dissabte, 27 d’agost de 2022

Nord enllà, on diuen que la gent és neta

Setmanes enrere, recordava com els encanta de fer, a alguns veïns i veïnes, insòlites campanyes publicitàries sobre una aspecte poc falaguer de Xàtiva, el seu clima. Un amic meu diu que els valencians som uns cracks parlant malament de nosaltres mateixos. I no li manca raó. La Fira d'Agost ha proporcionat, efectivament, nous exemples de propaganda no gens aconsellable per a promoure un producte. No em referisc a la necessària crítica que ha de fer l'oposició. Pense més bé en imatges negatives trameses per canals públics i que poden ser rebudes onsevulla. Fan un pèssim retrat de la nostra ciutat. Hi ha gent a qui agrada adelitar-se en l'assumpte de la brutícia. És clar que qualsevol esdeveniment amb aglomeració de gent genera residus. Això passa ací, a Pamplona o a Sevilla. S'espera de les autoritats dues tasques: la primera, preventiva, consisteix a dissenyar campanyes de conscienciació i establir espais i elements (papereres, contenidors) on la gent puga dipositar selectivament les deixalles; la segona és vigilar que el servei de neteja actue ràpidament, després de celebrats els esdeveniments, puntuals o més dilatats en el temps.

Però s'ha de fer notar que els equips de govern solen estar supeditats a la diligència de l'empresa adjudicatària del servei o les brigades municipals, cosa que no lleva la responsabilitat política de les autoritats, naturalment. Jo trobe que les coses s'han fet acceptablement durant aquesta fira. Qüestió distinta és el nivell general de civisme, molt baix en múltiples poblacions del país. El problema, que ultrapassa parèntesis festers —al llarg dels quals es reben moltes visites de gent forastera—, no té remei fàcil i ràpid. Anys de tradició i d'inèrcies han creat en molts residents l'hàbit de llançar a terra papers, xiclets, puntes de cigarret, salivalls... Continuen veient-se a les vies públiques massa detritus orgànics de mascotes. No són infreqüents els residus de botellots. No desapareix el costum lleig d'abandonar fora dels contenidors tota mena d'andròmines (mobles vells, estris, aparells). També existeix la tradició dels abocadors il·legals als afores. No som tan polits com els suïssos, els luxemburguesos o els habitants d'altres contrades del centre i el nord d'Europa, caracteritzats per la seua urbanitat. Nosaltres tenim més en comú amb Nàpols que amb Oslo.

Em vénen al cap uns versos del poeta Salvador Espriu. «...i com m’agradaria d’allunyar-me’n, / nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç!» La solució no ha de ser, com semblen opinar algunes persones, exclusivament policial. ¡Caldria una extensíssima nòmina d'agents! Tampoc no em convenç l'alternativa d'omplir de videocàmeres la totalitat dels centres urbans, a causa de la meua aprensió contra les estructures administratives policialitzades —perdó pel terme— i la societat vigilada en excés. És una aprensió que naix de les conviccions democràtiques. Ja n'hi ha prou amb instal·lar càmeres en punts rellevants, per a vigilar peces emblemàtiques del patrimoni històric i artístic o edificis públics. (Crec que també estan instal·lades en espais amb aglomeració de comerços.) La solució a la incivilitat tampoc no vindrà d'una legió d'espietes i acusetes de guàrdia permanent, disposats a destapar qualsevol anomalia de la puresa urbana (la destrossa d'elements del patrimoni, una porquícia, un grafit en un monument) i a culpar immediatament, de les accions vandàliques, les autoritats municipals.

No em sembla mal que hi haja gent de guàrdia; col·labora a detectar fets i situacions indesitjables. Però cal tenir sentit de la mesura, difícil quan s'acosten campanyes electorals. Per raons culturals, està mal vist delatar. Censurar en llocs públics pot suscitar males reaccions. La falta d'urbanitat i civisme transcendeix períodes municipals i colors polítics. Demana tasca educativa i policial, i paciència. Mentrestant, no s'haurien de divulgar per certs canals segons quines imatges; fan propaganda negativa d'allò que tots estimem. Hi ha maneres més directes —i més efectives, segons la meua experiència— de fer arribar als governs municipals les anomalies detectades. Si les autoritats no fan cas de les queixes i els avisos de veïns i col·lectius ciutadans, llavors ja estarien justificades les campanyes públiques de denúncia. Però trobe pansida i prou escatològica la mania de posar el focus, per a fer el balanç de la nostra Fira d'Agost, en la brutícia i els inodors portàtils, suficients o insuficients.

(publicat a Levante-EMV, el 27/08/2022)