Hamàs fou en part una creació del Mossad, el servei secret israelià, que volia dinamitar l’OLP de Yasir Arafat. Israel, a fi de minar l’autoritat i el gran prestigi de què gaudia el desaparegut líder palestí, considerat pel jueus un terrorista i un enemic acarnissat de l’estat hebreu, aplicà la vella màxima “divideix i venceràs”. Com sol passar en aquests casos, el tir li sortí per la culata. La criatura se li anà de les mans i no sap què fer per a exterminar-la. Potser no ho aconseguisca mai. Ara, els jueus preferirien mil vegades parlar només amb l’ANP de Fatah, abans que haver-ho de fer també amb el grup integrista. Arriben tard; com tots els moviments ultrareligiosos (d’acord amb una estratègia que altres confessions, la catòlica entre elles, han practicat sempre), Hamàs desplega una enorme activitat assistencial, subvencionada pel règim dels aiatol·làs. Atès que els palestins de Gaza han de patir duríssimes privacions, les escoles, els hospitals i els subsidis que presta Hamàs són un manà caigut del cel. Per aquest motiu, guanya les eleccions municipals i legislatives que se celebren als territoris sota control de l’Autoritat Nacional Palestina.
Això no obstant, cal recordar una opinió molt assentada: Hamàs és una organització integrista i totalitària que pretén imposar la Shari'a. Per tant, no hi havia sortida al conflicte entre palestins i jueus. De fet, tant el govern israelià com Hamàs, sabedors que és impossible la victòria o la derrota absoluta, només aspiraven fins ara, de cara a firmar successives treves, a modificar la situació actual de la millor manera possible, és a dir, de la manera més avantatjosa per als interessos respectius (electorals al cas israelià). L'apartheid, les agressions, l'ocupació il·legal de terres, la destrucció de cases, les matances i les humiliacions de què són víctimes contínuament els palestins, per part de les autoritats i l'exèrcit israelians, provoquen periòdics esclats de violència. ¿Trencaran l'equilibri precari, els actuals incidents? En aquesta ocasió, la reacció protagonitzada pels milicians de Hamàs ha passat de mida. Ha estat titllada de terrorista per molta gent, però també semblen terroristes, certament, massa accions de la policia i l'exèrcit israelians. El govern ultradretà d'Israel ja sent la temptació d'exterminar els palestins que viuen a la Franja de Gaza.
Les pretensions religioses de reconstruir l’Eretz Israel —la Terra d’Israel o Gran Israel—, la subsegüent negativa a tornar les terres ocupades il·legalment, les violacions dels drets humans de què són objecte els habitants dels territoris ocupats i la negativa a negociar un estat palestí viable són factors que dificulten l’existència segura de l’estat hebreu. Com ho saben, els sectors jueus més radicals se senten atrets per la idea d'expansió i neteja ètnica. Caldria, però, dissuadir qualsevol vel·leïtat sobre això; és inviable per raons òbvies, morals i fàctiques. Tard o d’hora, Israel havia de negociar amb els països limítrofs i amb els palestins condicions de pau acceptables. Ara, aquesta pau sembla utòpica. Per una banda, la majoria jueva d’Israel no està disposada a deixar-se superar demogràficament; per l’altra, les ferides infligides per uns i altres són massa fondes. L'atac de Hamàs podria suposar la liquidació d'expectatives de qualsevol solució del conflicte a mitjà termini. ¡Adéu a l’existència de dos estats diferenciats i viables, que es reconeguen mútuament i accepten conviure en pau! Seguirà creixent el nombre de víctimes innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada