El collar de la coloma

Enguany celebrem el mil·lenari d'El collar de la coloma. Ibn Hazm de Còrdova escriví el llibre en 1022, durant el seu exili a Xàtiva. En realitat, l'obra està plena d'incògnites. No es conserva el text original. No sabem del cert quin era el seu títol. Tampoc no coneixem amb exactitud el nombre de pàgines. D'aquesta obra immortal només es conserva un únic manuscrit. El trobà un col·leccionista del segle XVII que viatjava per Turquia. El va comprar i el regalà a la biblioteca de la Universitat de Leiden, en Holanda, als Països Baixos. Però no és l'obra original, sinó una còpia. Açò planteja nous misteris; sembla que el copista es valgué d'una transcripció occidental. Atesa la diferència de grafemes entre l'escriptura de l'àrab i la de llengües de països occidentals, és possible que la transcripció utilitzada per a traduir l'obra de nou a l'àrab diferís de l'original. Per tant —si se'm permet l'analogia—, només disposem d'una fotocòpia d'una fotocòpia d'una fotocòpia. Damunt, el manuscrit no reprodueix íntegrament el text que havia escrit Ibn Hazm.

Es creu que l'original podia tenir tres-centes pàgines, però la còpia conservada només en té unes cent seixanta. El collar fou resumit a poc més de la meitat per una persona que potser no entenia molt bé el llibre copiat. No existeix, per tant, un text àrab fix i fiable. El manuscrit de Leiden passà desapercebut fins que l'arabista francès d'origen jueu Lévi-Provençal el redescobrí. La primera traducció al castellà, realitzada per Emilio García Gómez, data de 1952. Fou publicada amb pròleg de José Ortega y Gasset. García Gómez no traduí directament el manuscrit, sinó una transcripció. A més, no pogué defugir la censura franquista; es veié obligat a suavitzar passatges massa lúbrics. En anys posteriors s'han fet moltes edicions magnífiques en occident i el món àrab. S'han proposat noves lectures de l'obra d'Ibn Hazm. Gradualment, la filologia ha descobert noves interpretacions. Al capdavall, podem dir que no existeix un text definitiu d'El collar de la coloma. Tanmateix, encara celebrem aquesta obra literària d'un refinament exquisit, un tractat sobre l'amor i els amants escrit a Xàtiva quasi dos-cents anys abans del Cantar de mío Cid.

En 1994, quan feia mil anys del naixement del poeta cordovès, Antoni Martínez Revert publicà, traduïts lliurement al valencià, una selecció de poemes d'El collar i resums de les proses d'Ibn Hazm a partir de la versió de García Gómez publicada per Alianza Editorial en 1979. El volum de Martínez Revert també inclou apòcrifs (com ell mateix explica en la introducció). El subtítol del llibre, Tractat sobre l'amor i els amants tampoc no és segur. De fet, en 2009, altre arabista, Jaime Sánchez Ratia, proposà un distint: El collar de la tórtola y la sombra de la nube. Aquest estudiós, després d'una llarga recerca, publicà una edició bilingüe, en àrab i castellà, que recollia tot allò que fins aleshores s'havia investigat sobre l'obra. La de Sánchez Ratia és una traducció directa del manuscrit de Leiden. (Dissortadament, no hi ha l'equivalent en la nostra llengua.) En definitiva, les circumstàncies descrites mostren com és de difícil copsar el sentit del llibre d'Ibn Hazm en la seua plenitud. Això no obstant, encara suscita admiració mil anys després. És una obra contradictòria; tan aviat enalteix la celsitud de la castedat com exalça la unió dels cossos.

Consta de trenta capítols en què s'aborden diverses facetes de l'experiència amorosa: els senyals fets pels amants amb els ulls, la guarda d'un secret, l'espieta o delator, el millor amic, la traïció, l'essència de l'amor, la mort... Hi apareixen al·lusions velades a l'homosexualitat o a pràctiques semblants a l'ephebeia grega, i detalls sorprenents, com el del palet impregnat de saliva de l'amant. A les proses de cada capítol sovintegen anècdotes de la vida quotidiana en Al-Andalus. Però el llibre recull sobretot poesia —que ens arriba mutilada, com ja s'ha dit. El collar de la coloma és el producte d'una personalitat problemàtica —Ibn Hazm sempre anà contra corrent— i d'un temps convuls en què s'ensorrava el califat de Còrdova. Al llarg de 2022, Xàtiva celebrarà la creació d'una de les millors obres literàries de la civilització andalusina, un llibre hereu de la cultura clàssica —grega sobretot— engendrat en l'època en què Hispània i Al-Andalus eren la mateixa cosa, al marge de teories sobre musulmans invasors i visigots espanyols de soca-rel.

(publicat a Levante-EMV, el 29/01/2022)