dissabte, 3 d’agost de 2019

El sou dels polítics

Des de la celebració de les darreres eleccions municipals, l'augment de sou dels nous alcaldes i regidors ha estat notícia contínua. En quasi tots els casos, les pujades de salari alcen crítiques de l'oposició política i d'alguns sectors ciutadans. Jo veig molta demagògia en aquestes censures. Dies enrere, el professor José Luis Villacañas contava, en un article titulat "Virtud republicana", publicat en aquestes pàgines, com Cató exercia càrrecs mentre llaurava els seus camps. Caldria recordar que la Roma republicana estava governada per la classe senatorial. Les magistratures solien recaure, per tant, en gent acabalada. Avui, qualsevol pot ocupar càrrecs públics. Ara bé, aquests han d'estar remunerats. Altrament, la gent sense recursos suficients no tindria accés a allò que els romans denominaven cursus honorum (els diferents esglaons de la carrera política). Sols la gent amb diners podria gestionar la res publica. Aquesta reflexió parteix d'una premissa: els polítics, amb independència de la seua extracció social, haurien de ser persones honorables; els corruptes, pobres o acabalats, sempre trobaran la manera d'enriquir-se a costa de l'erari.

Però tornem al sou dels polítics. Els regidors alliberats del consistori xativí veuran augmentades llurs retribucions un 12,8%. El tinent d'alcalde Reig —posem per cas— cobrarà 40.000 euros bruts anuals. Les dietes per assistència a juntes, comissions i plens, tant dels membres de l'equip de govern com de l'oposició, es veuran incrementades un 10%. L'alcalde continuarà cobrant uns 50.000 euros bruts anuals. En altres ajuntaments de la rodalia també s'han produït augments. El sou de l'alcalde popular de l'Olleria ha pujat un 500% i el de l'alcalde nacionalista d'Agullent, un 115%. (Les retribucions del primer sumaran 42.000 euros bruts anuals i les del segon, 32.000.) En Ontinyent, l'alcalde i els seus regidors alliberats s'han pujat l'assignació salarial un 20%. Hi ha hagut intents frustrats d'augment. A la Font de la Figuera, independents, socialistes i populars han impedit que l'alcalde es puge la paga. A Benigànim, també s'han produït desavinences entre PSOE, guanyador de les eleccions, i Compromís, que volia llevar-li el salari a l'alcaldessa. Tot açò pot crear cert escàndol entre la ciutadania, però convindria explicar molt bé les coses.

Trobe que 50.000 euros bruts per a l'alcalde d'una ciutat com Xàtiva no és una exageració. ¡Ep!, sempre que el seu treball al servei dels conveïns siga productiu. En cas contrari, qualsevol quantitat, fins i tot la més menuda, em semblaria diner llançat al fem. Qüestió distinta és explicar molt bé els augments salarials superiors a l'establert per al conjunt dels treballadors. En alguns dels consistoris esmentats, els primers edils han passat d'una dedicació parcial, de mitja jornada o menys, a una d'exclusiva. Per altra banda, respectant els límits legals, la regla general hauria de ser que ningú no cobre menys pel càrrec polític que per la seua ocupació professional, quan ha d'abandonar aquesta per a dedicar-se a la res publica. Si es paga mal, només se sentiran atretes pel treball polític persones que no tinguen cap ocupació, o —pitjor encara— que esperen obtenir guanys il·lícits. ¡També cap l'altruisme, és clar! Al final, però, la dedicació de franc sols se la poden permetre els rics, com en temps de Cató, si és que hi ha algú que faça res debades.

Un exemple. Imaginem un professor d'institut amb trenta-cinc anys de servei i funció directiva que cobre uns 40.000 euros nets anuals. ¿No seria lògic que cobrés almenys aqueixa quantitat si fos elegit alcalde d'una ciutat mitjana i demanés l'excedència per serveis especials? Quan està en l'oposició, l'esquerra fa demagògia amb aquest assumpte. En fa fins i tot quan governa. (Durant la campanya electoral, el candidat d'una de les formacions de l'anterior tripartit va prometre que cobraria, si era elegit alcalde, 15.000 euros menys que Roger Cerdà.) L'esquerra deixa el llistò de l'abnegació massa alt. Després, quan arriba al poder, els seus adversaris li recorden que està baixant el nivell que ella mateixa ha fixat. Hauríem de rebutjar disputes demagògiques i posar les coses al seu lloc. El batle de Xàtiva no percep 50.000 euros anuals. A la seua retribució bruta se li han de restar la cotització a la Seguretat Social i la retenció a compte de l'IRPF. ¿Costa molts diners el primer edil? Això depèn. Veurem en què es tradueix el salari que li paguem.

(publicat a Levante-EMV, el 03/08/2019)

Cap comentari: