dissabte, 31 de desembre de 2022

Somriures i bon any

Des de fa molts dies, estem submergits en les festes nadalenques, convertides en una disbauxa consumista. Serrellets de colors, pluja d’argent, cabells d’àngel, llàgrimes d’or, llums, boletes i estrelletes envaeixen els espais públics i privats. Amb l'excusa dels regals, el moment és propici per a realitzar nombroses compres. Els comerços volen rescabalar-se de les pèrdues patides a causa de les crisis, que s'han encadenat sense treva: pandèmia de covid-19, encariment de preus del transport marítim de contenidors, escassedat de components electrònics necessaris per a la fabricació de molts béns, manca de matèries primeres, guerra a Ucraïna amb les seues seqüeles de crisi energètica i inflació desfermada... Els ciutadans intenten fugir —alguns no podran— de les estretors, de la carestia d'aliments. Les festes son una invitació a despendre massa. La pulsió consumista, propiciada per campanyes publicitàries aclaparadores, fa creure que l'acumulació de béns augmenta l'estatus, el prestigi personal. Gent de condició humil vol emular, per tant, hàbits ostentosos de classe alta. Com més problemes d'identitat personal, més impuls consumista.

El capitalisme sap de quina cama coixeja el comú i desplega una gran oferta de bona ventura, de succedanis de la felicitat. Els "emprenedors" desaprensius també coneixen el marro. Per això prolifera tant el mercat de productes piratejats. Narcises i narcisos gojosos exhibeixen en públic bosses de Louis Vuitton, ulleres de sol Ray-Ban o rellotges Rolex més falsos que una moneda de Judes. És possible que l'ostentació aconseguisca la seua finalitat; si les còpies estan ben fetes, els propietaris caminaran molt ufanosos, perquè ningú no notarà que han estat adquirides a la paradeta d'un africà. Però hi ha situacions que susciten la rialla. Fa quinze dies, vaig llegir en aquestes planes una notícia que em féu somriure. El Tribunal Suprem ha confirmat una pena de privació de llibertat per a l'empresari d'Ontinyent que piratejava roba íntima de la firma Calvin Klein. La policia trobà en una nau del polígon del Pla 30.800 peces (calçotets, bragues i cossets) amb l'aparença de la marca. El falsari al·legà en la seua defensa que totes les peces, algunes a mitjan confeccionar, tenien estampat un segell distint: Kelvin Clain. Però l'ardit no va passar.

Al segle XIX no hi havia roba CK, però sí concúbits de gran distinció; Enric Puigmoltó, oficial i aristòcrata d'Ontinyent, li féu una criatura, un hereu, a Isabel II. Uns descendents de l'ontinyentí ja tenen compra nadalenca; han adquirit als antiquaris Llorens de Xàtiva el bressol d'Alfons XII, una peça d'estil imperi. El dia 24, altre descendent, Felip VI, ens desitjà bona sort. ¿Puigmoltó o Borbó? Però tornem als calçotets. No són per a exhibir-se a la via pública com les ulleres de sol; això implicaria anar mig nuet per les voreres de l'avinguda Daniel Gil d'Ontinyent o l'Albereda de Xàtiva. Algú creurà que l'usuari d'eslips falsificats és tòtil, tòtil, tòtil —gilipollas, se'n diu en castellà—, però potser es tracta d'un seductor sense pasta. L'eixerit comprador de calçotets CK, o KC, pensa quedar-se conill, en pèl, davant una xica amb què acaba de lligar. Espera que ella exclame: «¡Ah! ¡Oooh! ¡Com estàs de bo! ¡I duus eslips de marca!» ¡Ha! És que cal fer-ho amb classe. Mostrar una peça íntima de marca i que marca paquet és el gran preludi de la rebolcada.

¿Risc que la xica descobrisca que tot és fals? El seductor no hi pensa; s'ha de llevar l'eslip en un tres i no res. Tal vegada ella siga també fetitxista; porte un tanga de color roig, perquè estem en Nadal i és nit de Cap d'Any. En fi, l'episodi judicial de la roba falsificada exemplifica molt bé la dinàmica en què estem immersos. Existeix oferta, perquè hi ha demanda. ¡I que rode la roda del consumisme! El bon oratge, l'ambient festiu i les ganes d'abstraure's de problemes i situacions angunioses animen els espais públics. Això és una bona notícia per a bars i restaurants, que malden per superar els problemes derivats del coronavirus i la inflació. La ingesta d'alcohol i l'excés de menja també formen part de la saturnal consumista de Nadal, i sembla inevitable que l'exageració convisca amb la penúria. Tothom vol dotze campanades felices. Poca gent pensarà en el futur planetari, atziac si no hi ha consum responsable. La de Cap d'Any és la nit dels bons auguris. ¡Ah! ¡I del tanga roig per a seductors, fetitxistes i confiats a la bona sort! ¡Feliç 2023!

(publicat a Levante-EMV, el 31/12/2022)