¿Fer com fan no és pecat?

Diu la senyora Cospedal que la corrupció no és patrimoni exclusiu dels polítics. Les seues paraules exactes, pronunciades en un mitjà de comunicació, van ser aquestes: La corrupción no es patrimonio de nadie, es lamentablemente de todos. Y la misma corrupción que puede haber en un partido político, la hay en la sociedad en general. No dic que no tinga part de raó. Jo mateix afirmava, en una entrada anterior, que la corrupció és sistèmica i afecta molts sectors de la societat. Ara bé, una cosa és que això ho diga un ciutadà corrent com jo, i altra, ben distinta, que ho diga la secretària general del PP —presidenta, a més, d’una comunitat autònoma. No queda gens bé, no, que Cospedal s’adherisca a la famosa estratègia del «fer com fan no és pecat».

Els polítics haurien de fer pedagogia, haurien de propugnar un canvi radical de valors socials i una eradicació completa de les corrupteles. En comptes d’això, Rajoy, Cospedal i altres líders del PP neguen haver comès irregularitats i entrebanquen l’acció de la justícia, entorpint la investigació dels diversos casos  de corrupció que els afecten —Todo lo referido a mí y mis compañeros no es cierto, salvo alguna cosa, va dir Rajoy fa un temps. ¡Patètic! Totes les evidències menen al finançament irregular del PP, al cobrament de suborns abonats per empreses adjudicatàries de contractes públics, al frau fiscal, al delicte electoral... Els tresorers del PP haurien estat manejant diners negres, evadint capitals a l’estranger i lliurant sobres als alts responsables del partit.

Definitivament, Cospedal no va estar gens afortunada en les seues declaracions. Les persones honorables —encara en queden moltes— hauran recordat el refrany «creu el lladre que tots furten». La secretària general del PP desmoralitza els ciutadans honrats i contradiu el president del govern. Rajoy va proclamar, fa uns dies, en un debat parlamentari, que Espanya no és un país de corruptes. Cospedal, en canvi, afirma que la corrupció està generalitzada. En fi, si els dirigents polítics no condemnen la deshonestedat de manera contundent i creïble, molta gent acaba interpretant  que el més totxo fabrica rellotges, postulat evidentment equivocat. Els caps dels partits han d’entendre que la corrupció política sempre té un plus de gravetat, perquè els polítics han de donar exemple.