dijous, 3 de desembre de 2020

Travallengües

El nom de la Llei Celaá sembla un embarbussament, o un apariat: Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE). Precisament són problemes de llengua allò que ha suscitat aquesta llei amb travallengua per títol. La supressió del caràcter vehicular del castellà ha esdevingut objecte de reaccions molt acres. En realitat, les protestes per la supressió vénen dels de sempre, dels nacionalistes espanyols, que mai no es reconeixeran nacionalistes, no. Ells diuen que són cosmopolites. Abans del pas de José Ignacio Wert pel Ministeri d'Educació, la llei no esmentava aqueix caràcter vehicular. I no passava absolutament res. Ni s'havia acabat el món, ni s'havia afonat l'univers. Tots els xiquets de les Espanyes aprenien castellà i el parlaven tranquil·lament en qualsevol lloc, fins i tot als patis de les escoles catalanes, valencianes i gallegues, durant la mitja hora d'esbarjo. ¡Veges tu! Article 3.1 de la Constitució: El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. ¡Més clar que l'aigua! Però el ministre Wert volia espanyolitzar Catalunya. Des del seu punt de vista —cosmopolita—, era intolerable que el català es fes servir com a llengua vehicular a les aules del Principat. Introduí en la seua Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQUE) el caràcter vehicular del castellà, més que res per fotre l'ensenyament del català i els programes d'immersió en aquesta llengua. Ahora sabrán lo que es bueno. El País Valencià també pagà els plats trencats, com sempre. Però la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació —cansa, eh— ha retornat l'assumpte a la casella d'eixida. Així que la reacció de la reacció ha sigut molt furibunda. Els amotinats deixen anar renecs diversos i algun oxímoron: Hemos pedido a nuestras comunidades que ejerzan la legítima desobediencia a la ley. I afirmen irats que el govern socialcomunista i bolivarià va a perpetrar el lingüicidi de l'espanyol, per a congraciar-se amb els independentistes. En fi, si tan cosmopolites són, podrien prendre exemple dels britànics. Com no tenen constitució escrita, no figura escrit en cap lloc que l'anglès siga la llengua oficial dels súbdits de sa majestat, però tots el parlen. Tampoc no tenen bandera oficial. La Union Jack és, en realitat, la bandera de la Royal Navy, bé que tothom ha acabat acceptant-la com a símbol britànic per excel·lència. Però els nacionalistes espanyols, potser per falta de confiança, volgueren deixar les coses per escrit. Article 4.1 de la Constitució de 1978, la vigent: Banderita tú eres roja, banderita tú eres gualda. Ens encolomaren a la Carta Magna l'idioma i el pavelló oficials: el castellà i la bandera monàrquica, reviscolada pel franquisme en detriment dels colors republicans. ¿Refermà això la confiança de l'espanyolisme? No, si s'ha de jutjar per la rabiola que li ha provocat l'eliminació de l'ús vehicular del castellà dictat per la nefanda Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació. ¡Uf! Si algun dia —tant de bo siga ben llunyà— torna a governar la dreta, una o plural, tindrem de segur nova llei d'educació. Fins i tot és possible que la denominen LOMLOMQUE. ¿Endevineu el significat d'aquesta sigla?