En 1989, vaig travessar per primera vegada l’Atlàntic. Vaig viatjar a
Brasil. Tenia 37 anys. Un dia d’agost d'aquell any, després de dotze hores de vol, vaig
aterrar a Rio de Janeiro. La destinació tenia per a mi un al·licient extraordinari;
sempre he estat un enamorat de les músiques brasileres. Com que el país del
samba és notícia des de fa mesos —pel mundial de futbol i per les protestes
contra la pobresa i la injustícia—, m’han vingut a la memòria els dies que hi vaig
sojornar. He recuperat les antigues fotografies, preses amb una càmera Minolta
analògica. He hagut d’escanejar els negatius i les diapositives. Brasil em
semblà un país meravellós, ple de contrasts. Malgrat la pobresa generalitzada, l'alegria i el bon humor de molts brasilers són proverbials.
Durant les pròximes setmanes, es parlarà molt de la humiliació esportiva infligida per
Alemanya. Jo preferisc recordar les meues vivències al país tropical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada