Encara és massa d'hora per a saber com acabarà la cosa —de moment, als tribunals—, però sembla que Díaz Ayuso ha ficat el rem de manera clamorosa per no seguir, ni ella ni els seus assessors, els tràmits legals d'una convocatòria electoral anticipada. La presidenta comunicà a Ignacio Aguado, cap de C's, que anava a dissoldre l'assemblea autonòmica per a convocar eleccions anticipades. Li ho va dir abans d'haver iniciat tots els tràmits jurídics, sobretot el registre del decret i la seua publicació en el Butlletí Oficial de la comunitat autònoma. Aguado acudí ràpidament a la premsa i donà la notícia abans que Díaz Ayuso, la qual cosa permeté que Más Madrid i PSOE, advertits que l'anunci no tenia cap efecte legal perquè encara no hi havia res publicat, presentaren immediatament sengles mocions de censura al registre d'entrada del parlament. ¿Qui havia de decidir si es tramitaven? La mesa de l'assemblea, on la suma de membres de PSOE i C's té majoria. Òbviament, C's, empipat per la pèrfida jugada del PP, votà a favor de la tramitació, legal a primera vista, perquè la dissolució del parlament encara no estava publicada al BOCM.
Si ho hagués estat, ja no es podrien haver tramitat mocions de censura. Díaz Ayuso es podria quedar amb dos pams de nassos; una moció de censura impedeix la convocatòria d'eleccions anticipades. ¿La burladora burlada? Ja veurem. Hi haurà un bon embolic jurídic. Però els fets demostren que no es pot ser més tanoca. ¿Avisar a la teua parella que penses ficar-li les banyes és una bona estratègia? Alguns especialistes —com ara el magistrat Joaquim Bosch— diuen que, d'acord amb la literalitat de l'Estatut d'Autonomia, la llei electoral de la Comunitat de Madrid i els principis generals del dret, la convocatòria d'eleccions anticipades decretada per Díaz Ayuso no pot dependre de la seua publicació en el BOCM; això equivaldria a la impossibilitat de convocar-les mai; sempre hi hauria un espai de temps, entre els acords presidencials i la seua publicació al diari oficial, que podria ser aprofitat per l'oposició per a presentar una moció de censura. Però el mateix Joaquim Bosch diu que pot estar equivocat; el tema és molt controvertit.
Crec que el magistrat oblida un detall. En els processos administratius i jurídics els terminis són molt importants. En unes oposicions o en una convocatòria de subvencions, per ficar un parell d'exemples que tothom entenga, la presentació de paperassa fora de termini equival a quedar-se fora del procés, Qui ha fet tard veurà desestimades les seues pretensions. La presidenta Díaz Ayuso acordà de dissoldre l'Assemblea de Madrid a mitjan matí. Tanmateix, en comptes d'ordenar a la consellera de Presidència que registrara ràpidament l'acord, es prengué les coses amb moltíssima calma. En comptes d'accelerar al màxim tots els tràmits legals, es dedicà a preparar l'escenificació d'una compareixença pública que tenia més de míting que d'anunci oficial. Això va permetre que el vicepresident Aguado s'avancés i comuniqués la notícia al mitjans de comunicació abans que la presidenta. Per tant, els partits d'oposició se n'assabentaren a migdia i s'apressaren a presentar les seues mocions de censura sobre les 13.00 hores.
La tardança a comunicar la dissolució donà la possibilitat que els membres de la mesa de l'Assemblea es pogueren reunir. La majoria votà a favor de tramitar les mocions de PSOE i C's perquè encara no s'havia registrat al parlament madrileny cap acord de dissolució pres per la presidenta. Finalment, la comunicació de la consellera de Presidència es registraria a les 16,10 hores de la tarda, quan ja havia donat temps de fer totes les coses que s'acaben d'enumerar. Conclusió: si s'hagués seguit correctament tot el procediment administratiu, tindria tota la raó Joaquim Bosch. Però la passió egòlatra encegà Díaz Ayuso fent-la oblidar totes les formalitats administratives. I dic jo: la incompetència jurídica i administrativa d'una autoritat hauria de tenir conseqüències, ¿no? Els terminis i les formalitats taxades són importants per al funcionament democràtic, per a evitar que cadascú faça allò que li done la gana. En aquest sentit, Díaz Ayuso ha passat de tot. No és que jo estiga en desacord amb el magistrat Bosch —de fet, té molt de sentit el que diu. En tot cas, tampoc no s'ha de tenir por al resultat d'unes eleccions, si finalment se celebren. Els tribunals decidiran.
Si ho hagués estat, ja no es podrien haver tramitat mocions de censura. Díaz Ayuso es podria quedar amb dos pams de nassos; una moció de censura impedeix la convocatòria d'eleccions anticipades. ¿La burladora burlada? Ja veurem. Hi haurà un bon embolic jurídic. Però els fets demostren que no es pot ser més tanoca. ¿Avisar a la teua parella que penses ficar-li les banyes és una bona estratègia? Alguns especialistes —com ara el magistrat Joaquim Bosch— diuen que, d'acord amb la literalitat de l'Estatut d'Autonomia, la llei electoral de la Comunitat de Madrid i els principis generals del dret, la convocatòria d'eleccions anticipades decretada per Díaz Ayuso no pot dependre de la seua publicació en el BOCM; això equivaldria a la impossibilitat de convocar-les mai; sempre hi hauria un espai de temps, entre els acords presidencials i la seua publicació al diari oficial, que podria ser aprofitat per l'oposició per a presentar una moció de censura. Però el mateix Joaquim Bosch diu que pot estar equivocat; el tema és molt controvertit.
Crec que el magistrat oblida un detall. En els processos administratius i jurídics els terminis són molt importants. En unes oposicions o en una convocatòria de subvencions, per ficar un parell d'exemples que tothom entenga, la presentació de paperassa fora de termini equival a quedar-se fora del procés, Qui ha fet tard veurà desestimades les seues pretensions. La presidenta Díaz Ayuso acordà de dissoldre l'Assemblea de Madrid a mitjan matí. Tanmateix, en comptes d'ordenar a la consellera de Presidència que registrara ràpidament l'acord, es prengué les coses amb moltíssima calma. En comptes d'accelerar al màxim tots els tràmits legals, es dedicà a preparar l'escenificació d'una compareixença pública que tenia més de míting que d'anunci oficial. Això va permetre que el vicepresident Aguado s'avancés i comuniqués la notícia al mitjans de comunicació abans que la presidenta. Per tant, els partits d'oposició se n'assabentaren a migdia i s'apressaren a presentar les seues mocions de censura sobre les 13.00 hores.
La tardança a comunicar la dissolució donà la possibilitat que els membres de la mesa de l'Assemblea es pogueren reunir. La majoria votà a favor de tramitar les mocions de PSOE i C's perquè encara no s'havia registrat al parlament madrileny cap acord de dissolució pres per la presidenta. Finalment, la comunicació de la consellera de Presidència es registraria a les 16,10 hores de la tarda, quan ja havia donat temps de fer totes les coses que s'acaben d'enumerar. Conclusió: si s'hagués seguit correctament tot el procediment administratiu, tindria tota la raó Joaquim Bosch. Però la passió egòlatra encegà Díaz Ayuso fent-la oblidar totes les formalitats administratives. I dic jo: la incompetència jurídica i administrativa d'una autoritat hauria de tenir conseqüències, ¿no? Els terminis i les formalitats taxades són importants per al funcionament democràtic, per a evitar que cadascú faça allò que li done la gana. En aquest sentit, Díaz Ayuso ha passat de tot. No és que jo estiga en desacord amb el magistrat Bosch —de fet, té molt de sentit el que diu. En tot cas, tampoc no s'ha de tenir por al resultat d'unes eleccions, si finalment se celebren. Els tribunals decidiran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada