A primeries de l'estiu passat, se celebrà el primer aniversari dels nous ajuntaments d'esquerres, però les fulles del calendari han continuat caient. Ja ha transcorregut any i mig des de juny de 2015. ¡El temps vola! Fa l'efecte que l'esquerra, després dels vint anys de govern autoritari de Rus, estiga tenallada per la por de semblar igualment autoritària. ¡Temor infundat! Ara mateix, qualsevol persona amb dos dits de front té clar que les maneres de governar han canviat substancialment. L'actual majoria municipal ha de tenir por justament del contrari, de semblar massa tova o indecisa. El tripartit fou elegit per a governar. ¿Significa això que ha d'impedir la participació ciutadana? No; govern resolutiu i participació no són elements irreconciliables. La representativa i la participativa no són formes democràtiques excloents sinó complementàries. Hi ha democràcia participativa quan s'estableixen canals —organitzatius o tècnics— perquè els ciutadans puguen influir directament en les decisions públiques. L'ús freqüent de mecanismes plebiscitaris i eines telemàtiques afavoreixen la participació, milloren la qualitat democràtica.
L'àmbit local és el més idoni per a impulsar iniciatives —consells veïnals, consultes populars, redacció de pressupostos participatius— que estrenyen relacions entre polítics i ciutadans. Ara bé, aconseguir que la participació funcione efectivament no és un camí de roses. S'hi oposa la tendència abstencionista, molt estesa entre la ciutadania. Cal, per tant, molta pedagogia prèvia. S'han de prevenir també efectes perversos, com ara la fatiga dels veïns, aclaparats per l'excés de consultes i debats, o la falta de representativitat de les decisions preses. I cal reivindicar una reforma del marc legal, que ara mateix no permet processos derogatoris i restringeix molt l'ús dels mecanismes plebiscitaris. Executar les decisions preses pel conjunt de la comunitat ha de ser competència de polítics i funcionaris, però els consells ciutadans haurien de supervisar els processos executoris. Tot açò pot semblar revolucionari, però s'aplica des de temps immemorial en alguns cantons suïssos. El consistori xativí compta amb una Regidoria de Participació Ciutadana. Molts veïns i veïnes de la ciutat no acabàvem de tenir clar quins eren els seus plans.
Si s'ha de jutjar pel que havíem vist, encara érem lluny de qualsevol model participatiu real. Les reunions informatives per tal d'anunciar projectes d'aquesta o aquella regidoria, les assemblees en la via pública —a les quals acudeixen trenta o quaranta persones, quasi totes militants del partit convocant— o consultes populars amb escassíssima participació i resultats d'empat tècnic no podien ser ni de bon tros l'estació final del trajecte. En juliol, l'Ajuntament semblà despertar; es constituí el Consell de Participació Ciutadana que preveia la Carta de Participació Ciutadana aprovada l'any 1994. El regidor responsable explicà que es revisarien la Carta i el reglament de funcionament del Consell, i que un capítol del pròxim pressupost municipal seria redactat de manera participativa. Per fi sabíem alguna cosa sobre els objectius municipals en matèria de participació. També sorgiren, però, interrogants. ¿Implicaria, l'obertura del procés participatiu, més lleialtat entre els grups que recolzen el govern local? No sé. Els seus comportaments davant assumptes polèmics són, fins ara, preocupants; denoten insolidaritat o desconfiança.
D'altra banda, atès que els partits infiltren i controlen sovint els moviments i les entitats socials ¿com s'evitarà que el Consell esdevinga una corporació paral·lela on alguns vulguen aconseguir posicions d'avantatge que no es corresponguen amb la representativitat assolida en les urnes? En qualsevol cas, ja anava sent hora de concretar els plans d'una regidoria que s'ha de dedicar a un sol assumpte: la promoció de la participació veïnal. La primera mesura pràctica ja s'ha anunciat; l'Ajuntament sotmetrà a votació ciutadana el destí d'una part del pressupost d'inversions per al pròxim any. Tot és posar-s'hi. Ara bé, als simpatitzants del tripartit ens neguiteja tanta lentitud. Ja comencen a sorgir crítiques —la de l'Ateneu Popular, posem per cas— a la trajectòria d'una regidoria titllada de redundant. I parsimoniosa, caldria afegir; passarem l'equador del període municipal i encara no haurem sortit de la pedagogia prèvia i les jornades de trobada per a conèixer les demandes col·lectives.
(publicat a Levante-EMV, el 10/12/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada