dissabte, 15 de gener de 2022

Sant Antoni Abat i la bacona

Dilluns se celebra la festa de Sant Antoni Abat, però no hi haurà fogueres a la comarca. Joan Amades va escriure que la festa de Sant Antoni és una cristianització de les antigues consuàlies romanes, que se celebraven pel desembre en honor a Consus, a qui es demanava que preservés el bestiar de qualsevol mal. A Roma, el 8 de gener, també tenia lloc la festa de la coronació dels rucs davant l’altar de Júpiter. Un cop celebrats els sacrificis, forners i flequers coronaven llurs ases amb murtra i llorer, i organitzaven una cavalcada pels carrers de la gran urbs. L’Església posà aquestes celebracions paganes sota l’advocació de Sant Antoni Abat o del porquet. Sembla que aquest sant havia nascut vers l’any 251 a Egipte. Als 19 anys, va repartir els seus béns i marxà a viure tot sol en una cova, a Tebes. Més tard, es va retirar en un castell abandonat, situat a les muntanyes orientals d'Egipte, on va viure 20 anys. (Altres afirmen que es retirà al desert de Nítria, al sud d'Alexandria.) El 305, tornà a la vida comunitària i es voltà de molts deixebles. Es diu que feia miracles. Durant el regnat de l'emperador Maximià, estigué a punt de patir martiri.

Fundà molts ermitoris i es relacionà amb Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria. L'anacoreta s'oposà als heretges arrians. Malgrat la dieta escassa i les feines, diuen que visqué 105 anys. Morí el 17 de gener de 356. Fou enterrat en secret. Es conserven set textos seus. Sant Atanasi, que escrigué la biografia de l'eremita, conta que el diable el temptà en el retir de Tebes amb diverses visions pecaminoses, però Sant Antoni s'hi va resistir. La proesa fou coneguda arreu i es van multiplicar els seus deixebles. El sant és representat a la porta d’una cova amb un llibre i una creu en forma de tau o T. Altres vegades duu un gaiato de què penja una campaneta. Sol estar acompanyat d'un porquet. Fins ací, la història més o menys constatable. Amades explica, però, una llegenda amb elements que semblen freudians. Potser, el sant visità terres catalanes. El governador de Barcelona tenia una filla greument malalta; els mals esperits li havien entrat al cos. La fama miraclera de Sant Antoni arribà fins a la ciutat. El governador, cansat de no trobar remei per a la seua filla, envià uns emissaris a visitar l’eremita i a demanar-li que fes alguna cosa per la jove.

Sant Antoni s'enfilà dalt d’un nuvolet i volà a Barcelona. Desembarcà en una platgeta i visità la filla del governador. La beneí i els dimonis fugiren del cos de la jove. En un tres i no res, restà guarida. Poc abans, només arribar el sant a la ciutat, se li havia presentat una bacona amb un garrí a la boca; el petit cadell no podia caminar perquè era esguerrat i camatort. La mare va deixar el seu fill als peus del sant. El solitari de la Tebaida el va beneir. De sobte, el porquet restà guarit i, com si hagués anat dret sempre, es posà a córrer. La bacona, agraïda al sant, el va seguir sempre pertot arreu. Com que ell va morir primer que la bèstia, la llegenda diu que la bacona el va enterrar. De la qual cosa es desprèn que l'animalet de la iconografia és una porca i barcelonina, no un porc. ¡Ha! L'ermità té dedicades moltes esglésies i capelles al llarg del nostre país. La gent que ho entén encara aplica el nom de barqueta de Sant Antoni a uns nuvolets llargs i atrompetats que solen eixir cap a la posta; recorden el núvol que el sant féu servir de barca.

En alguns indrets és patró dels llauradors i amb aquest motiu es fa la benedicció del bestiar el dia de la seua festa. Els gremis de traginers el tingueren també com a patró i en celebraven la diada amb la cavalcada dels Tres Tombs. A les Illes Balears, al País Valencià i a la comarca del Matarranya, la festa se celebra amb fogueres. A la Costera, el sant és patró de Cerdà i Canals. En aquesta segona, les festivitats acaben el dia 18 per la nit, quan arriben els festers a l’església i, segons mana la tradició, li donen tres voltes. Moltes poblacions dels Ports de Morella celebren també la Santantonada, que guarda molts paral·lelismes amb les festes de Canals. Al Portell, posem per cas, els majorals, vestits de fosc i amb barrets, recorren la vila a cavall anunciant la festa. Es fan representacions al voltant d’una foguera o “barraca” de grans dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el “maig”, revestit de brancatge verd. Enguany, per causa de la variant òmicron de la covid-19, les tradicions ancestrals tornen a estar en suspens forçat.

(publicat a Levante-EMV, el 15/01/2022)