La casualitat ha volgut que haja vist amb pocs dies de diferència dos indrets que alberguen col·leccions etnogràfiques. El 27 de febrer, unes quinze persones, docents jubilats, vam visitar la Casa Cuesa o dels Pròixida. El 18 de març, la vespra de la diada de Sant Josep, jo estava en terres andaluses, concretament en una població de la província de Cadis, Medina Sidònia, que té un magnífic museu etnogràfic. Ignore si tots els lectors coneixen els orígens de la Casa Cuesa. Es tracta d'un dels edificis més antics de Xàtiva. Possiblement s'alçà al segle XVI. Va pertànyer als Procida o Pròixida, llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols. Al golf que pren el nom de la ciutat es troba l'illa de Procida. Joan de Pròixida rebé feus al Regne de València —les baronies de Llutxent i Quatretonda, per exemple. Un descendent, Gaspar, senyor de Llutxent, seria elegit pel cardenal Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) marit de la seua filla Lucrècia, bé que el matrimoni mai no arribaria a celebrar-se. El llinatge Pròixida fou propietari de l'actual Casa Cuesa, una alqueria amb torres, capella, cuina, habitacions, andana, quadra...
A la primeria del segle XVIII, altre Joan de Pròixida era maulet. Quan els botiflers entraren a Xàtiva, el capturaren i el mataren al castell. L'alqueria fou requisada i donada a un irlandès que havia lluitat al bàndol borbònic i que la vengué més tard a Antoni de Pròixida. En 1734, va ser adquirida pels Almodóvar. En 1829, estava arrendada a Francesc Juesa. (D'aquest arrendatari li ve el nom a la casa.) Ara, però, és propietat de Pep Gimeno "Botifarra"; la comprà al diplomàtic Fernando Merry del Val i Díez de Ribera, nebot de la VII comtessa d'Almodóvar. El vell edifici havia estat molt de temps abandonat i "okupat". Pep, la seua família i alguns amics han fet un esforç enorme per a restaurar-lo. I s'ha convertit en espai etnogràfic i centre d'activitats culturals de tota mena gràcies a una iniciativa absolutament privada. El nombre d'eines, arreus, paraments de la llar, mobiliari i objectes variats exhibits a l'alqueria sorprèn, i deixa en evidència la manca d'un museu etnogràfic municipal, del qual no se'n tenen notícies. Però anem a Medina Sidònia.
Aquesta població andalusa d'uns 12.000 habitants —Xàtiva en té més del doble— conserva un immens patrimoni històric d'èpoques fenícia i, sobretot, romana (habitacions, criptopòrtics, una calçada, vint metres de cloaques, una gran col·lecció d'escultures, ceràmica, atuells, monedes, sarcòfags, làpides, columnes, capitells i elements diversos exhibits al museu arqueològic). Però vull referir-me específicament al museu etnogràfic de la localitat, emplaçat en un antic palau i dependències annexes. Mostra com eren de diferents les vides dels amos i els criats. Exhibeix, perfectament organitzats, arreus i eines que servien per a treballs relacionats amb l'agricultura i la ramaderia, el mobiliari d'una antiga farmàcia, l'aula d'una escola amb pissarra, mapa, pupitres de fusta, plumiers, estris de costura i exemplars de l'Enciclopedia Álvarez, les habitacions de la gent humil (dormitori amb màrfega i armari, cuina de carbó, sala d'estar amb màquina de cosir, ràdio i taula de braser), tallers i estris d'oficis (de forner, fuster, sabater, barber, terrissaire..).
En altra sala estan les peces d'una casa burgesa: el despatx del senyoret amb màquina d'escriure, exemplar antic de l'ABC i un barret al penja-robes, quadres, un filtre d'aigua, dormitori amb llit, escalfallits, armari rober, còmoda i orinals, un menjador amb tot el seu parament, cortinatges... La conservació del poble, el conjunt d'esglésies, les restes del castell, les portes medievals i els dolços artesanals com l'alfajor atrauen un munt de visitants. A Medina Sidònia s'han multiplicat exponencialment els serveis hostalers (de restauració i allotjament). Mentre, a Xàtiva, els veïns no podem regalar les nostres coses antigues a un museu municipal etnogràfic inexistent. Jo, per exemple, he heretat dels meus avis materns i paterns, i dels meus pares, objectes que hi podrien figurar perfectament. De fet, ja li n'he regalat algun a Pep Gimeno "Botifarra". En certa ocasió, Miquel Gil digué que la Casa Cuesa podria ser un regal per a Xàtiva en un futur. No sé. Però està clar que recórrer món m'ha permès de valorar l'esforç desplegat pel cantaor xativí. Al final, tots acabarem regalant-li les coses dels nostres avantpassats a l'admirat Pep Gimeno. ¡Veges!
(publicat a Levante-EMV, el 05/04/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada