Viatjar ensenya molt

Des del final de la fira fins a l'inici del curs escolar, el panorama informatiu local és com una mar encalmada; molts polítics fan vacances. Hi ha, per tant, poquíssimes notícies. Quan escric aquestes línies, l'alcalde socialista de Xàtiva, Roger Cerdà, acaba d'anunciar que delegarà les seues funcions, durant uns dies, en el primer tinent d'alcalde, Miquel Lorente, cap del grup municipal d'Esquerra Unida. És una situació inèdita; des de 1979, any en què se celebraren les primeres eleccions locals de la restaurada democràcia, després del parèntesi franquista, els substituts del primer edil sempre havien estat coreligionaris seus. La novetat d'enguany és, per tant, que el titular de l'alcaldia i el batlle en funcions militen en partits distints. Això no té, però, transcendència informativa. És un mer formalisme, un signe de normalitat democràtica. Simplement ens recorda que la nostra ciutat està governada per una coalició.

Però tornem a les vacances. A les xarxes, diversos regidors i regidores del tripartit han penjat fotografies que testimonien la seua estada, acompanyats per fills i consorts, en diferents punts geogràfics (Altea, Granada, Lisboa...). Però l'escampada no ha estat general; alguns edils han romàs de guàrdia a la ciutat. Gràcies a ells, hem conegut diversos avenços del pròxim curs polític. Ja sabem, per exemple, la nova programació del Gran Teatre. El regidor responsable del recinte ha exposat els seus objectius i ha anunciat converses amb diverses entitats per a debatre els criteris d'utilització. (En realitat, per a explicar que el cobrament de taxes a qui en faça ús segueix vigent.) També hem sabut que l'Ajuntament va a iniciar els estudis previs a la redacció d'un pla de mobilitat per al nostre nucli històric. Iniciativa Cívica pel Centre Històric de Xàtiva ja havia traslladat al nou equip de govern un escrit amb suggeriments.

Això em recorda que jo també he viatjat. Vaig fer les maletes abans de fira. Vaig sojornar vuit dies a Suïssa. Vaig recórrer diversos cantons, quasi tots de parla alemanya. Em va cridar l'atenció la petita ciutat de Solothurn (Soleure en francès), capital del cantó homònim. Aquesta població, situada entre la serralada del Jura i el riu Aar, té uns 15.000 habitants (no és molt més gran que Canals). Solothurn és considerada la ciutat barroca més bella de la Confederació Helvètica. El seu nucli històric, bastit entre 1530 i 1792, conserva elements del màxim interès: muralles, torres i portes de diferents èpoques, la plaça major presidida per la catedral, l'església dels jesuïtes i una font monumental, la torre dels dos rellotges (un astronòmic i altre amb un grup d'autòmats que marquen les hores), l'ajuntament gòtic i classicista, l'antic arsenal barroc, magnífics palaus renaixentistes i barrocs, i un conjunt de boniques fonts públiques.

Mentre camejava per Solothurn, recordava Xàtiva. El centre de la ciutat suïssa està reservat als vianants i els ciclistes. Molts dels seus espais públics conserven paviments de llombardes —a Xàtiva, les antigues pedres de basalt han anat eliminant-se a poc a poc. Només els cotxes dels residents, els vehicles oficials, els taxis i els transports —durant els horaris predeterminats— tenen permès l'accés al centre de Solothurn, l'oferta comercial i hostalera del qual és excel·lent. En 1980, la ciutat va ser distingida amb el Premi Wakker, guardó anual atorgat per la Societat Patrimonial Suïssa (Schweizer Heimatschutz) al municipi helvètic que haja destacat en la conservació de la seua fesomia urbana i en la promoció del seu patrimoni cultural, històric i arquitectònic. Que ningú no pense, però, que Solothurn viu exclusivament de l'hostaleria (de fet, el lloc no està inclòs als circuits convencionals pel país alpí); la indústria —la rellotgera, posem per cas— és molt important per a la petita vila, que vaig abandonar gratament sorprès.

Com la tornada de vacances marca l'inici de curs, no estaria mal que la nova corporació xativina enviés una comissió de polítics i tècnics a estudiar quines mesures prenen altres ciutats per a compatibilitzar desenvolupament i conservació del patrimoni. Viatjar ensenya molt. No cal anar molt lluny; a la península tenim models a l'abast. És una delícia passejar pels carrers i places de Solothurn, seure en una terrassa a la seua plaça major o a la vora de l'Aar. També és una delícia, però, passejar per la Rua Nova de Santiago. De la Corretgeria de Xàtiva, ¡millor no parlar!

(publicat a Levante-EMV, el 05/09/2015)