Fa poc, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, preocupada per l'estat de diversos palaus de Xàtiva, demanava a l'Ajuntament que els declarés béns de rellevància local. Entre aquests palaus, es troba el dels Sanç de Sorió, situat al carrer Montcada. De fet, la corporació municipal xativina ja ha iniciat els tràmits per a la declaració. D'altra banda, Amics de la Costera té constància de contactes entre consistori i propietat del palau Sanç de Sorió. Els propietaris han mostrat la seua predisposició per arribar a algun tipus d'acord amb les autoritats municipals (venda de l'edifici, cessió d'ús ...). L'immoble conserva un interior gòtic magnífic, encara que molt deteriorat. Per les seues característiques, emplaçament i dimensions, l'edifici podria ser un magnífic contenidor per a usos culturals.
Amics de la Costera proposa la seua adquisició (mitjançant compravenda o qualsevol altra modalitat de cessió) per al seu ús com a Museu del Gravat i la Impremta. Es donen diverses circumstàncies que propicien aquest projecte. El Museu de la Impremta que albergava fins ara el monestir de Santa Maria del Puig es vol traslladar a un altre lloc. Sembla que les autoritats municipals ja han ofert la nostra ciutat com a nou destí. Estaria bé que Xàtiva, bressol del primer paper europeu, allotgés un futur museu com el proposat per Amics de la Costera. Les arts gràfiques tenen molta tradició entre nosaltres. A més, els actuals propietaris de l'antiga impremta de Blai Bellver (la Biblioteca Municipal preveu commemorar enguany el bicentenari del naixement de l'impressor) conserven estris, màquines i elements diversos —com els materials xilogràfics del segle XIX— que enriquirien les col·leccions del museu.
Per la seua banda, el Museu de Belles Arts de Xàtiva, instal·lat a la Casa de l'Ensenyança, custòdia la sèrie de gravats Desastres de la Guerra, de Goya, un gravat de Josep de Ribera i una excel·lent col·lecció de gravats formada per les obres guanyadores en les diverses convocatòries de la Biennal de Gravat 'Josep de Ribera', de la qual s'acaba de celebrar la XIV edició. Aquestes obres, i algunes altres, haurien de guardar-se o exposar-se en condicions adequades; els gravats exposats massa temps a una llum inadequada o a unes condicions de temperatura i humitat desfavorables es deterioren ràpidament. Tanmateix, alguns dels gravats de les biennals podrien no estar conservats adientment.
Finalment, Amics de la Costera coneix l'oferta feta per un important col·leccionista privat que estaria disposat a cedir en dipòsit la seua col·lecció de gravats antics si la nostra ciutat aporta instal·lacions dignes que servisquen de seu permanent a la cessió. Els responsables d'Amics de la Costera saben que l'oferta es va fer abans de les passades festes de Nadal. Fins al moment, l'Ajuntament de Xàtiva no ha donat una resposta definitiva. El col·leccionista ha fet idèntic oferiment a altres poblacions. La Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana també coneix l'assumpte i estaria disposada a oferir un immoble situat a València capital. Per tant, la nostra ciutat podria fer tard. Perdria una col·lecció de gravat antic centrada principalment en el gravat sobre metall del segle XVI.
El propietari ha manifestat en diverses ocasions que el seu principal propòsit és la difusió d'una de les disciplines menys conegudes de l'art, fent accessibles unes obres que, per la seua excepcionalitat i les estrictes mesures que exigeix llur conservació, s'exhibeixen poques vegades en públic. La singularitat i la importància de les obres que conformen el conjunt el converteixen en una de les col·leccions de gravat antic més destacades de l'Estat espanyol, ja que atresora entre els seus fons un gran nombre d'estampes d'extraordinària raresa corresponents a artistes eminents que no es troben representats en cap altra col·lecció espanyola.
Els seus fons de gravat renaixentista alemany i flamenc-holandès són tan sols comparables als de les col·leccions de la Biblioteca Nacional d'Espanya. El conjunt privat d'estampes que s'ha ofert a la nostra ciutat ha esdevingut col·lecció de referència a nivell estatal per a estudiar l'obra d'alguns artistes essencials de la història del gravat, com Lucas van Leyden, els Petits Mestres i els gravadors de Nuremberg de la generació posterior a Durero, així com els Hopfer d'Augsburg, inventors de la tècnica de l'aiguafort. Parts de la col·lecció ja han estat exposades en els museus de belles arts de Bilbao i Sevilla, i a Santander. Properament, s'exposaran en els espais de la Nau de la Universitat de València.
En vista del silenci municipal, l'Associació d'Amics de la Costera decidí sol·licitar al consistori xativí que s'inicien converses amb els propietaris per tal d'arribar a un acord d'adquisició del palau dels Sanç de Sorió. També ha sol·licitat que s'encarregue el projecte tècnic de rehabilitació que permeta convertir el palau en seu d'un museu valencià del gravat, que podria denominar-se 'Josep de Ribera', que albergue també els fons de l'antiga impremta de Blai Bellver. L'edifici hauria de comptar amb una sala d'exposició permanent, sales per a exposicions temporals, magatzem on es conserven en condicions adequades els gravats (la col·lecció completa no pot estar permanentment exposada; les obres que la componen s'han d'exposar per parts i de forma rotativa), espais didàctics, en què puguen treballar alumnes de centres acadèmics, biblioteca, saló d'actes i dependències administratives i de serveis.
Associació d'Amics de la Costera és conscient de les dificultats financeres que implica un projecte d'aquesta envergadura. Per això, suggereix que l'Ajuntament inicie converses amb responsables de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i la Fundació Hortensia Herrero (que ja ha col·laborat en la recuperació de edificis històrics valuosos, com ara el Col·legi de l'Art Major de la Seda de València). Amics de la Costera decidí d'incloure la seua iniciativa al programa DecideiXàtiva'18 dels pressupostos participatius. S'ha d'advertir, però, que els responsables del procés van titular la proposta 'Adquisició del Palau dels Sanç de Sorió', sense més. S'ha omès fins ara explicar que la proposta no consisteix només en l'adquisició d'un immoble. En realitat, es tracta de crear un museu molt interessant per a la ciutat, el Museu Valencià del Gravat i la Impremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada