Aquests dies se sent parlar contínuament d'espionatge "legal" amb el programari Pegasus. Jo al·lucine. Està clar que els cosos i les forces de seguretat de l'Estat —convinguem que el CNI en forma part— poden espiar, sota control judicial, presumptes delinqüents. No totes les modalitats d'espionatge són, però, legals. Els jutges poden autoritzar la intervenció de les comunicacions o altre tipus de mesures encaminades a saber si es prepara la comissió d'un il·lícit i qui participa en la conxorxa. El control judicial és ben important perquè en aquests espiaments se solen veure afectats drets i llibertats fonamentals. Per tant, jutges o magistrats han de vetlar perquè allò que descobrisquen els agents policials o d'intel·ligència —a través d'escoltes telefòniques, posem per cas— i no tinga res a veure amb el motiu per què es demana l'espiament (converses íntimes i privades alienes als presumptes delictes investigats) siga apartat de la causa i destruït. Pegasus està fora, doncs, de les eines legítimes. És malware, ço és, programari maliciós i intrusiu, que maneja a distància personal d'una empresa privada, NSO, radicada en un país estranger, Israel.
Pel que es veu, tota la informació obtinguda amb l'spyware es emmagatzemada en un servidor de l'empresa, que subministra a l'estat client les dades sol·licitades. Atès el que s'acaba de dir, ¿és legal l'ús de Pegasus per a vigilar ciutadans amb DNI espanyol? Jo crec que no. El jutge autoritza la investigació, però després perd el control sobre la informació obtinguda. ¿Com ha pogut actuar així un magistrat del Tribunal Suprem? Si el mitjà utilitzat per a espiar és il·legal, l'actuació del magistrat que ho autoritza és irregular. (De tota manera, ja sabem que es pot esperar qualsevol cosa del TS quan veu assumptes en què intervenen activistes catalans, fins i tot decisions amb tota l'aparença de prevaricació.) Per altra banda, ¿és legal autoritzar que siguen interceptades les comunicacions dels advocats amb els seus clients? La llei garanteix el secret professional d'un lletrat quan exerceix les seues funcions de defensa. Caldria recordar que Baltasar Garzón fou condemnat per haver autoritzat escoltes de les converses en presó entre els caps de la trama Gürtel i llurs advocats. El TS va considerar que aquelles escoltes eren il·legals.
Garzón havia al·legat que aquest tipus d'intervenció de les comunicacions entre advocat i client era procedent en determinades circumstàncies, però la sala rebutjà l'al·legació; segons els seus components, les escoltes atemptaven contra el sagrat dret a la defensa. ¿Com és possible que un magistrat del TS haja permès l'espionatge a Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye, advocats de Junqueras i Puigdemont? Hi ha altre detall que no quadra: s'ha autoritzat, sense demanar cap suplicatori, l'espionatge a parlamentaris que gaudeixen d'immunitat. També sorprèn que tots els independentistes siguen considerats possibles delinqüents. Jo creia que les aspiracions sobiranistes pacífiques eren perfectament defensables en democràcia. Almenys això se li deia a ETA en els seus anys de plom. De fet, la convocatòria de referèndums no autoritzats pel govern central va ser despenalitzada en 2005. Aquest tipus de consultes ja no és cap figura delictiva al Codi Penal vigent. I una última consideració. Segons han afirmat els seus portaveus, el govern central ni sap ni pot saber si el president de la Generalitat, per exemple, ha estat espiat amb aval judicial.
¡Serà perquè ignora allò que es va tractar a la comissió de secrets oficials! Continue al·lucinant, perquè el CNI depèn de la ministra de Defensa i, en última instància, de Presidència del govern central. Sembla que els caps del servei d'intel·ligència informen periòdicament el president i la ministra, dels quals reben instruccions i directrius. No és gens creïble, per tant, que el CNI haja actuat per lliure i que el govern espanyol no sàpiga res. I encara pitjor, que ho sàpiga i mentisca. ¿Els qui manen al CNI han ordenat actuacions il·legals? Trobe difícil que es conega tota la veritat sobre l'assumpte. Però fatiga escoltar els diferents portaveus autoritzats de Moncloa repetint a tort i dret que l'espanyola és una democràcia plena, i que totes les actuacions de l'executiu i els seus òrgans subordinats són conformes a la legalitat. ¡Meu! Es pot sostenir l'opinió contrària. El govern espanyol ha permès una actuació il·lícita, usar una eina il·legal, el programari maliciós Pegasus, per a un espionatge massiu. I un magistrat del TS ha avalat part de l'actuació. Dos poders de l'Estat, l'executiu i el judicial, podrien haver actuat delictivament.
La directora del CNI diu que s'han espiat amb aval judicial només divuit persones, d'un total de seixanta-cinc. En quaranta-set casos almenys, la il·legalitat —el delicte, per tant— és flagrant. De cap manera es pot parlar d'actuacions dirigides a garantir la seguretat de l'Estat. Controlar massivament opositors i els seus entorns familiars i socials no té res a veure amb la seguretat. Estem davant d'un cas d'espionatge polític, bé que bona part dels ciutadans espanyols no trobarà un però als fets. Han espiado a los independentistas. ¿Y? ¡Más los tendrían que espiar!, digué en seu parlamentària una diputada de l'extrema dreta. Margarita Robles no es quedà curta: ¿Què tiene que hacer el Estado con los independentistas? ¡Espionatge polític! Blanc i en botella. La cobla segons la qual els poders de l'Estat respecten sempre la legalitat és per a trencar-s'hi. Però Robles, que damunt és magistrada, Bolaños, ministre de la Presidència, i Isabel Rodríguez, ministra portaveu, repeteixen la consigna amb posat seriós —encara que el llenguatge corporal sol fallar a la portaveu, que reprimeix el somrís cínic amb dificultat. ¿Democràcia plena? ¡Ha!
Pel que es veu, tota la informació obtinguda amb l'spyware es emmagatzemada en un servidor de l'empresa, que subministra a l'estat client les dades sol·licitades. Atès el que s'acaba de dir, ¿és legal l'ús de Pegasus per a vigilar ciutadans amb DNI espanyol? Jo crec que no. El jutge autoritza la investigació, però després perd el control sobre la informació obtinguda. ¿Com ha pogut actuar així un magistrat del Tribunal Suprem? Si el mitjà utilitzat per a espiar és il·legal, l'actuació del magistrat que ho autoritza és irregular. (De tota manera, ja sabem que es pot esperar qualsevol cosa del TS quan veu assumptes en què intervenen activistes catalans, fins i tot decisions amb tota l'aparença de prevaricació.) Per altra banda, ¿és legal autoritzar que siguen interceptades les comunicacions dels advocats amb els seus clients? La llei garanteix el secret professional d'un lletrat quan exerceix les seues funcions de defensa. Caldria recordar que Baltasar Garzón fou condemnat per haver autoritzat escoltes de les converses en presó entre els caps de la trama Gürtel i llurs advocats. El TS va considerar que aquelles escoltes eren il·legals.
Garzón havia al·legat que aquest tipus d'intervenció de les comunicacions entre advocat i client era procedent en determinades circumstàncies, però la sala rebutjà l'al·legació; segons els seus components, les escoltes atemptaven contra el sagrat dret a la defensa. ¿Com és possible que un magistrat del TS haja permès l'espionatge a Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye, advocats de Junqueras i Puigdemont? Hi ha altre detall que no quadra: s'ha autoritzat, sense demanar cap suplicatori, l'espionatge a parlamentaris que gaudeixen d'immunitat. També sorprèn que tots els independentistes siguen considerats possibles delinqüents. Jo creia que les aspiracions sobiranistes pacífiques eren perfectament defensables en democràcia. Almenys això se li deia a ETA en els seus anys de plom. De fet, la convocatòria de referèndums no autoritzats pel govern central va ser despenalitzada en 2005. Aquest tipus de consultes ja no és cap figura delictiva al Codi Penal vigent. I una última consideració. Segons han afirmat els seus portaveus, el govern central ni sap ni pot saber si el president de la Generalitat, per exemple, ha estat espiat amb aval judicial.
¡Serà perquè ignora allò que es va tractar a la comissió de secrets oficials! Continue al·lucinant, perquè el CNI depèn de la ministra de Defensa i, en última instància, de Presidència del govern central. Sembla que els caps del servei d'intel·ligència informen periòdicament el president i la ministra, dels quals reben instruccions i directrius. No és gens creïble, per tant, que el CNI haja actuat per lliure i que el govern espanyol no sàpiga res. I encara pitjor, que ho sàpiga i mentisca. ¿Els qui manen al CNI han ordenat actuacions il·legals? Trobe difícil que es conega tota la veritat sobre l'assumpte. Però fatiga escoltar els diferents portaveus autoritzats de Moncloa repetint a tort i dret que l'espanyola és una democràcia plena, i que totes les actuacions de l'executiu i els seus òrgans subordinats són conformes a la legalitat. ¡Meu! Es pot sostenir l'opinió contrària. El govern espanyol ha permès una actuació il·lícita, usar una eina il·legal, el programari maliciós Pegasus, per a un espionatge massiu. I un magistrat del TS ha avalat part de l'actuació. Dos poders de l'Estat, l'executiu i el judicial, podrien haver actuat delictivament.
La directora del CNI diu que s'han espiat amb aval judicial només divuit persones, d'un total de seixanta-cinc. En quaranta-set casos almenys, la il·legalitat —el delicte, per tant— és flagrant. De cap manera es pot parlar d'actuacions dirigides a garantir la seguretat de l'Estat. Controlar massivament opositors i els seus entorns familiars i socials no té res a veure amb la seguretat. Estem davant d'un cas d'espionatge polític, bé que bona part dels ciutadans espanyols no trobarà un però als fets. Han espiado a los independentistas. ¿Y? ¡Más los tendrían que espiar!, digué en seu parlamentària una diputada de l'extrema dreta. Margarita Robles no es quedà curta: ¿Què tiene que hacer el Estado con los independentistas? ¡Espionatge polític! Blanc i en botella. La cobla segons la qual els poders de l'Estat respecten sempre la legalitat és per a trencar-s'hi. Però Robles, que damunt és magistrada, Bolaños, ministre de la Presidència, i Isabel Rodríguez, ministra portaveu, repeteixen la consigna amb posat seriós —encara que el llenguatge corporal sol fallar a la portaveu, que reprimeix el somrís cínic amb dificultat. ¿Democràcia plena? ¡Ha!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada