Durant el pontificat d'Alexandre VI, Roma s'omplí novament de valencians. Acudiren, per exemple, els metges Gaspar Torrella i Pere Pintor, autors de sengles tractats sobre la pesta i el mal francés. Diversos familiars, com ara Joan LLopis, Joan de Castre-Pinós, Joan de Castellar, Jaume Serra, Bartomeu Martí i Francesc Lloris, foren nomenats cardenals. També foren elevats al cardenalat, els parents del cercle més íntim: Joan de Borja el Vell, Joan de Borja i Pere Lluís de Borja, fills de Joana de Montcada, i el cosí Francesc de Borja (probable fill de Calixt III). Dos nebots, Guillem Ramon i Roderic, foren nomenats capitans de la guàrdia pontifícia. Per últim, molts jueus i conversos (o "marrans" de conversió dubtosa) foren acollits a Roma. Açò desfermà les ires de Ferran d'Aragó, trameses per l'ambaixador Lope de Haro. Tanmateix, el papa es mostrà tan tolerant amb els jueus (s'ha de tenir present que eren una font d'ingressos substanciosos), que ell mateix fou titllat de marrà. El pontífex no feia massa cas d'aquestes enraonies.
Piazza della Pilotta i Via della Pilotta a Roma, llocs on es jugaven partides de pilota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada