Les guerres, la guerra

La primera víctima d'una guerra és la veritat. La història, que sempre escriuen els vencedors, sol posar l'èmfasi en les victòries. Aquestes solen presentar-se revestides amb els atributs del valor, el sacrifici i la camaraderia dels combatents. Rarament es parla de l'embrutiment, la perversió o la rapinya. La victòria sempre té el correlat de la derrota. En les guerres hi ha lloc per a les empreses heroiques, però també per a l'espant, la covardia i la traïció. Des de l'antiguitat més remota, els conflictes bèl·lics són una excusa per a la sostracció violenta de les coses alienes (terres, possessions, béns seents) i les persones. Hom podria pensar que els presoners de guerra ja no esdevenen ostatges o esclaus en les guerres modernes. ¡Falsa apreciació! Guerra és a modernitat com aladre de rella a tractor. En zones perifèriques del denominat món occidental, els conflictes armats semblen guerres medievals. Dones, xiquets i xiquetes —les altres grans víctimes de totes les guerres— són sistemàticament sotmesos a la condició d'esclaus sexuals. Hi sovintegen els xiquets soldats. La guerra embruteix, espanta, fereix, amputa i embogeix. El cavall roig de l'Apocalipsi arruïna els països i les ciutats que trepitja. Provoca la destrucció del medi ambient, i del patrimoni històric i artístic de moltes contrades. Als combats moren per centenars de milers o milions els homes més joves. La tortura i la violació estan a l'ordre del dia en qualsevol guerra. Els convenis internacionals —els de Ginebra, posem per cas— i el dret internacional humanitari que regula la protecció de les víctimes dels conflictes armats solen ser paper mullat. El flux d'exiliats i desplaçats a causa de la guerra no cessa mai. L'imperialisme de les grans potències, el fanatisme religiós i l'afany depredador del capitalisme adoben totes les guerres —adoben, per tant, la guerra de Síria. Alguns artistes —Goya en la sèrie de gravats titulada Los desastres de la guerra— han captat l'horror de les conflagracions bèl·liques. També els escriptors i els periodistes —sobretot els corresponsals de guerra— són cronistes de l'espant.