Ja es pot dir sense embuts que el món dissenyat al final de la Segona Guerra Mundial acaba de passar a la història. Caminem cap a uns escenaris distints que no auguren res de bo. El president dels EUA, un personatge narcisista, egòlatra, megalòman i amb una set insaciable de poder i de riquesa, ja no es pren ni la molèstia de dissimular. Li sobren els organismes internacionals, que ha decidit d'abandonar. Passa olímpicament de l'Organització de les Nacions Unides. Creu que l'OTAN és una eina propietat exclusivament dels EUA que han de finançar, això sí, els altres socis. Els seus predecessors intentaven almenys salvar les aparences. George Bush, posem per cas, intentà que diversos països donaren suport a la invasió d'Iraq. Donald Trump menysprea els britànics i els socis de la Unió Europea. Encara més, percep la UE com una adversària que cal desactivar i controlar. ¿Com? Donant suport a l'extrema dreta feixista i sembrant-hi la desunió. I Europa no acaba de tenir una reacció contundent. Trump es burla dels dèbils. Només respecta aquells que li planten cara. Fins ara, però, els dirigents europeus no surten dels draps calents.
Després de l'agressió a Veneçuela, uns periodistes van preguntar a Trump pel dret internacional. «Només hi ha una limitació: la meua pròpia moral, la meua pròpia raó. Això és l'única cosa que pot aturar-me. No necessite el dret internacional», va contestar. Evidentment, el seu missatge és clar: «Faré el que em done la gana.» Cal perspectiva per a comprendre els fenòmens històrics en tota la seua complexitat. A mesura que passe el temps, s'aniran coneixent molts detalls de l'atac al país sud-americà. Però ja tenim algunes certituds. Els nord-americans havien intentat derrocar el règim bolivarià de moltes i diverses maneres ja des de l'època d'Obama. El principal instrument que s'havia fet servir és el bloqueig econòmic, el qual, junt amb la corrupció i la mala gestió del chavisme, ha sumit molts veneçolans en la pobresa. Però cap dels intents —inclosa l'operació per a col·locar com a president el també corrupte Juan Guaidó— no havia donat fruits. Trump ha acudit a l'acció directa. ¿El dret internacional? ¡I un be negre amb potes rosses! Ell és dels qui prenen una cosa quan la volen —com feia amb les xiquetes que li mostrava Jeffrey Epstein.
Està per veure's si aconseguirà el seu propòsit de carregar-se la ja dèbil democràcia dels EUA. En novembre hi ha eleccions de meitat de mandat. El Partit Republicà podria perdre la majoria absoluta en una o les dues cambres. De fet, ja hi ha alguns congressistes i senadors republicans nerviosos a causa dels deliris de Trump. Durant la crisi veneçolana, no se li ha sentit a dir la paraula democràcia. ¿Té cap interès a promoure les llibertats i la democràcia en Veneçuela? La democràcia es basa en l'imperi de la llei, però Trump, els seus col·laboradors més estrets i els oligarques tecnològics que els donen suport —Pheter Thiel, per exemple— perceben l'imperi de la llei con un destorb per als seus plans de poder absolut. Menyspreen la gent corrent. Thiel, multimilionari de Silicon Valley, és un nazi seguidor de la il·lustració fosca, ideologia d'extrema dreta que vol tornar a l'absolutisme monàrquic del segle XVIII. Per això, Trump no té cap interès a eliminar l'estructura de poder dels chavistes. Mentre li siguen útils, permetrà que continuen als seus llocs. Corina Machado i els seus seguidors s'han quedat amb un pam de nas.
Els serveis secrets nord-americans van traure Corina de Veneçuela en saber-se que li havien concedit el Premi Nobel de la Pau. Pot semblar que l'operació perseguia l'objectiu que la líder opositora estigués present a Oslo durant la cerimònia de lliurament —de tota manera, hi arribà tard. Avui, cap sospitar que calia allunyar-la del seu país, perquè no interferís als plans prevists per Trump i Marco Rubio. Ara, l'amenaça plana sobre Europa. Alguns portaveus de l'esquerra diuen que caldria sortir de l'OTAN i dir als nord-americans que se'n vagen de les bases militars que tenen en Espanya. La idea és bonica, però topa amb dues dificultats. Una és d'índole política; no crec que el PSOE vulga prendre la decisió. (Del PP i Vox, no cal ni parlar-ne.) L'altra dificultat és major. Espanya ha esdevingut un virregnat dels EUA. Només a la base de Rota, tenen més poder destructiu que totes les forces armades espanyoles juntes. Si el govern de Washington es negués a abandonar Rota i Morón, ¿qui seria el valent que els obligués a marxar? D'altra banda, sense defensa europea solidària, ¿com se'n sortiria Espanya en els nous escenaris internacionals?
Després de l'agressió a Veneçuela, uns periodistes van preguntar a Trump pel dret internacional. «Només hi ha una limitació: la meua pròpia moral, la meua pròpia raó. Això és l'única cosa que pot aturar-me. No necessite el dret internacional», va contestar. Evidentment, el seu missatge és clar: «Faré el que em done la gana.» Cal perspectiva per a comprendre els fenòmens històrics en tota la seua complexitat. A mesura que passe el temps, s'aniran coneixent molts detalls de l'atac al país sud-americà. Però ja tenim algunes certituds. Els nord-americans havien intentat derrocar el règim bolivarià de moltes i diverses maneres ja des de l'època d'Obama. El principal instrument que s'havia fet servir és el bloqueig econòmic, el qual, junt amb la corrupció i la mala gestió del chavisme, ha sumit molts veneçolans en la pobresa. Però cap dels intents —inclosa l'operació per a col·locar com a president el també corrupte Juan Guaidó— no havia donat fruits. Trump ha acudit a l'acció directa. ¿El dret internacional? ¡I un be negre amb potes rosses! Ell és dels qui prenen una cosa quan la volen —com feia amb les xiquetes que li mostrava Jeffrey Epstein.
Està per veure's si aconseguirà el seu propòsit de carregar-se la ja dèbil democràcia dels EUA. En novembre hi ha eleccions de meitat de mandat. El Partit Republicà podria perdre la majoria absoluta en una o les dues cambres. De fet, ja hi ha alguns congressistes i senadors republicans nerviosos a causa dels deliris de Trump. Durant la crisi veneçolana, no se li ha sentit a dir la paraula democràcia. ¿Té cap interès a promoure les llibertats i la democràcia en Veneçuela? La democràcia es basa en l'imperi de la llei, però Trump, els seus col·laboradors més estrets i els oligarques tecnològics que els donen suport —Pheter Thiel, per exemple— perceben l'imperi de la llei con un destorb per als seus plans de poder absolut. Menyspreen la gent corrent. Thiel, multimilionari de Silicon Valley, és un nazi seguidor de la il·lustració fosca, ideologia d'extrema dreta que vol tornar a l'absolutisme monàrquic del segle XVIII. Per això, Trump no té cap interès a eliminar l'estructura de poder dels chavistes. Mentre li siguen útils, permetrà que continuen als seus llocs. Corina Machado i els seus seguidors s'han quedat amb un pam de nas.
Els serveis secrets nord-americans van traure Corina de Veneçuela en saber-se que li havien concedit el Premi Nobel de la Pau. Pot semblar que l'operació perseguia l'objectiu que la líder opositora estigués present a Oslo durant la cerimònia de lliurament —de tota manera, hi arribà tard. Avui, cap sospitar que calia allunyar-la del seu país, perquè no interferís als plans prevists per Trump i Marco Rubio. Ara, l'amenaça plana sobre Europa. Alguns portaveus de l'esquerra diuen que caldria sortir de l'OTAN i dir als nord-americans que se'n vagen de les bases militars que tenen en Espanya. La idea és bonica, però topa amb dues dificultats. Una és d'índole política; no crec que el PSOE vulga prendre la decisió. (Del PP i Vox, no cal ni parlar-ne.) L'altra dificultat és major. Espanya ha esdevingut un virregnat dels EUA. Només a la base de Rota, tenen més poder destructiu que totes les forces armades espanyoles juntes. Si el govern de Washington es negués a abandonar Rota i Morón, ¿qui seria el valent que els obligués a marxar? D'altra banda, sense defensa europea solidària, ¿com se'n sortiria Espanya en els nous escenaris internacionals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada