dissabte, 26 de desembre del 2020

¿Qui li escriu els discursos al rei?

Existia una inusitada expectació pel discurs que anava a pronunciar el rei la passada nit de Nadal. Finalment, sentírem les seues tradicionals paraules nadalenques i es féu ben palès que les expectatives eren exagerades i totalment infundades. Molta gent esperava de Felip VI més del que aquest podia donar. Els monarques de tots els països —el de les Espanyes també— són de dretes. Formen part de l'establishment. Naturalment, caben graus; es pot ser més o menys dretà, pot dissimular-se molt o gens el tarannà classista. Felip VI és molt de dretes. La monarquia borbònica no té tradició democràtica. I és possible que patisca complex d'inferioritat. Els Windsor, per exemple, són immensament rics i posseeixen nombrosos bens immobles. Els Borbó utilitzen edificis propietat de l'Estat. Potser, aquesta siga l'explicació a l'afany de riquesa de l'anterior rei. L'actual ha perdut la "mística" que solia voltar la figura d'un monarca; hi ha coses (herència genètica dubtosa, manca de l'halo sagrat —la reina britànica és cap de l'església anglicana—, matrimoni morganàtic amb una divorciada, correries del pare) que lleven l'aura en l'era del ciberespai.

¿Rei d'Espanya per la gràcia de Déu? No, per gràcia de Franco. D'altra banda, tenim la manca d'exemplaritat. Està estesa per totes les monarquies europees, però Joan Carles ha posat el llistó molt alt. Primer el fill, llevant al pare l'assignació anual de la casa reial i renunciant a béns paterns de procedència dubtosa, i després el mateix pare, en fer una regularització fiscal, han certificat la veracitat de les notícies sobre frau fiscal i evasió de capitals. A més, el monarca emèrit no nega els fets. Els mitjans d'informació espanyols parlen de xifres irrisòries. La comissió percebuda per l'adjudicació de l'AVE Medina-la Meca, part de la qual lliurà a Corinna Larsen, les quantitats descobertes en comptes de Suïssa i altres paradisos fiscals i els diners gastats amb una targeta black sols sumen uns cent milions d'euros. Tanmateix, revistes com Forbes xifren la fortuna del rei emèrit en prop de 2.000 milions d'euros. ¡Més diners que la reina britànica Elisabet II! ¿De veritat pensa renunciar Felip VI a part de tota aqueixa fortuna? Difícilment podia reprendre el pare de manera més explícita durant el seu discurs nadalenc, com esperaven moltes persones.

Les paraules del rei foren aquestes: «Els ciutadans reclamen per a les nostres conductes uns principis morals que ens obliguen a tots sense excepció, uns principis que estan per damunt de qualsevol consideració, fins i tot de les personals o familiars.» Però se li oblidà dir que la llei també obliga a tots sense excepció. La conducta de son pare sembla delictiva a més d'immoral. En fi, allò que més m'intriga és saber com es va redactar el discurs. D'acord amb el mandat de la Constitució, el rei no pot dir res que no siga referendat pel govern. Al Regne Unit, allò més habitual és que la reina llegisca els discursos que li escriu el seu primer ministre de torn. Felip VI hauria d'haver pronunciat un discurs escrit pel president del govern d'esquerres. Ja sabem que el monarca és molt de dretes. ¿Però ha sigut idea de Pedro Sánchez i els seus assessors que el rei no blasme de manera més explícita les activitats de son pare, ni faça cap esment als militars feixistes retirats i en actiu? Tot podria ser, perquè diversos portaveus socialistes han dit que el discurs del monarca els ha semblat adequat. Més adequat encara l'han trobat els líders del PP, Vox i C's.

També és possible que Felip VI haja escrit el discurs (com va fer el 3 d'octubre de 2017) i el president del govern haja acotat el cap. Llavors, tenim un problema molt gran; el monarca només pot parlar per boca dels membres del seu govern. Per això és incomprensible que no al·ludís el passat dia 24 a les accions governamentals per a combatre la pandèmia de covid-19, pal·liar la crisi, d'empreses i treballadors, i lluitar contra la desigualtat, i que no assenyalés els intents de divisió... La coalició d'esquerres és el "seu" govern legítim perquè així ho ha decidit la sobirania popular que representa el parlament. ¿Que s'empipa l'oposició? No té raó. Quan governe la dreta, ja li escriurà els discursos al rei. Que el monarca no actue com correspon en cada moment provaria que és un ultradretà reaccionari incapaç de guardar les formes. Tampoc no exercí un paper conciliador en la crisi catalana. El pare, tot i les seues activitats il·lícites, sabia mantenir millor l'aparença de neutralitat. La parcialitat del fill deteriora la imatge de la corona. I fer pinya amb el franquisme sociològic, com sembla haver decidit, empitjora les coses. En resum: s'esperava massa del discurs reial.