¿Hi ha ideologia?

Donald Trump i els seus col·laboradors porten a cap la demolició vertiginosa de l'aparell del govern federal nord-americà. Sembla que estan donant un auto cop. Per tant, és legítim fer-se aquesta pregunta: ¿els guia alguna ideologia concreta més enllà del conservadorisme i l'autoritarisme genèrics? A primera vista pot semblar que Trump no té una ideologia clarament definida i que es guia només pels desitjos del seu caràcter narcisista i megalòman. No. Darrere de les seues actuacions hi ha un substrat amb diverses capes ideològiques: teoria de l'executiu unitari, il·lustració fosca, anarcocapitalisme, nacionalisme, cristianisme sectari, neoliberalisme, imperialisme... Paga la pena detenir-se en alguns d'aquests termes. Que l'executiu siga unitari és una forma eufemística de dir que el president ha de governar com un monarca absolut. La Constitució dels EUA estableix que el poder executiu recau sobre un individu. Els partidaris de l'executiu unitari tenen clar, per tant, que el president concentra la totalitat d'aqueix poder i que la presidència no pot ser controlada ni pels tribunals ni pel legislatiu, llevat que es faça a través de l'impeachment.

Des de fa dècades, venien sovintejant les pressions d'advocats i organitzacions conservadores que volien desmantellar els organismes reguladors independents i restringir les seues facultats d'intervenir als mercats. En febrer, Trump firmà una ordre executiva que li permet de prendre el control d'agències com la Comissió Federal de Comerç, la Comissió Federal de Comunicacions i la Corporació Federal d'Assegurança de Dipòsits. Aquests organismes experts lluiten contra els monopolis, regulen ràdio i televisió, vigilen la seguretat bancària... Eren molt importants per a l'estructura del govern, consolidada durant els darrers cent quaranta anys, i garantien que no hi hagués abusos i que el mercat lliure no esdevingués una batalla campal. Trump està entrant a sac en tot això a través del mecanisme irregular del Departament d'Eficiència Governamental (DOGE), dirigit per Elon Musk, sense autorització expressa del Congrés. Alguns tribunals han decretat mesures cautelars contra decisions de Trump, però aquest en fa un cas com un cabàs.

En realitat, hi ha un límit a la funció executiva. La Constitució estableix que el president ha de vetlar per l'aplicació puntual de les lleis. Ha de facilitar, dins el seu àmbit de competències, el compliment de la llei. En el dret constitucional, la limitació de la funció executiva —que s'ha de limitar a l'acatament exacte de les lleis— es denomina Take care clause i té dues conseqüències: tota actuació executiva que no complisca les lleis és inconstitucional; ha d'existir un mitjà de control dels actes il·legals de l'executiu, per respecte a la supremacia de la carta magna. Les regles constitucionals justifiquen la supervisió judicial dels actes de l'administració, és a dir, invaliden la versió dura de l'executiu unitari. El president ha de complir la llei. Si no ho fa, els tribunals estan facultats per a invalidar els seus actes, al marge que s'inicie el procediment de destitució. La clàusula Take care impossibilita que el president puga ordenar vàlidament que els seus secretaris desobeïsquen les lleis. Tanmateix, els fets ens confirmen que la versió dura de l'executiu unitari s'ha instal·lat a la Casa Blanca, en contra de la democràcia i l'estat de dret.

 

La denominada il·lustració fosca, una ideologia neoreaccionària i antidemocràtica, també guia el president i el seu equip. El pensament d'aquest corrent filosòfic i polític, contrari a la igualtat, fou elaborat per l'enginyer informàtic Curtis Yarvin i el filòsof Nick Land, que va encunyar per primera cop l'expressió Dark Illumination en un assaig homònim en què mostrava el seu rebuig frontal al Segle de les Llums. Els seguidors d'aquest pensament d'extrema dreta no sols rebutgen el socialisme o el marxisme. Van més enllà. Repudien la il·lustració i el liberalisme sorgits al segle XVIII que culminaren en la democràcia liberal i la monarquia constitucional. Neguen que la història seguisca una progressió cap a major llibertat i més il·lustració. Estan a favor d'un retorn a formes de govern de l'Antic Règim, a la monarquia absoluta i altres fórmules més velles de lideratge. Trump i els seus també assumeixen els punts de vista reaccionaris en assumptes com avortament, diversitat de gèneres, relacions racials i migració. I arribats ací, cal citar personatges caracteritzats pel nacionalisme i el cristianisme sectari estès entre els fidels de diferents esglésies —l'Evangèlica sobretot.

Un d'ells és el vicepresident James David Vance. Tothom s'haurà adonat que Vance té molt més protagonisme en el govern que els seus predecessors. Va participar activament en la reunió que tingueren Trump i Zelenski al Despatx Oval. Cal destacar també els dicursos de J. D. Vance en Europa o Groenlàndia. La seua figura ens porta a la del multimilionari de Silicon Valley Pheter Thiel, creador de Paypal i accionista d'Airbnb, Linkedin, Spotify, TransferWise i moltes més empreses. Thiel, nacionalista cristià i gai, afirma que «cal perseguir el progrés tecnològic sense defallir, amb pocs miraments, o cap, pels potencials costos o perills per a la societat». Thiel recomanà a Trump que fitxés Vance com a candidat a vicepresident i finançà la seua campanya amb un donatiu de quinze milions de dòlars. S'ha de tenir present que Vance seria president si a Trump li passés alguna cosa —si empipa l'establishment, per exemple. Trump ja patí un intent d'assassinat. (La desclassificació dels papers relacionats amb l'assassinat de Kennedy reviu la hipòtesi d'una mort que potser comptà amb el vistiplau de la CIA i el deep state.) ¡Mare meua!

Pheter Thiel defensa i finança la nova dreta reaccionària nord-americana, en què s'enquadren els seguidors de la il·lustració fosca, promoguda per un protegit seu, Curtis Yarvin. Al final, totes les peces quadren. Thiel, nacionalista, anarcocapitalista, religiós i creient en la superioritat dels individus "diferents" amb alta intel·ligència (possiblement també feixista), blasma el període de la il·lustració i creu que seria molt positiu per als EUA el govern d'un "rei" fort que gestione el país com ho faria un bon CEO. Segons confessió pròpia, no creu que llibertat i democràcia siguen compatibles, per la contradicció insalvable entre democràcia i normes del capital. Trump i el seu equip tenen ideologia, la qual cosa no lleva que alguns alts càrrecs —el secretari d'Estat, posem per cas— siguen molt incompetents. També tenen agenda, adversaris a la diana i desig d'enriquir-se sense contemplacions. El grup ultra que ha pres el poder als EUA està envalentit, perquè acumula un poder quasi absolut, però vol enllestir la feina amb rapidesa; les eleccions de meitat de mandat podrien posar fi a la festa. ¿Conflicte d'interessos? ¡Ha! ¿Això quina cosa és?