Amistats perilloses

Pablo Iglesias, cap de Podemos, s'ha afartat de dir que la distinció entre partits d'esquerra i de dreta ja no és útil per a l'acció política. Ara toca fer servir un altre esquema, la distinció entre els de dalt i els de baix. En general, el nou paradigma sembla haver fet fortuna —només Esquerra Unida continua rebutjant-lo. El posicionament d'Iglesias és, però, un pur eufemisme; quasi tota la ciutadania percep que Podemos és clarament d'esquerres. És més: la majoria dels ciutadans se situa, segons les enquestes, en el centreesquerra. La lluita de classes no ha perdut, per tant, tota la seua vigència. Allò que tampoc no ha perdut actualitat són les formes i les maneres de fer política des de les organitzacions hereves del "socialisme científic". Em referisc al centralisme, a l'estructura piramidal del partit i al seu control absolut per part del líder suprem. Fa un any ja pronosticàvem que Podemos no podria repetir els resultats de les eleccions europees. Mancava d’influència social a tot l'Estat, implantació territorial i estructura organitzativa. Molts pensàvem que la formació de Pablo Iglesias seria incapaç de superar en un any aquestes mancances.

Fèiem servir el símil del tsunami. ¿Tocarà la costa abans o després de les pròximes eleccions generals? ¿Quan es dissiparà la seua energia? ¿Quina serà la magnitud dels danys causats? Doncs crec que ja podem donar resposta a alguns d'aquests interrogants. Segons les enquestes, el tsunami Podemos ha perdut molta força. A més, li ha sortit competència per la banda esquerra. Es tracta d'una nova plataforma, Ahora en Común, que ja està arribant a acords amb altres grups —Esquerra Unida entre ells. De moment, Pablo Iglesias no vol renunciar a la marca Podemos. (L'esquerra, dividida, ¡com sempre!) En les passades eleccions autonòmiques, els resultats de Podemos van quedar molt per darrere de les seues expectatives. La pròxima prova de foc seran les imminents eleccions plebiscitàries catalanes. Els missatges de la formació morada es poden agrupar en dos grans eixos: nosaltres acceptem el dret a decidir, però no volem que Catalunya se separe d'Espanya; ara no toca decidir entre dins o fora, ara toca decidir entre la casta o nosaltres. Durant els mítings, Pablo Iglesias ha posat ben alt el llistó del populisme.

En realitat, Pablo ha deixat Lerroux a l'altura del betum. Ha tingut la barra de fer una crida al vot ètnic. ¡Ni la dreta havia arribat tan lluny! Per altra banda, la persona que rebutja l'esquema clàssic esquerra-dreta diu que no comprèn com poden lluitar al mateix bàndol Artur Mas i David Fernández. ¿Tan difícil és entendre que els catalans estan agrupats ara mateix entorn de dos pols, l'unionista i l'independentista, i que ambdós són transversals? «Reduir el procés a CiU és precisament allò que vol CiU», ha dit clarament David Fernández. L'entesa entre gent diversa és conjuntural, només busca l'èxit del procés cap a la independència; abans d'assolir-la, cadascú lluita pel seu model de societat. David Vidal, regidor de la CUP a Reus, va portar a la banqueta dels acusats més de cinquanta càrrecs relacionats amb un gran escàndol de corrupció sanitària que implica les més altres esferes de poder a Catalunya. Unes coses no lleven les altres. En fi, la irrupció de Podemos al panorma polític espanyol està fent-li el joc al centralisme de tota la vida. El lema ¡Antes roja que rota! torna a tenir vigor —si és que l'havia perdut alguna vegada.

I en aquest context, la gent de Compromís medita si convé presentar-se a les eleccions generals amb Podemos. Ja s'han alçat algunes veus d'alerta. L'eurodiputat Jordi Sebastià diu que li fa por aquesta opció. El diputat Joan Baldoví recorda que l'objectiu prioritari de la seua formació és crear al Congrés un grup parlamentari d'obediència valenciana. Jo resumiria la situació així: les expectatives electorals de Podemos estan estancades, però les de la coalició Compromís conviden a l'optimisme. (El seu treball polític ve de lluny i està donat bons resultats: presència en totes les institucions.) És lògic que li surten nuvis. Però s'han de vigilar les amistats perilloses. Jo no em veig votant una llista amb gent de Podemos. Se'm podrà retrucar que hi ha valencianistes al si dels cercles autòctons de la formació morada. També n'hi havia al si del PSPV-PSOE i van quedar com el rosari de l'aurora.