Del passat 29 de desembre al 3 de gener, vaig sojornar en un dels estats més minúsculs de la Unió Europea, la República de Malta. El país és un arxipèlag format per tres illes grans, Malta, Comino i Gozo, i diversos illots deshabitats. Això d'illes grans i menudes és un dir; Malta té 28 km de llargària (pràcticament la distància que separa Xàtiva de Moixent) i 14 d'amplària. Tota la petita república cabria, per tant, dins la comarca de la Costera. Els maltesos, de possibles orígens fenicis, han tingut molts amos; les seues illes han estat possessió de grecs, cartaginesos, romans i bizantins, de vàndals, àrabs i normands, de la Corona d'Aragó, dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, de la República Francesa i del Regne Unit. Les illes malteses foren domini de la Corona d'Aragó entre 1282 i 1530, any en què foren lliurades per Carles V a l'orde dels cavallers hospitalers, que adoptà un nom llarguíssim: Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta. El domini dels cavallers acabà en 1798. De 1800 a 1979, Malta fou colònia britànica. L'arxipèlag és, per tant, un estat europeu molt jove.
La presència de tantes potències colonials ha creat un país peculiar. Quasi tots els seus habitants són catòlics, apostòlics i romans. Parlen maltés —varietat molt romanitzada de l'àrab— i anglès. (El vocabulari del maltés compta amb múltiples paraules d'origen català o valencià, com ara abbokkament, abbraċċ, aġitat, andana, anell, armirall, benestant, brun, dwana, fanal, gelat, grat, kanzunetta, kap, kastig, kostum, moll, moviment, muntanja, nom, nord, novell, parla, porpra, rużinjol, safra, salut, tramuntana, xropp, żaffran o żahar.) Els militars i els policies maltesos vesteixen uniformes anglesos. Els cotxes circulen per l'esquerra. Pel que fa als tresors històrics i artístics, Malta i Gozo conserven peces d'un valor excepcional, algunes declarades patrimoni mundial per la UNESCO. Destaquen sobretot els monuments megalítics, els palaus, les esglésies —unes 365— i l'arquitectura militar. El viatger també podrà visitar nuclis urbans antics magníficament conservats (la Valletta, il-Birgu, Mdina o la ciutadella d'ir-Rabat, localitat que també s'anomena Victoria), paisatges litorals admirables i pobles de pescadors ben bonics.
Entre els segles XVIII i XIX, molts maltesos emigraren a terres valencianes. El xativí que visita Malta se sorprèn en descobrir els cognoms de certs personatges. Girolamo Cassar, posem per cas, és l'arquitecte que dissenyà l'Alberg de Castella, actual seu del primer ministre maltés, el Palau del Gran Mestre, la cocatedral de Sant Joan, que alberga la Decapitació del Baptista de Caravaggio, i les muralles, els bastions i els forts que protegeixen el Gran Port de la Valletta. Charles Jude Scicluna és l'actual arquebisbe de Malta. En Naxxar, al nord de l'illa, hi ha el Palazzo Parisio —o Scicluna Palace—, propietat d'una família aristocràtica, els Scicluna. Cal recordar que José Ignacio Casar Pinazo, besnét del pintor Ignacio Pinazo Camarlench i nét de l'escultor Ignacio Pinazo Martínez, és l'actual director del Museu de Belles Arts de València. A Xàtiva, la família Sicluna és ben coneguda. Ricard Sicluna, arquitecte i funcionari emèrit de la Generalitat, és president de l'Associació Amics de Malta. Els seus avantpassats emigraren des del petit país mediterrani. És nebot del beat Vicent Sicluna Hernández, assassinat en 1936.
Entre els segles XVIII i XIX, molts maltesos emigraren a terres valencianes. El xativí que visita Malta se sorprèn en descobrir els cognoms de certs personatges. Girolamo Cassar, posem per cas, és l'arquitecte que dissenyà l'Alberg de Castella, actual seu del primer ministre maltés, el Palau del Gran Mestre, la cocatedral de Sant Joan, que alberga la Decapitació del Baptista de Caravaggio, i les muralles, els bastions i els forts que protegeixen el Gran Port de la Valletta. Charles Jude Scicluna és l'actual arquebisbe de Malta. En Naxxar, al nord de l'illa, hi ha el Palazzo Parisio —o Scicluna Palace—, propietat d'una família aristocràtica, els Scicluna. Cal recordar que José Ignacio Casar Pinazo, besnét del pintor Ignacio Pinazo Camarlench i nét de l'escultor Ignacio Pinazo Martínez, és l'actual director del Museu de Belles Arts de València. A Xàtiva, la família Sicluna és ben coneguda. Ricard Sicluna, arquitecte i funcionari emèrit de la Generalitat, és president de l'Associació Amics de Malta. Els seus avantpassats emigraren des del petit país mediterrani. És nebot del beat Vicent Sicluna Hernández, assassinat en 1936.
Guido di Marco, president de Malta entre 1999 i 2004, sojornà a terres valencianes en 2000 i 2004. Durant la segona estada, visità Xàtiva i Navarrés. A la nostra ciutat, s'interessà pel palau dels Mahiques Sanç, actual Casa de Cultura; el xativí Hipòlit Sanç, cavaller santjoanista, és autor del poema èpic La Maltea, editat a València el 1582. L'obra descriu el setge turc de 1565 a Malta (sembla que Hipòlit participà als combats). En Navarrés, Di Marco venerà les restes de Vicent Sicluna, nét de José Sicluna Gatt, immigrant maltés, de qui també descendeixen els Sicluna xativins. En fi, cognoms com Mifsud, Attard, Abela, Caruana, Rizzo o Galea provenen de Malta. Altre xativí il·lustre, el missioner Saturnino Urios Cutajar, mort a les Filipines, també descendia d'una família maltesa, els Cutajar Bezzina. Totes aquestes circumstàncies donaren un al·licient especial als meus dies de sojorn en l'arxipèlag. La Valletta organitzà una fantàstica nit de Cap d'Any. Durant 2018, la ciutat serà capital cultural europea. En Malta i Gozo, tot —la pirotècnia, els cognoms, la rivalitat de les bandes de música— remet a la nostra terra.
(publicat a Levante-EMV, el 20/01/2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada