El Llibre de la Fira d'enguany brindava l'ocasió de reflexionar sobre el futur de la nostra festa estiuenca. En general, l'avinentesa sols ha servit per a deixar anar la nostàlgia, expressar grans desitjos abstractes, sense donar alternatives concretes, i constatar com és de difícil endevinar un futur ple d'incerteses. La fira xativina va nàixer al segle XIII com un esdeveniment de caràcter netament comercial i, per tant, econòmic. Els tractants, autòctons i forans, haurien de pagar tributs sobre les compravendes, que omplirien les arques de la ciutat i la corona (els ramaders arribats a Xàtiva abonarien en les entrades els portatges corresponents). Però aquell món va desaparèixer fa temps. Les ciutats ja no tenen duanes. Això sí, fins a 2019, l'Ajuntament continuava cobrant llicències d'ocupació dels espais festers, i els hostalers feien l'agost. Llevat d'això, el negoci de fira no tenia massa repercussió en el comerç local, que solia tancar les portes durant la setmana de festa. Per tant, aconseguir que la futura fira siga part indestriable d'un hipotètic refloriment econòmic xativí exigeix alguna cosa més que bones intencions, idees dubtoses i grans paraules.
Sempre s'ha dit que la fira és molt transcendental per al futur electoral del partit que l'organitza. (Semblant importància s'atribueix al suport públic que reben falles, futbol i bandes de música.) No he fet cap sondeig, però em fa l'efecte que passejants del reial, abonats a l'Olímpic, fallers i músics es trobaran de tots els colors polítics. En fi, en 2022, l'actual govern local haurà disposat d'almenys dos anys sabàtics en allò referent a fira. Sempre li quedarà el recurs de no tocar res. L'experiència mostra que la gent té gustos tradicionals. Quan li donen allò que espera, es queda tan ampla. Per descomptat, trobe problemàtica, amb la superfície actual, una fira amb més llocs de venda, més terrasses, més espais de diversió i més zones de vianants. La política urbanística del PP durant l'època gloriosa del rajol reservà escàs sòl públic amb continuïtat, cosa que no permet disposar a curt termini d'un emplaçament firer distint i amb capacitat d'ampliar la festa. Les novetats només poden venir del carrer Juan Francés, és a dir, d'un nou afegitó a l'Albereda.
Per altra part, cal saber amb quines coses es voldria omplir un espai alternatiu més gran. ¿Amb més quantitat d'allò ja vist? ¿Tenim clar si n'hi hauria demanda? En qualsevol cas, caldria fugir dels errors comesos per altres activitats —la turística, per exemple. Una festa massificada, amb un soroll insuportable, generadora de molta brutícia i sense cap plus d'innovació no resulta gens atractiva per a nombrosos ciutadans, sobretot si estan directament afectats per les molèsties. ¿La fira que hem conegut pot dinamitzar el turisme i un nou model econòmic de ciutat? No crec. Pot atraure, a tot estirar, turisme puntual. De moment, ni això; només tempta excursionistes que no pernocten a la ciutat. Perduda bona part de l'autèntica funció comercial, la fira captiva persones, originàries majoritàriament de les comarques limítrofes, atretes per una combinació d'al·licients relacionats amb la tradició: pujar els fills als cavallets, comprar un gaiato, veure el concurs de tir i arrossegament, dinar al reial, sentir l'animació firera... ¿Aquest combustible durarà molt? I una pregunta més: ¿Xàtiva té assegurat el seu futur econòmic com ciutat eminentment comercial?
Avui, el consumidor de qualsevol capital de comarques centrals té al seu abast, durant tot l'any, una àmplia oferta de béns i serveis. Un veí d'Ontinyent, posem per cas, no necessita venir a les botigues de Xàtiva. Mal anem si només pensem en un pilar bàsic de l'economia local, el comerç. Haurà d'oferir un plus. I així i tot... Però podem imaginar un escenari d'oci i cultura que brinde noves oportunitats, bé que també serà difícil d'aconseguir que els visitants s'hi queden uns dies; estem a prop de València. Les bones comunicacions són alhora un avantatge i un problema: la gent pot arribar de matí a Xàtiva i tornar a la capital, o a Gandia, al capvespre —no en tren de rodalia, clar. Amb propostes concretes, potser la fira puga reeixir. Però tindrà competidors amb fites etnològiques potents: Sagunt (festivals i teatralitzacions del món romà), Elx (el Misteri), Morella (el Sexenni), Alcoi (Moros i Cristians)... ¡I les pròpies falles! Al cap i a la fi, la fira no deixava de ser un gran mercadet amb moltes atraccions. ¿I els polítics? ¿Tenen alguna idea?
(publicat a Levante-EMV, el 14/08/2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada