dimecres, 26 de gener de 2022

José Chaix, matemàtic i astrònom xativí


L'Associació d'Amics de la Costera continua amb el seu cicle de conferències dedicat a metges i altres científics xativins. S'hi parlarà de José Chaix Isniel, nascut el 4 de febrer de 1765 a Xàtiva —dita llavors Colonia Nueva de San Felipe—, fill d'Esteban Chaix i Antonia Isniel. Des de molt jove, estigué interessat per les matemàtiques i l'astronomia, influït pel seu germà major, el poeta, científic i polític Esteban Chaix. José estudià a la Universitat de València. En 1796, obtingué el títol d'agrimensor per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Es traslladà a França i Gran Bretanya amb ajuda del govern espanyol per tal d'ampliar els estudis d'astronomia. Visità els observatoris britànics d'Oxford, Cambridge, Edimburg i Glasgow. A París, col·laborà amb altre científic en la redacció d'uns Elementos de cálculo diferencial e integral que quedaren sense publicar. En 1793 tornà a Madrid, on fou nomenat agregat del seu observatori astronòmic. En 1795, fou nomenat vicedirector de l'observatori madrileny i ensenyà astronomia física fins a 1804. Posteriorment, impartí docència d'astronomia pràctica. Quan Godoy, en 1796, creà la nova carrera d'enginyers cosmògrafs, Chaix ocupà el càrrec de vicedirector del cos —amb el rang de capità— i, després, el de director. També fou comissari de la Inspecció General de Camins i Canals i es féu càrrec d'una de les càtedres de l'Escola de Camins i Canals. En 1800 i 1801, realitzà nombroses observacions astronòmiques, des de la casa de Cristiano Herrgen al carrer del Turco, i publicà els resultats en Anales de Ciencias Naturales al llarg de 1801. Aquest mateix any veié la llum el primer volum de les seues Instituciones de Cálculo Diferencial e Integral. Durant la Guerra del Francès, ostentà el càrrec de comissari honorari de guerra. En 1807, publicà una Memoria sobre un nou mètode general per a transformar en sèrie les funcions trascendents. En aquesta obra, fa servir el binomi de Newton i utilitza només relacions i tècniques purament algebraiques. Els últims dies de la seua vida van transcórrer a València, on morí en 1809, als 44 anys.