. Inclús han arribat a dir que ningú no hauria de llegir La península de las casas vacías. En fi, crec que el debat estava mal plantejat; es pot sospitar que els organitzadors volien revisar la història, que cercaven equiparar colpistes fatxes i defensors de la legalitat republicana i que pretenien posar en situació d'igualtat repressors i víctimes de la repressió. Franco guanyà la guerra i va romandre en el poder fins a 1975. Les diverses famílies de la dreta ocuparen tots els espais de l'Estat; havien vençut. Els perdedors patiren repressió i exili. Ara, la dreta reaccionària es vol abonar, però, a la teoria de l'equidistància. La guerra la ganaron los mismos que la provocaron, y se lucraron de ella durante cuarenta años, afirma David Uclés amb raó. En tot cas, cal plantejar-se una pregunta: ¿la gent de tarannà progressista deu acudir o no a esdeveniments que intenten revisar la història?
La resposta és difícil. Jo trobe respectable que algunes persones opten per la participació. Debatre amb gent que pensa com tu no té sentit. S'ha de debatre amb qui pensa de manera distinta. Hi ha divisió d'opinions sobre si s'ha de participar o no en certs actes. Té raó qui diu que s'ha d'estar en tots els espais per a donar la batalla. I té raó qui diu que cal abandonar certs llocs per a no validar amb la participació tesis revisionistes. S'han de respectar les dues opinions; hi ha raons que adoben una i altra. Però cal establir unes línies roges. Sóc del parer d'Andreu Claret. «Es pot abordar allò que s'esdevingué pertot, tant al front com a la rereguarda. Devem i podem comptar amb gent assenyada —n'hi ha— que tinga una història personal i una manera de pensar distintes de les meues. Amb Aznar, ¡no, gràcies!» La reacció ben irada de la dreta, per la decisió d'Uclés i altres persones que han decidit no participar a les jornades, mostra que les sospites al·ludides més amunt no són gens infundades. Als organitzadors els han fallat els càlculs i han reaccionat malament: ultraesquerra violenta, antifeixistes feixistes... Amb segons quina gent no s'ha de debatre res.
Com ha esdevingut famós —ha venut 300.000 exemplars de La península i ha guanyat el Nadal amb la seua última novel·la—, ha acaparat els titulars per donar-se de baixa d'unes jornades de debat titulades La guerra que todos perdimos, coordinades per altre escriptor famós, Arturo Pérez Reverte. Ha passat desapercebut que també s'han donat de baixa altres persones, com ara Paco Cerdà, recent Premi Nacional de Narrativa. Amb independència de l'encert o el desencert de la decisió d'Uclés —cadascú ja deu tenir presa la seua opinió— és evident que el títol de les jornades i el cartell anunciador eren impresentables. D'altra banda, a mi tampoc no m'abelliria debatre res amb José María Aznar o Iván Espinosa de los Monteros. El primer, falangista en la seua joventut, és un petulant que representa el pitjor de la dreta reaccionària espanyola. El segon fou un dels fundadors de Vox, partit neofeixista. Quan Federico Jiménez Losantos li va preguntar pel franquisme, Aznar contestà: No voy a condenar algo en lo que participó mi padre. El pare fou falangista i oficial del bàndol insurgent durant la guerra. És impossible imaginar que la perdés.
A Uclés li han plogut garrotades de tota mena: sectari, ignorant... Ha rebut fins i tot amenaces per X, cosa que l'ha obligat a tancar el seu compte a la xarxa social. Però allò més cridaner és el menyspreu a la seua obra literària per part d'alguns que la lloaven fins al passat dia 25. Inclús han arribat a dir que ningú no hauria de llegir La península de las casas vacías. En fi, crec que el debat estava mal plantejat; es pot sospitar que els organitzadors volien revisar la història, que cercaven equiparar colpistes fatxes i defensors de la legalitat republicana i que pretenien posar en situació d'igualtat repressors i víctimes de la repressió. Franco guanyà la guerra i va romandre en el poder fins a 1975. Les diverses famílies de la dreta ocuparen tots els espais de l'Estat; havien vençut. Els perdedors patiren repressió i exili. Ara, la dreta reaccionària es vol abonar, però, a la teoria de l'equidistància. La guerra la ganaron los mismos que la provocaron, y se lucraron de ella durante cuarenta años, afirma David Uclés amb raó. En tot cas, cal plantejar-se una pregunta: ¿la gent de tarannà progressista deu acudir o no a esdeveniments que intenten revisar la història?
La resposta és difícil. Jo trobe respectable que algunes persones opten per la participació. Debatre amb gent que pensa com tu no té sentit. S'ha de debatre amb qui pensa de manera distinta. Hi ha divisió d'opinions sobre si s'ha de participar o no en certs actes. Té raó qui diu que s'ha d'estar en tots els espais per a donar la batalla. I té raó qui diu que cal abandonar certs llocs per a no validar amb la participació tesis revisionistes. S'han de respectar les dues opinions; hi ha raons que adoben una i altra. Però cal establir unes línies roges. Sóc del parer d'Andreu Claret. «Es pot abordar allò que s'esdevingué pertot, tant al front com a la rereguarda. Devem i podem comptar amb gent assenyada —n'hi ha— que tinga una història personal i una manera de pensar distintes de les meues. Amb Aznar, ¡no, gràcies!» La reacció ben irada de la dreta, per la decisió d'Uclés i altres persones que han decidit no participar a les jornades, mostra que les sospites al·ludides més amunt no són gens infundades. Als organitzadors els han fallat els càlculs i han reaccionat malament: ultraesquerra violenta, antifeixistes feixistes... Amb segons quina gent no s'ha de debatre res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada