Com rescatar un pla de pensions

La senyora s’havia jubilat feia dos mesos. Passats els moments inicials, dedicats a explorar el munt de noves sensacions que li deparava l’estat acabat d’assolir, arribà l’hora de la paperassa, d’anar solucionant nombrosos tràmits. Volia recuperar, posem per cas, les aportacions periòdiques que havia fet, durant quinze anys, a un pla de pensions privat. Havia consolidat un total de 18.000 euros. La dona va descobrir, però, coses que ignorava: en contra del que deien les comissions d’experts i els polítics, el pla de pensions no era cap ganga. La rendibilitat de les aportacions havia estat generalment negativa o nul·la; Hisenda s’anava a quedar amb un bon pessic, a compte de les desgravacions que la senyora s’havia vingut practicant en les seues declaracions anuals de l’IRPF. S’assabentà que les prestacions que anava a percebre, en forma de capital o de renda, havien de tributar com un  rendiment del treball subjecte a retenció. (Les prestacions corresponents a les aportacions realitzades abans de l’1 de gener de 2007, i els seus rendiments, tindrien, si els cobrava en forma de capital, una reducció del 40%.)

A l’antiga caixa d’estalvis li van dir que no li convenia rescatar tota la quantitat de colp; li venia més a compte cobrar-la a miquetes, en forma de renda mensual. Si establia un termini de restitució de quinze anys —res de l’altre món, atesa l’esperança de vida—, podria cobrar uns 75 euros al mes. ¡Una fortuna! L’empleat de l’oficina li prometé que faria vàries simulacions, amb diferents terminis, per tal que ella pogués elegir l’opció que més li convingués. Transcorregudes vuit setmanes, l’entitat creditícia —amb molta feina i pocs empleats— encara no havia fet cap simulació ni res de res. Armada de paciència, la jubilada ordenà que anul·laren les seues aportacions al pla. Cobrava menys que quan estava en actiu i no era cosa de seguir prescindint de cent euros mensuals. Mentre esperava notícies del carrer República Argentina, parà esment en el pla de pensions que la Generalitat dotava per als seus funcionaris, a través d’ASEVAL, del grup Bankia. ¡La mestra emèrita comprovà que hi tenia consolidats 640 euros!

«Tota pedra fa paret», es va dir. I va enfilar cap a les oficines de l’altra caixa esdevinguda banc, situades a la plaça de la Bassa. Un cop dins, va comprovar que el Vuelva usted mañana, de Mariano José de Larra, seguia tenint plena vigència. Una empleada informà a la senyora que havia de presentar un certificat acreditatiu d’estar jubilada. Sense amoïnar-s’hi, la dona es dirigí a la delegació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, en un lateral del centre de salut de plaça Espanyoleto. Després de prendre número i fer cua una bona estona, un funcionari li va dir: «Vostè necessita un certificat de classes passives. Li l’han de fer a l’Agència Tributària.» I heus ací la senyora baixant decidida cap a l’Albereda. «No, senyora. Aquests certificats es tramiten a València», va escridassar un jove malcarat. «Escolta. En plena era d’Internet i amb tants ordinadors, ja podríeu comprovar que estic realment jubilada. ¿És precís que vaja a València per 640 miserables euros menys la corresponent retenció?», començà a impacientar-se la bondadosa pensionista. El treballador de l’Agència Tributària alçà els muscles.

Abans de renunciar definitivament a traure’n trellat, la senyora recordà que un conegut seu treballava a la Tresoreria de la Seguretat Social, en Cerdán de Tallada. «¿Tens algun deute amb nosaltres?», bromejà ell, en veure-la entrar. Però ella no estava per a bromes. El conegut la va enviar a un col·lega que, a la seua vegada, va remetre la senyora a les oficines del PROP. Estava clar que no anava a cobrar fàcilment les seues aportacions als plans privats de pensions. En fi, la jubilada, emprenyada, decidí que ja estava bé de camejar com Leopold Bloom, protagonista de l’Ulysses de James Joyce. Era 8 d’agost i feia un sol de justícia. Un cop repapada còmodament al sofà de sa casa, pensà en els seus néts. ¿Trobaran feina aviat? Si acaben imposant-se els plans de pensions privats, ¿quines aportacions podran fer els joves? ¿Podran cotitzar temps suficient per a tenir una prestació decorosa? Si la Unió Europea pretén que els salaris baixen un 10%, ¿què passarà amb les cotitzacions a la caixa de la Seguretat Social i les pensions públiques? Massa preguntes per a un dia de calor. Els termòmetres xativins marcaven 39 graus.

 

(publicat a Levante-EMV, el 10/08/2013)