El
palauet de l’Heretat del Puig, finca situada als peus del turó homònim,
voltada de tarongerars —i terres d'antics arrossars—, és una mostra magnífica dels diferents
estils arquitectònics que estigueren en voga a les acaballes del segle XIX i els
inicis del XX, època de construccions historicistes, eclèctiques i modernistes.
Les façanes de l’edifici són eclèctiques; mostren elements gòtics flamígers, classicistes... La finca, denominada “El Palomar” per un primer propietari
natural de la població homònima de la Vall d’Albaida, respon al model de mansió
burgesa destinada a l’esbarjo i als usos agrícoles; compta amb entrada i
escala magnífiques, principal amb mirador, sales espaioses i
dependències annexes (capella, cavallerisses, magatzems, habitacions per a criats...). Els
detalls modernistes (vitralls, ceràmica, ferro forjat) són abundants. El
conjunt ha canviat vàries vegades de propietat. Aquests dies, l'Heretat del Puig és actualitat
gràcies a República, Guerra Civil i
educació. Xàtiva 1931-1939, la recent publicació del professor Vicent Torregrosa
Barberà. Durant la Guerra Civil, el govern republicà creà una xarxa de colònies
infantils. Una d’elles fou instal·lada en “El Palomar”, que el seu propietari d’aleshores,
un metge anomenat Armero, se apresuró a
poner a disposición del Comité Ejecutivo para tan humanitario fin [la
instal·lació de la colònia], com narra el professor Torregrosa en el seu llibre.
En passejar per l’interior de la mansió, en recórrer les seues estances buides i camejar
pels jardins descurats, hom evoca la presència dels xiquets evacuats del front, la seua cridòria, els seus
passos pels salons, els banys i les activitats a l’aire lliure, la dedicació abnegada dels
seus mestres... També podem imaginar la vida burgesa de les diferents famílies
propietàries. L’Heretat del Puig és un tresor desconegut per a molts xativins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada