dissabte, 28 de setembre del 2019

Dana o gota freda, ¡tant se val!

Començà sent tempesta, tempestat, temporalada o temporal. Més endavant passà a borrasca, però aquest terme es quedava curt quan la intensitat o les dimensions del fenomen meteorològic eren colossals. Aleshores aparegué l'expressió "gota freda". En sentir-la, totes les persones de seny adoptaven posat de preocupació i prenien unes mínimes mesures de precaució, com ajornar els trajectes en cotxe, tornar aviat de la serra o el camp, proveir-se de queviures, llanternes... Tanmateix, això de la gota freda va caducar aviat. ¿Per què? ¡Ves a saber! Potser era difícil d'entendre el significat. Segons el diccionari, la gota freda és una «depressió atmosfèrica freda les característiques de la qual s’originen en la circulació de la troposfera mitjana». ¡Mare meua! A mi, la combinació dels dos vocables, "gota" i "freda", em recordava altres expressions: gota xinesa, suor freda, suar la gota negra... En fi, siga com siga, va aparèixer una denominació nova: ciclogènesi explosiva. Aquesta sí acollonava —perdó per l'expressió grollera—, perquè estava emparentada amb la Bíblia (el Gènesi), els ciclons i, encara pitjor, les explosions. ¡Quina por!

Bé, haurem d'oblidar tot aquest vocabulari i acostumar-nos a l'acrònim dana (sigla de depressió aïllada en nivells alts). ¡Manies de meteoròlegs, que volgueren retre homenatge a un dels seus, Francisco García Dana! Aquest fenomen s'esdevé quan el corrent polar en jet, que es desplaça veloçment cap a l'est, experimenta ondulacions i curvatures que aïllen part de la circulació. Es forma una mena de bossa que queda fora del corrent. Com és molt freda, quan arriba a llocs en què hi ha, tant en superficie com en altura, humitat i temperatures càlides, es produeix una gran condensació que provoca pluges torrencials. De l'11 al 15 de setembre, el centre i el sud del País Valencià van patir, per tant, els efectes greus d'una dana terrorífica. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia, des de 1879 —fa 140 anys— no es produïa un episodi tan catastròfic. Però no ens hem d'enganyar. Els valencians de peu tenim molta experiència en tempestes. Quasi totes les tardors en porten alguna. «Al meu país, la pluja no sap ploure; / o plou poc o plou massa. / Si plou poc, és la sequera. / Si plou massa, és la catàstrofe», canta Raimon. ¿Ho saben els polítics?

Sembla que no. Conselleries, diputacions, confederacions hidrogràfiques i ajuntaments s'obliden de netejar els llits fluvials, de crear defenses (motes, dics, canalitzacions) i mantenir-les en bon estat. Les autoritats s'afanyaren, això sí, a visitar les zones afectades per les inundacions. Davant els micròfons, prometeren ajudes abundants als damnificats. El president de la Generalitat parlà d'un Pla Marshall. (¡Ha! Resulta inevitable recordar la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall, de Luis García Berlanga.) En altres paraules: el contribuent pagarà els danys. La factura no serà barata; les cures sempre ixen més cares que les mesures preventives. Per altra banda, és possible que continue construint-se en zones inundables. Molts especialistes venen anunciant que la freqüència i la intensitat de les gotes fredes no faran sinó augmentar a causa de l'escalfament global i l'alteració de les condicions atmosfèriques. Ningú no s'estranyarà si la llera del Clariano es torna a desbordar i el barri ontinyentí de Cantereria segueix petrificat al seu lloc de sempre.

És incomprensible que s'autoritzés la construcció de cases en una cota tan baixa. S'edificaren en zona inundable, al costat mateix del riu. Pregunta forçosa: ¿pensa fer res sobre això, l'autoritat municipal d'Ontinyent? ¡Hum! Ja van finir les sessions fotogràfiques amb Pablo Casado, Vicent Soler, Ximo Puig... (Hom descomptava que l'alcalde s'anava a retratar amb visitants il·lustres.) Ara toca estudiar mesures que solucionen el problema de manera definitiva. Podria desocupar-se la zona inundable. S'ha fet anteriorment en altres llocs —després de la riuada de 1982, posem per cas. Potser calga construir un barri nou en una cota més alta, per a recol·locar el veïnat de Cantereria. ¿Que això costa diners? Sí. I la reparació d'infraestructures i l'ajuda a institucions i particulars, després d'una dana, també. (La pèrdua de vides és irreparable.) Entretant, el soroll mediàtic que provoquen la investidura fallida i la convocatòria d'eleccions ha tapat els ecos de l'última tempesta, o ciclogènesi, ¡o el que siga! Al novembre, podríem tenir gota freda electoral.

(publicat a Levante-EMV, el 028/09/2019)