Darrerament, tres texts meus (dues columnes publicades a Levante-EMV i una entrada penjada al blog), tots ells referits a l'actualitat política xativina, han suscitat comentaris i debats molt interessants. L'intercanvi d'opinions s'ha produït a les xarxes socials de Twitter i Facebook. Una primera objecció que s'ha fet als meus escrits és la falta d'objectivitat. Convé recordar que una columna d'opinió sol pertànyer a la categoria de texts argumentatius, és a dir, texts que intenten convèncer d'una idea o tesi. Per tal de persuadir els lectors, hom utilitza arguments. Els detractors poden, naturalment, argumentar en contra. L'objectivitat no és, per tant, la propietat que millor caracteritza uns texts subjectius per definició. El seny i la bona argumentació són trets molt més rellevants. L'objectivitat només es demana als discursos informatius o acadèmics, però jo expresse les meues opinions sobre la realitat política de la ciutat. Els seguidors de les meues columnes són persones a les quals agrada la meua forma de raonar, o gent que sol estar d'acord amb els meus punts de vista. Però s'ha d'acceptar que altres persones no vulguen saber-se'n res.
Em fan gràcia les acusacions de subjectivitat, perquè els acusadors també opinen. Poden ser, en conseqüència, tan subjectius com jo, o més. He notat, posem per cas, que algunes veus crítiques venen de l'òrbita de Xàtiva Unida. Em solen acusar de menystenir el seu grup polític. Les acusacions, que eludeixen el debat d'arguments, arriben a caure en la hipèrbole i la fal·làcia ad hominem: «De veritat, Ximo, no comprenc tanta insídia per part teua ni tanta irracionalitat contra Xàtiva Unida.» Altres comentaris són més sibil·lins. «És un bon article, un "poc" més critic amb alguns que de costum, però amb el mateix repartiment de culpes subtil per als de sempre...», diu una persona sobre el meu article publicat al Levante-EMV de dissabte passat. (Cal traduir "alguns" per regidors socialistes i "els de sempre" per regidors de XU, per a entendre millor l'enunciat.) Si qui em critica és militant o simpatitzant de Xàtiva Unida, no podrà al·legar imparcialitat; ningú no pot ser jutge i part alhora. En definitiva, veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els propis mena al victimisme i la malenconia, a pensar acríticament que tot el món està en contra d'u.
Potser, sóc més imparcial que aquestes veus, perquè no tinc implicació de part. Ni milite en el PSOE, ni en EUPV, ni en Unides Podem. Això em proporciona prou equidistància. També se m'ha objectat que omet certs assumptes importants —l'entesa dels socialistes locals amb C's, posem per cas. Això no és de veres. En realitat, algunes persones voldrien que jo escrigués l'article que escriurien elles. Aquesta pretensió no resulta factible per tres boníssimes raons: cadascú és lliure d'expressar les seues opinions com millor li abellisca; sóc col·laborador habitual d'un diari —hi tinc una columna quinzenal— i em puc permetre de dossificar temes i particularitats; l'extensió dels meus articles està taxada pel mitjà en què col·labore. Si fes cas d'alguns suggeriments, redactaria escrits que ocuparien una plana sencera. ¡Impossible! El diari no m'ho permetria —ni tampoc els lectors, que no suportarien tanta lletra impresa. No pretenc l'objectivitat absoluta, que no existeix. Busque l'equanimitat, l'opinió equilibrada, el judici assenyat. Intente fugir de l'escrit pamfletari. Algú ha comentat: «Aquest home sempre va igual.» El públic lector jutjarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada