Un dels argument per a afirmar que l'amnistia als independentistes catalans és inconstitucional té a veure amb l'indult. L'article 62 i) de la Constitució diu: Ejercer el derecho de gracia con arreglo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales. (L'article es refereix a les prerrogatives del rei, que realment són del govern; el rei no pot fer res que no estiga referendat pel govern.) Els crítics amb l'amnistia sostenen que si no es permet la cosa menor, l'indult general, menys encara la major, l'amnistia. Però alguns constitucionalistes tenen una visió distinta de l'assumpte. Allò que prohibeix la Constitució no són els indults generals, sinó que les Corts Generals, mitjançant llei, puguen transferir al rei la potestat de dictar-los. D'altra banda, l'indult i l'amnistia tenen distinta natura jurídica. Les diferències, com té dit el Tribunal Constitucional, no són quantitatives, sinó qualitatives. L'indult és un acte administratiu, una decisió del govern que es plasma en un reial decret. Ha de respondre a motius d'equitat i és individual. Però l'amnistia, un acte legislatiu, es tramita a través d'un projecte o una proposició de llei que ha d'aprovar el parlament. Ha d'estar motivada per circumstàncies polítiques extraordinàries i té un abast col·lectiu. És perfectament defensable, doncs, que la formació de causes judicials contra moltíssimes persones (entre tres mil i quatre mil) pels fets esdevinguts a Catalunya el 2017 haja creat la circumstància política extraordinària que justifique l'amnistia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada