dimecres, 17 de març de 2021

¡L'arribada del Messies!

Tothom sap ja que Pablo Iglesias va a salvar Madrid. ¡L'arribada del Messies! I molta gent l'aclamarà, perquè el vell culte a la personalitat no acaba de desaparèixer. Està clar que l'entrada d'Iglesias en la competició electoral pot ser un revulsiu, però les seues maneres no m'agraden un pèl. Caldria interrogar-se per totes les motivacions de l'encara vicepresident del govern central. Fins ara, les enquestes no auguraven un bon resultat per a Unidas Podemos. Es vaticinava que no superaria la barrera del 5% del vot vàlid emès i quedaria fora de l'Assemblea de Madrid. Això podia suscitar una reacció en cadena, és a dir, una enorme pèrdua de vots en unes futures eleccions generals i la irrellevància política, com ja li passa a C's. D'altra banda, la vertiginosa actualitat política havia llevat protagonisme a UP. Per tant, Iglesias vol salvar en primer lloc la seua formació política. Si supera la barrera del 5%, tindrà assegurats almenys uns sis diputats, que d'altra manera es repartirien entre els partits més votats —el PP un d'ells. Alguns pennsen que també podria haver-se avançat a la temptació de Sánchez de provocar una crisi de govern.

En l'actitud d'Iglesias hi ha un punt de narcisisme. Deu creure que és providencial. Afirma que busca la unitat. En realitat, però, ha llançat un envit a Más Madrid. Aquesta manera de buscar la unitat no és de rebut. Llançar l'envit i pretendre, després, que qui no l'accepte explique les raons del rebuig és una manera d'actuar que no afavoreix la unitat. Abans s'hauria d'haver demanat una reunió, haver dialogat... S'ha de tenir present que Mónica García, líder de Más Madrid, és qui millor tasca d'oposició ha fet a Díaz Ayuso, en substitució d'un Ángel Gabilondo silent. A més, el grup parlamentari de Más Madrid triplicava en nombre de diputats el grup d'UP. ¿Per quina regla de tres es pensa Iglesias que és ell qui ha de liderar tot l'espai a l'esquerra del PSOE? És més, existeix una creença no verificada: que la unitat seria beneficiosa per a l'esquerra. No ho tinc gens clar. En circumscripcions on s'elegeixen moltíssims diputats hi ha proporcionalitat. La diversitat d'ofertes polítiques permet que no es perda cap vot per qüestions de matís o de discrepàncies al si dels blocs. És millor que MM i UP es presenten a les eleccions per separat.

En política, dos i dos no solen sumar quatre. Ho hem vist múltiples vegades. Nombroses gents d'esquerra pensen que Pablo Iglesias ha actuat de manera personalista. Els qui el votaren com a candidat a presidir el govern central també tenen motius per a estar sorpresos, sobretot si no són ciutadans de la Comunitat de Madrid. Antón Losada feia aquesta reflexió: La gente lo que quiere es ver a los gobiernos gobernando. Los gobiernos no están para resolver problemas personales. «¿Estoy incómodo en el Gobierno, tengo contradicciones?». No haberte presentado. Eres el vicepresidente del Gobierno. Un gran poder, como dice el tío de Spiderman, viene con una gran responsabilidad. ¿Qué es esto de salir corriendo? En part, Losada té raó. Madrid ho fagocita tot. Al cap i a la fi, les del dia 4 de maig són només unes eleccions d'una comunitat autònoma. Els altres ciutadans de l'Estat no necessitem que Pablo Iglesias ens salve de res. Tampoc no crec que ell sol puga frenar la dreta i l'extrema dreta. Deu imaginar-ho, perquè —amb altra mostra de narcisisme— s'ha permès de repartir rols i dir-li a Ángel Ggabilondo què ha de fer exactament.

Mónica García ha contestat: Las mujeres estamos cansadas de hacer el trabajo sucio para que nos pidan que nos apartemos en los momentos históricos. Està clar que la candidata de Más Madrid no vol un mascle alfa que la tutele o que vulga salvar-la. No, les coses no es fan així. Iglesias hauria de recordar els companys desapareguts d'aquella foto que es feren junts a Vistalegre en 2014. En qualsevol cas, voldria acabar la reflexió amb alguns apunts positius. No tots els polítics estarien disposats a canviar l'escó de vicepresident del Consell de Ministres per un bitllet d'anada cap al desconegut. Si la participació de Pablo Iglesias als pròxims comicis de Madrid aconsegueix mobilitzar tot l'electorat d'esquerres, els madrilenys en podrien traure alguna cosa de profit. Almenys, Díaz Ayuso tindrà enfront, durant la campanya, un parell d'oponents corretjosos i que no es mosseguen la llengua —bé que Iglesias corre el risc de passar-se de frenada—; Díaz Ayuso i Rocío Monasterio, dues dones que no es tallen un pèl si han d'actuar com veritables hienes, es berenarien en un tres i no res el savi i bondadós professor Gabilondo. Falta saber si C's sobreviurà. (Si el seu vot fos decisiu, ¿a quina opció donaria suport?) Amb o sense unitat de tota l'esquerra renovadora, tant de bo la ultradreta no governe Madrid. Al final, tot allò que passa en aquest territori acaba influint en la resta de l'Estat.

Cap comentari: