Des que governa Donald Trump, les seues decisions polítiques i les repercussions econòmiques que se'n deriven semblen una muntanya russa. Els esdeveniments corren a molta velocitat i són imprevisibles. Mentre escrius la teua opinió sobre l'última notícia, és possible que ja s'haja produït altra que invalide l'anterior. Malgrat el caràcter despòtic del president, hi ha vicissituds que se succeeixen amb independència de la seua voluntat. Un dels elements que expliquen les actuals turbulències econòmiques és el deute públic dels EUA. A finals de 2023, ascendia a trenta-tres bilions de dòlars. En 2024, arribà al 121% del PIB. EUA és un dels països més endeutats del món. Gasta més en pagar els interessos del deute que les despeses de defensa. En 2024, el dèficit pressupostari de Washington superà els 1,9 bilions de dòlars; el nivell d'ingressos fiscals, un 25% del PIB en 2023, és molt baix. (La pressió fiscal mitjana a la UE està per damunt del 40%.) Això significa que el govern federal es veu obligat contínuament a refinançar el deute públic. Podria reduir el dèficit pujant imposts. Però això sembla tabú, sobretot des que governa Trump.
El president ha anunciat la seua intenció de suprimir l'IRPF. ¡Augment del dèficit públic i més endeutament! Però durant aquests dies s'ha produït un fet que ha passat molt desapercebut per al públic llec. Els bons nord-americans han baixat de preu. ¿La causa? Generalment, la depreciació del deute públic sol obeir a moviments massius de venda. Inclús s'ha dit que Japó i Xina, els dos màxims tenidors estrangers de bons del Tresor dels EUA, podien estar desfent-se d'aqueixos actius en grans quantitats, com a represàlia pels aranzels de Trump. Quan es produeixen vendes massives, l'emissor dels bons es veu obligat a augmentar llur rendibilitat. Si augmenta molt la prima de risc, les agències qualificadores poden acabar donant una nota negativa. Bàsicament, tot això passa perquè el mercat de bons està regulat per l'oferta i la demanda de diners. Si els inversors no semblen disposats a utilitzar els seus diners en la compra de bons, el preu d'aquests baixa. L'única manera de frenar la caiguda és oferir tipus d'interès més alts, cosa que encareix el refinançament del deute —desorbitat en el cas dels EUA. ¡Un daltabaix per a l'economia!
El president ha anunciat la seua intenció de suprimir l'IRPF. ¡Augment del dèficit públic i més endeutament! Però durant aquests dies s'ha produït un fet que ha passat molt desapercebut per al públic llec. Els bons nord-americans han baixat de preu. ¿La causa? Generalment, la depreciació del deute públic sol obeir a moviments massius de venda. Inclús s'ha dit que Japó i Xina, els dos màxims tenidors estrangers de bons del Tresor dels EUA, podien estar desfent-se d'aqueixos actius en grans quantitats, com a represàlia pels aranzels de Trump. Quan es produeixen vendes massives, l'emissor dels bons es veu obligat a augmentar llur rendibilitat. Si augmenta molt la prima de risc, les agències qualificadores poden acabar donant una nota negativa. Bàsicament, tot això passa perquè el mercat de bons està regulat per l'oferta i la demanda de diners. Si els inversors no semblen disposats a utilitzar els seus diners en la compra de bons, el preu d'aquests baixa. L'única manera de frenar la caiguda és oferir tipus d'interès més alts, cosa que encareix el refinançament del deute —desorbitat en el cas dels EUA. ¡Un daltabaix per a l'economia!
%20-%20Escalat%20(78%25).png)
Si la situació no s'atura, els bons nord-americans deixaran de ser un valor de refugi. La Reserva Federal pot contrarestar el daltabaix efectuant compres massives de deute, però això equival a la creació de diners. Quan es posa a funcionar la "màquina" de fer diners, la moneda es devalua. Una devaluació va molt bé per a reduir el dèficit comercial, però té com a conseqüència la inflació, és a dir, l'augment del cost de vida. Trump pot fer tot el teatre que vullga, però la decisió de decretar una moratòria de noranta dies per als aranzels "recíprocs" no ha estat cap mostra de magnanimitat per part seua. (La moratòria és relativa; la mitjana de tipus aranzelaris per als productes de la UE ha passat del 3,5 al 10% i no s'ha reduït l'augment dels aplicats a l'acer i l'alumini.) En realitat, la marxa enrere de Trump ha estat provocada per molts factors. El primer és la caiguda de les borses, que ha arrossegat nombroses empreses —les dels seus amics de l'oligopoli tecnològic, per exemple. Les “set magnífiques” (Apple, Nvidia, Microsoft, Meta, Google, Amazon i Tesla) acumulaven dimarts pèrdues de capitalització d'1,5 bilions d'euros.
 |
Durant els últims tres mesos, l'empresa Tesla, dirigida per Elon Musk, ha registrat pèrdues que arriben als 700.000 milions de dòlars i una pèrdua de valor de les seues accions, des del màxim pic de desembre, del 41.4%. I el valor de la companyia no para de caure en picat. Totes aquestes xifres són provisionals, perquè la volatilitat i els rebots són constants. Quant a Elon Musk, la caiguda de la seua fortuna personal podria haver arribat als 63.000 milions d'euros. Tot aquest cataclisme és conseqüència dels aranzels de Trump. També s'han depreciat bancs i empreses petrolieres dels EUA (ha baixat el preu del petroli). En definitiva, no costa gens imaginar les pressions que haurà rebut Donald Trump per part de grups poderosos que són donants del Partit Republicà. D'altra banda, Xina i la UE, principals receptors de l'atac aranzelari de Washington, no s'han quedat de braços plegats; Xina ha reaccionat fulminantment i la UE té preparat el seu paquet de represàlies. En qualsevol cas, la depreciació dels bons del Tresor ha estat el cop de gràcia. Trump ha hagut de recular. Però encara pot donar sorpreses —desagradables, és clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada