dilluns, 26 de desembre de 2022

Banalitat reial

Acabem l'any igual que el començàrem, amb soroll polític. I la causa és la mateixa, la còlera de la dreta perquè no aconsegueix desbancar el govern d'esquerres. En realitat, acabem l'any amb serioses amenaces a la divisió de poders i, per tant, a la democràcia. S'escampen les sospites de cop d'estat tou. I es constata una vegada més que la monarquia espanyola no serveix com a element moderador i arbitral dels conflictes polítics. En el seu últim discurs de Nadal, Felip VI va adoptar una estranya postura. En ocasions anteriors, havia pres partit clarament —contra els independentistes catalans, posem per cas—, però dissabte optà per l'equidistància. Va demanar respecte a la Constitució i responsabilitat per a evitar l'erosió de les institucions estatals. També va demanar que aquestes siguen un exemple d'integritat i rectitud. Finalment, féu una crida al diàleg i la unitat. Aquestes paraules han donat peu a un fet esperable: ningú es dóna per al·ludit. El PP, que boicoteja deliberadament la renovació de dues institucions clau, el CGPJ i el Tribunal Constitucional, ha titllat el discurs d'oportú, brillant i equilibrat, i ha lloat la crida del monarca a la unitat dels espanyols i el respecte a la carta magna. ¡Ha! ¿Vol dir això que els peperos s'avindran per fi a renovar les institucions adés esmentades, com mana la Constitució? Per la seua banda, els socialistes també han valorat positivament el discurs del rei, potser perquè pensen que Felip VI ha deixat molt clar que el PP no està actuant amb responsabilitat. ¡Però el rei no ha deixat clar absolutament res! Ha posat al mateix nivell els responsables de la crisi política i aquells que en pateixen les conseqüències. Només UP i els partits nacionalistes bascos i catalans han titllat el discurs de molt decepcionant. Per altra banda, sembla que el rei no segueix els usos d'altres monarquies. Al Regne Unit, per exemple, el sobirà llegeix, amb poc de marge per a la collita pròpia, els texts que li redacta el primer ministre de torn. L'oposició sap que ha de guanyar les següents eleccions per a poder escriure els discursos del cap d'Estat. A la monarquia espanyola no s'estilen gens aquests costums. Això explica que no haja aparegut, als discursos nadalencs dels últims anys, cap menció als aconseguiments del govern d'esquerres en matèries econòmica, laboral i social, ni a les lleis aprovades pel parlament que aprofundeixen la igualtat i els drets individuals de ciutadans i ciutadanes. Ni una paraula tampoc sobre canvis a la mateixa institució monàrquica —a la concepció actual de la immunitat i la irresponsabilitat del rei, sense anar massa lluny. En resum: el discurs reial fou d'una banalitat absoluta. D'aquí a dos dies, ningú no se'n recordarà. Les paraules de Felip VI no hauran servit per a res. Queda molt clar que el monarca no es guanya el sou que li paguem.