Record emocionat

Durant setembre i octubre, l’Ajuntament de Xàtiva celebrà nombrosos actes en record de Vicent Andrés Estellés, persona  molt vinculada a la nostra ciutat. ¿Motiu? En 2013, s’han complit els vint anys de la seua mort. En juliol de 2010, ja vaig evocar, des d’aquestes mateixes planes, la seua estada a casa nostra i la posterior publicació del llibre Xàtiva, primer lliurament d’una obra més extensa, Mural del País Valencià. Vicent rebé de l’Associació d’Amics de la Costera, presidida per Joan Juan Barberà, l’encàrrec d’escriure el llibre. El poeta i la seua esposa, Isabel, sojornaren uns dies a ca Joan. Vicent escriví posteriorment els poemes que acabarien completant el volum. L’autor hi deixà la seua dedicatòria: «a / Xàtiva, / ciutat on vàrem ésser / la meua dona i jo, / tan inoblidablement feliços / als meus amics de Xàtiva / Joan Juan i la seua muller... i tants i tants d’altres». Molts xativins coneixen bé les circumstàncies que envoltaren aquella publicació. En canvi, no són tan conegudes altres estades de Vicent a la nostra ciutat.

Les seues primeres visites daten d’anys anteriors a la Transició. El poeta participà diverses vegades als jocs florals. Un cop constituït el primer ajuntament democràtic, les vingudes de l’escriptor es feren més freqüents; hom podia veure’l al festival de la cançó, en diferents aplecs, en presentacions de llibres... Jo guarde un record nostàlgic de la meua relació personal amb Vicent. Aquestes darreres setmanes, he tractat de reconstruir mentalment la successió de les efemèrides que s’esdevingueren durant el període comprès entre finals dels setanta i primeries dels vuitanta —el pas inexorable del temps acaba creant llacunes. En aquella època, la presència de Vicent Andrés Estellés fou contínua a la nostra ciutat. Abans de les primeres eleccions municipals, ja havia intervingut en un cicle de conferències sobre l’autonomia, celebrat a l’antic Comerç. En aquell cicle, també van participar Ernest Lluch i Vicent Salvador.

 

 

En 1978, crec recordar, el poeta participà a l’Aplec d’Estudiants del País Valencià. Em vénen a la memòria el cartell de Manuel Boix, amb un corser blanc i una enorme senyera, i la figura del poeta, que recità els seus versos des d’una plataforma col·locada al pati del Josep de Ribera. (Posteriorment, en un dels claustres, s’afartaria de signar cartells.) En una foto del poeta i la seua dona que conserve al meu arxiu —presa, possiblement, al mateix aplec—, ambdós atenen, asseguts al claustre de l’institut, una actuació musical. Estan envoltats d’un núvol de professors i alumnes. Dels aplecs nacionalistes del 25 d’abril, hi ha una abundant documentació gràfica (fotos d’Antoni Marzal, Javier Sicluna i també meues). Algunes d’aquestes imatges s’han pogut contemplar a l’exposició de la Casa de Cultura organitzada per Antoni Martínez. En 1980, el poeta estigué present en un acte celebrat davant del monument als maulets i al posterior concert celebrat en la plaça de bous. Jo ja havia pres possessió d’un escó de regidor per Socialistes Independents, agrupació d’electors que havia obtingut representació en les eleccions de 1979.

 

La foto més emblemàtica de Vicent, llegint uns versos del seu llibre Xàtiva, també correspon a un aplec del 25 d’abril, organitzat per Acció Cultural i celebrat en la plaça de bous de Xàtiva. I molts presenciarien altre moment màgic: una actuació d’Ovidi Montllor a l’església de Sant Feliu. Un dels poemes més coneguts de Xàtiva, el titulat M'aclame a tu, musicat pel mateix Ovidi, fou interpretat en aquella ocasió. El cantautor d’Alcoi anava acompanyat pels guitarristes Toti Soler i Antoni Xuclà. S’hi estrenava l’obra Coral romput. El poeta era present. Recorde, finalment, la presentació d’una carpeta de gravats, El collar de la coloma, editada per la nostra agrupació d’electors en 1981. Contenia obres de Manolo Boix, Artur Heras, Rafa Armengol i Joan Ramos. En l’acte de presentació van participar Manuel Sanchis Guarner, Alfons Roig i Vicent Andrés Estellés. ¡Tants prohoms de la nostra cultura junts a la nostra ciutat!

És emocionant recordar el pas del poeta pels nostres carrers, retre homenatge a la persona que ens va rescatar les paraules. En fi, no volia acabar l’any sense haver evocat la figura inoblidable de Vicent Andrés Estellés. Alguns xativins vam viure amb ell moments irrepetibles.

(publicat a Levante-EMV, el 16/11/2013)