Després de la mort de Franco, la presència en política de personatges d'ascendència jueva —o directament jueus— ha estat freqüent. La influència sionista s'ha fet sentir en molts partits, tant d'esquerra com de dreta, però ha estat especialment intensa en la dreta. Podem recordar la figura d'Enrique Múgica Herzog, diputat socialista i ministre de Felipe González. Múgica, jueu per part de mare, fou defensor ferm d'establir llaços d'amistat entre Israel i Espanya. Jugà un paper destacat en l'establiment de relacions diplomàtiques amb Israel en 1986. En 2004, va defensar la tanca de separació entre palestins i israelians; argüí que el terrorisme la legitimava, opinió que suscità una gran controvèrsia —Múgica l'expressà ocupant el càrrec de defensor del poble. Tanmateix, l'esquerra no sol donar un suport clar a Israel. El lobby jueu sempre ha tingut millors relacions amb PP i Vox. Aznar va ser l'iniciador d'aquestes relacions. En 2015 i 2016, Sheldon Adelson, multimilionari jueu nord-americà, donà dos milions de dòlars a la fundació Friends of Israel Initiative, creada en 2010 a Miami. José María Aznar i Rafael Bardají n'eren membres.
En España s'havia registrat una fundació homònima constituïda per Carlos Bustelo, Enrique Gonzalo Navarro, Pablo Casado i l'esmentat Rafael Bardají. Des de Friends of Israel Initiative dels EUA, que rebia donacions d'Adelson i altres jueus nord-americans, es feren transferències a la fundació espanyola per més de 700.000 dòlars. Per tant, PP i Vox van tenir un paper decisiu en la creació del lobby jueu espanyol. Aznar, Casado i Gonzalo són o eren membres destacats del PP. Bardají, que també hi militava, passà a Vox. Quant a Bustelo, és assessor de la Fundació Disenso, presidida per Abascal. En 2016, Alberto Ruiz-Gallardón i David Hatchwell, jueu, van crear la Fundación Hispano-Judía (FHJ). Ruiz-Gallardón féu més intensa la connexió del PP amb el sionisme. Cal dir que, malgrat el cognom, l'empresari Hatchwel és espanyol i peça clau a l'entramat del lobby sionista. És propietari, entre altres empreses, d'Excem Technologies, una companyia puntera en els camps de la intel·ligència artificial, les telecomunicacions, la defensa i la seguretat gràcies a la seua estreta col·laboració amb la indústria armamentística israeliana.
Els vincles de Hatchwell amb el PP de Madrid —amb Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida— també són estrets. Altre jueu sefardita, Elías Bendodo Benasayag, és membre de la cúpula pepera. La influència sionista en la dreta és molt evident. Entre els membres del patronat de la FHJ, destaquen Juan Ignacio Entrecanales (vicepresident d'Acciona), Juan Luis Cebrián (exdirector d'El País) o Alicia Koplowitz. (Inditex és una de les empreses benefactores de la Fundación Hispano-Judía.) Altre instrument del sionisme hispà, molt agressiu, és l'associació Acción y Comunicación sobre Oriente Medio (ACOM). Hatchwell en fou promotor. ACOM és una mena de braç propagandístic de la FHJ que actua sobretot a les xarxes difonent boles. En 2019, OkDiario firmà un contracte amb ACOM. El diari rebia diners per publicar contingut proporcionat per una associació que es dedica a escampar odi, a acusar d'antisemitisme a qui condemna el genocidi perpetrat en Gaza i a posar demandes (a Ione Belarra, a gent que protestà durant la Volta Ciclista a Espanya, a universitats que tallen relacions amb campus israelians).
Hatchwell presideix altra organització, Zakut, que va rebre un milió d'euros en subvencions de l'Institut de Foment de la Regió de Múrcia, xifra que suposava el 98% del pressupost de l'ens subvencionat. En realitat, des de juny de 2022 a desembre de 2024, l'organització va rebre més 3.200.000 euros en subvencions públiques procedents de tres comunitats autònomes governades pel PP: Andalusia, Regió de Múrcia i Comunitat de Madrid. També l'Estat concedí en 2024 una subvenció a la Fundación Hispano-Judía de vora 400.000 euros. Per altra banda, des de gener de 2024 fins a setembre de 2025, l'Estat adjudicà a Excem contractes públics per valor de més de 154 milions d'euros. Finalment, l'eurodiputat de Vox Juan Carlos Girauta confessà que havia cobrat d'ACOM. Per a completar el panorama de les estretes relacions entre la dreta i el lobby jueu, podem esmentar dos personatges: Maxo Benalal Bendrihem i Martín Varsavsky. Benalal és secretari general de la Federació de Comunitats de Jueus Espanyols. Era diputat de C's al parlament balear, fou expulsat de la formació taronja i s'afilià a Vox. De nou, el partit d'Abascal.
Malgrat militar en Vox, seguí sent secretari de la FCJE, principal òrgan de representació estatal dels jueus en Espanya. Això sí, deixà de ser vicepresident de LICRA-Catalunya (delegació de la Lliga Internacional Contra el Racisme i l’Antisemitisme), quan la central a París s'assabentà que el polític jueu espanyol s'havia afiliat a la formació ultra. Potser a causa de la seua islamofòbia, Vox pateix certa esquizofrènia; Abascal ha visitat Israel i ha mostrat públicament el seu suport a Netanyahu. En canvi, altres veus de Vox són obertament nazis i antisemites. L'altre membre del lobby sionista a Espanya és Martín Varsavsky Waisman, un empresari de telecomunicacions, noves tecnologies i clíniques de fertilitat assistida. Nascut a Buenos Aires, està nacionalitzat espanyol. En 1998, fundà Jazztel, i el 2016, Prelude Fertility, dedicada a tractaments de fertilitat i fecundació in vitro. Junt amb un associat, adquirí Reproductive Biology Associates, clínica de fecundació in vitro en Atlanta, i My Egg Bank, el major banc d'òvuls dels EUA. En 2017, va crear Overture Life, una companyia enfocada a l'automatització dels laboratoris d'embriologia.
Varsavsky ha protagonitzat algunes polèmiques. Està a la llista de contactes d'Epstein. En 2025, després de les protestes per la participació d'un equip israelià a la Volta Ciclista d'Espanya, Varsavsky prestà sa casa en Madrid per a un sopar i una festa en honor a l'equip. L'empresari fou membre de la Fundación OneVoice, dedicada a promoure la pau al Pròxim Orient, però l'abandonà argüint el suport que l'esquerra nord-americana, espanyola i de la resta d'Europa dóna a Hamàs. Varsavsky simpatitza amb les propostes d'Elon Musk i Milei sobre el tancament de serveis públics i té unes idees sobre la reproducció humana pròximes a les dels nazis. Potser també s'endevina darrere d'ell l'ombra del multimilionari nord-americà Peter Thiel, que propugna un món dirigit per una mena de superhomes. Però no tots els jueus espanyols —entre 20.000 y 40.000— són sionistes. Jonás Benarroch, posem per cas, cineasta jueu del sector publicitari, que va nàixer a Tànger, no simpatitza amb la deriva ultradretana de la FCJE. Altra jueva, Daniela Rosenfield, rebutja l'atac de Hamàs, però no comprèn l'aterridora resposta del govern d'Israel.
Benarroch és el portaveu de la delegació catalana de JCALL, una associació internacional jueva creada a París que invoca la necessitat d'acabar amb l'ocupació dels territoris palestins i defèn la creació de dos estats d'acord amb les fronteres anteriors a 1967. (La secció catalana de JCALL fou fundada en 2018.) Tanmateix, la gran majoria dels jueus autòctons està a favor del sionisme instal·lat a Israel. A la Catalunya independentista, el sionisme desperta prou simpaties, sobretot en la dreta, potser pels vincles empresarials i acadèmics amb Israel i pels evidents paral·lelismes entre sionisme i nacionalisme. La majoria de partits i organitzacions nacionalistes han tingut al llarg dels anys simpatia per l’Estat d’Israel. El cas més evident és el de Junts per Catalunya. Bé que han sorgit veus discrepants —la de l'eurodiputat Antoni Comín, per exemple—, Junts solia donar suport al "legítim dret de defensa d'Israel", és a dir, a l'argument central del sionisme. El vincle entre dreta independentista i sionisme ve de lluny. Des de Pujol, passant per Artur Mas i Puigdemont, tots els presidents de l’òrbita convergent han mostrat la seua simpatia per Israel.
Jordi Pujol mai no ha ocultat la seua fascinació per David Ben-Gurion, l’arquitecte indiscutible de l’Estat jueu. Un punt àlgid del suport a l'estat hebreu foren els intents d'obrir una Delegació de la Generalitat a Israel, operació aturada quan es va trencar el govern d'ERC i Junts. En ERC sempre hi ha hagut contradiccions. L'antiga militant i diputada Pilar Rahola és avui la portaveu més abrandada del sionisme català. En fi, atesos els vincles de la dreta i el món empresarial amb el lobby jueu, no pot estranyar a ningú que PP i Vox tinguen moltes dificultats per a condemnar les actuacions genocides de l'Estat d'Israel. Sovint, s'arriba al ridícul. Sobre la retenció il·legal i violenta per part de l'exèrcit israelià d'un soldat espanyol de la força d'interposició de l'ONU al sud de Líban, Ester Muñoz, portaveu del PP, declarà açò: Sabemos que estuvo retenido durante una hora. Yo he estado en controles de tráfico que me han tenido bastante más tiempo retenida. No podem esperar que Aznar, Núñez Feijóo i Abascal condemnen amb rotunditat el genocidi a Gaza, l'agressió no provocada a Iran, els assassinats a Cisjordània i la terrible invasió del Líban.
En España s'havia registrat una fundació homònima constituïda per Carlos Bustelo, Enrique Gonzalo Navarro, Pablo Casado i l'esmentat Rafael Bardají. Des de Friends of Israel Initiative dels EUA, que rebia donacions d'Adelson i altres jueus nord-americans, es feren transferències a la fundació espanyola per més de 700.000 dòlars. Per tant, PP i Vox van tenir un paper decisiu en la creació del lobby jueu espanyol. Aznar, Casado i Gonzalo són o eren membres destacats del PP. Bardají, que també hi militava, passà a Vox. Quant a Bustelo, és assessor de la Fundació Disenso, presidida per Abascal. En 2016, Alberto Ruiz-Gallardón i David Hatchwell, jueu, van crear la Fundación Hispano-Judía (FHJ). Ruiz-Gallardón féu més intensa la connexió del PP amb el sionisme. Cal dir que, malgrat el cognom, l'empresari Hatchwel és espanyol i peça clau a l'entramat del lobby sionista. És propietari, entre altres empreses, d'Excem Technologies, una companyia puntera en els camps de la intel·ligència artificial, les telecomunicacions, la defensa i la seguretat gràcies a la seua estreta col·laboració amb la indústria armamentística israeliana.
Els vincles de Hatchwell amb el PP de Madrid —amb Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida— també són estrets. Altre jueu sefardita, Elías Bendodo Benasayag, és membre de la cúpula pepera. La influència sionista en la dreta és molt evident. Entre els membres del patronat de la FHJ, destaquen Juan Ignacio Entrecanales (vicepresident d'Acciona), Juan Luis Cebrián (exdirector d'El País) o Alicia Koplowitz. (Inditex és una de les empreses benefactores de la Fundación Hispano-Judía.) Altre instrument del sionisme hispà, molt agressiu, és l'associació Acción y Comunicación sobre Oriente Medio (ACOM). Hatchwell en fou promotor. ACOM és una mena de braç propagandístic de la FHJ que actua sobretot a les xarxes difonent boles. En 2019, OkDiario firmà un contracte amb ACOM. El diari rebia diners per publicar contingut proporcionat per una associació que es dedica a escampar odi, a acusar d'antisemitisme a qui condemna el genocidi perpetrat en Gaza i a posar demandes (a Ione Belarra, a gent que protestà durant la Volta Ciclista a Espanya, a universitats que tallen relacions amb campus israelians).
Hatchwell presideix altra organització, Zakut, que va rebre un milió d'euros en subvencions de l'Institut de Foment de la Regió de Múrcia, xifra que suposava el 98% del pressupost de l'ens subvencionat. En realitat, des de juny de 2022 a desembre de 2024, l'organització va rebre més 3.200.000 euros en subvencions públiques procedents de tres comunitats autònomes governades pel PP: Andalusia, Regió de Múrcia i Comunitat de Madrid. També l'Estat concedí en 2024 una subvenció a la Fundación Hispano-Judía de vora 400.000 euros. Per altra banda, des de gener de 2024 fins a setembre de 2025, l'Estat adjudicà a Excem contractes públics per valor de més de 154 milions d'euros. Finalment, l'eurodiputat de Vox Juan Carlos Girauta confessà que havia cobrat d'ACOM. Per a completar el panorama de les estretes relacions entre la dreta i el lobby jueu, podem esmentar dos personatges: Maxo Benalal Bendrihem i Martín Varsavsky. Benalal és secretari general de la Federació de Comunitats de Jueus Espanyols. Era diputat de C's al parlament balear, fou expulsat de la formació taronja i s'afilià a Vox. De nou, el partit d'Abascal.
Malgrat militar en Vox, seguí sent secretari de la FCJE, principal òrgan de representació estatal dels jueus en Espanya. Això sí, deixà de ser vicepresident de LICRA-Catalunya (delegació de la Lliga Internacional Contra el Racisme i l’Antisemitisme), quan la central a París s'assabentà que el polític jueu espanyol s'havia afiliat a la formació ultra. Potser a causa de la seua islamofòbia, Vox pateix certa esquizofrènia; Abascal ha visitat Israel i ha mostrat públicament el seu suport a Netanyahu. En canvi, altres veus de Vox són obertament nazis i antisemites. L'altre membre del lobby sionista a Espanya és Martín Varsavsky Waisman, un empresari de telecomunicacions, noves tecnologies i clíniques de fertilitat assistida. Nascut a Buenos Aires, està nacionalitzat espanyol. En 1998, fundà Jazztel, i el 2016, Prelude Fertility, dedicada a tractaments de fertilitat i fecundació in vitro. Junt amb un associat, adquirí Reproductive Biology Associates, clínica de fecundació in vitro en Atlanta, i My Egg Bank, el major banc d'òvuls dels EUA. En 2017, va crear Overture Life, una companyia enfocada a l'automatització dels laboratoris d'embriologia.
Varsavsky ha protagonitzat algunes polèmiques. Està a la llista de contactes d'Epstein. En 2025, després de les protestes per la participació d'un equip israelià a la Volta Ciclista d'Espanya, Varsavsky prestà sa casa en Madrid per a un sopar i una festa en honor a l'equip. L'empresari fou membre de la Fundación OneVoice, dedicada a promoure la pau al Pròxim Orient, però l'abandonà argüint el suport que l'esquerra nord-americana, espanyola i de la resta d'Europa dóna a Hamàs. Varsavsky simpatitza amb les propostes d'Elon Musk i Milei sobre el tancament de serveis públics i té unes idees sobre la reproducció humana pròximes a les dels nazis. Potser també s'endevina darrere d'ell l'ombra del multimilionari nord-americà Peter Thiel, que propugna un món dirigit per una mena de superhomes. Però no tots els jueus espanyols —entre 20.000 y 40.000— són sionistes. Jonás Benarroch, posem per cas, cineasta jueu del sector publicitari, que va nàixer a Tànger, no simpatitza amb la deriva ultradretana de la FCJE. Altra jueva, Daniela Rosenfield, rebutja l'atac de Hamàs, però no comprèn l'aterridora resposta del govern d'Israel.
Benarroch és el portaveu de la delegació catalana de JCALL, una associació internacional jueva creada a París que invoca la necessitat d'acabar amb l'ocupació dels territoris palestins i defèn la creació de dos estats d'acord amb les fronteres anteriors a 1967. (La secció catalana de JCALL fou fundada en 2018.) Tanmateix, la gran majoria dels jueus autòctons està a favor del sionisme instal·lat a Israel. A la Catalunya independentista, el sionisme desperta prou simpaties, sobretot en la dreta, potser pels vincles empresarials i acadèmics amb Israel i pels evidents paral·lelismes entre sionisme i nacionalisme. La majoria de partits i organitzacions nacionalistes han tingut al llarg dels anys simpatia per l’Estat d’Israel. El cas més evident és el de Junts per Catalunya. Bé que han sorgit veus discrepants —la de l'eurodiputat Antoni Comín, per exemple—, Junts solia donar suport al "legítim dret de defensa d'Israel", és a dir, a l'argument central del sionisme. El vincle entre dreta independentista i sionisme ve de lluny. Des de Pujol, passant per Artur Mas i Puigdemont, tots els presidents de l’òrbita convergent han mostrat la seua simpatia per Israel.
Jordi Pujol mai no ha ocultat la seua fascinació per David Ben-Gurion, l’arquitecte indiscutible de l’Estat jueu. Un punt àlgid del suport a l'estat hebreu foren els intents d'obrir una Delegació de la Generalitat a Israel, operació aturada quan es va trencar el govern d'ERC i Junts. En ERC sempre hi ha hagut contradiccions. L'antiga militant i diputada Pilar Rahola és avui la portaveu més abrandada del sionisme català. En fi, atesos els vincles de la dreta i el món empresarial amb el lobby jueu, no pot estranyar a ningú que PP i Vox tinguen moltes dificultats per a condemnar les actuacions genocides de l'Estat d'Israel. Sovint, s'arriba al ridícul. Sobre la retenció il·legal i violenta per part de l'exèrcit israelià d'un soldat espanyol de la força d'interposició de l'ONU al sud de Líban, Ester Muñoz, portaveu del PP, declarà açò: Sabemos que estuvo retenido durante una hora. Yo he estado en controles de tráfico que me han tenido bastante más tiempo retenida. No podem esperar que Aznar, Núñez Feijóo i Abascal condemnen amb rotunditat el genocidi a Gaza, l'agressió no provocada a Iran, els assassinats a Cisjordània i la terrible invasió del Líban.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada