A la darreria de 2023, sorgí del PSOE i Compromís la proposta de canviar la denominació de la llengua. Sostenien que la doble denominació català/valencià seria bona per al futur del nostre idioma a les comarques del sud, on l'antivalencianisme està generalitzat. No trobe la relació. Precisament, part del problema naix de dir-se tot igual: València, nom de la ciutat i la província homònimes; País Valencià; Comunitat Valenciana; valencià, gentilici de l'habitant de tot plegat; llengua valenciana, Generalitat Valenciana, Corts Valencianes... Tanta repetició és percebuda com una clara injustícia per molts castellonencs i alacantins. Nombrosos ciutadans de les comarques més meridionals veuen l'obligació d'aprendre el valencià com una imposició de València. Aquesta percepció no canviarà perquè la llengua adopte la denominació de català / valencià. ¿El nom de llengua catalana podria trencar el sentiment de postergació, real o imaginada? ¡Vés a saber! Encara que ja s'arriba massa tard; la divisió provincial i les batalles lingüístiques han fet molt de mal. D'altra banda, em sembla surrealista embarcar-se en debats sobre el valencià amb gent que no el parla ni pensa parlar-lo. En fi, qualsevol nou intent de concòrdia no quallarà, ni menys en un ambient polític gens propici. Per això, aquella proposta de canviar la denominació de la nostra llengua ha quedat en no res. Ja ni se'n parla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada