Damnatio memoriae

Condemnar a l'oblit dignataris morts —o deposats— és un costum més antic que la picor. Els egipcis i els romans el practicaren sovint. Un jurista alemany del segle XVII utilitzà la locució llatina damnatio memoriae (condemna de la memòria) per a referir-s'hi. A Roma, la condemna podia ser decretada oficialment pel Senat, però de vegades era exigida unànimement pel poble. Tot allò que recordés el condemnat (imatges, monuments, inscripcions, edificis...) era eliminat. S'arribava fins i tot a prohibir l'ús del seu nom. Alguns emperadors foren objecte de la damnatio memoriae després de morts. L'Església, descendent en molts aspectes de l'Imperi Romà, també la practicà dues o tres vegades. Giuliano della Rovere, papa Juli II, condemnà a l'oblit el seu antecessor Alexandre VI. Corria l'any 1503. Alguns pensaran: «No pot ser. Com que són germans en Crist, els pastors de l'Església practiquen la caritat i l'amor fratern.» ¡Ha! Giuliano della Rovere, educat pels teòricament humils franciscans, ordenà d'eliminar totes les inscripcions i tots els escuts al·lusius al papa xativí, perquè l'odiava intensament. Sort que moltes peces se salvaren de la piqueta.

L'odi continua produint versions actualitzades de la damnatio memoriae. El nou alcalde de Madrid, posem per cas, voldria que desaparegués qualsevol vestigi dels projectes enllestits per la seua predecessora Manuela Carmena. ¿I a Xàtiva? Calabuig i Rus no es podien sofrir. Quan el segon esdevingué primera autoritat local, l'odi dictà algunes de les seues primeres decisions. Ordenà d'eliminar diversos elements urbans —fonts, escultures— erigits pels socialistes. En 2015, es donaven totes les circumstàncies per a decretar una nova damnatio; Rus, abominat per l'esquerra, havia caigut en una batuda policial. Era acusat de diversos delictes relacionats amb la corrupció. A mi no m'hauria estranyat que les noves autoritats hagueren ordenat la demolició de l'artefacte inacabat que tapa l'antiga plaça de bous de Demetrio Ribes. (Alguna empresa el desmuntaria debades i encara pagaria diners a canvi d'endur-se el ferro.) El nyap metàl·lic passarà a la posteritat com el plat volador de Rus. Potser la composició tripartida de l'equip de govern —amb les previsibles discrepàncies sobre l'assumpte— impedí una mesura que hauria tingut impacte.

També podrien haver acomiadat les persones col·locades pel PP a l'Ajuntament. En 1995, Rus no s'ho va pensar dues vegades; es desempallegà ràpidament d'alguns càrrecs nomenats per l'anterior corporació. En fi, la rancúnia surt per orificis inesperats. ¿Qui havia de pensar que es decretaria una damnatio després de les recents eleccions? ¿Contra qui? El PP no mana des de fa quatre anys. Pel que es veu, ara toca l'oblit dels anteriors socis. «No pot ser. ¡Si són companys de lluita! Els membres de les formacions d'esquerra estan cridats a col·laborar.» ¡Ha! Recordem Giuliano della Rovere i Roderic de Borja, germans en Crist. Els líders de l'esquerra es tenen més ràbia que el dimoni a la creu. I faltava saber que alguns estudiaven la manera de desallotjar Roger Cerdà de l'alcaldia. Conclusió: es fa creu i ratlla a tot allò que hagen enllestit els antics aliats. ¿Com? ¿Obrint al trànsit de diumenge el tram central de l'Albereda, posem per cas? Sí i no. Ficar barreres dominicals en aqueix tram era una mesura més efectista que efectiva.

S'han pres decisions de més calat. S'han deixat en mans de C's algunes àrees, com ara Mobilitat i Gran Teatre, que abans gestionava XU. (Jo imagine Rus encomanant la restauració del Tríptic daurat de Xàtiva, l'obra que presideix l'alcaldia, a Cecilia Giménez, la "restauradora" de l'Ecce Homo de Borja, per picar la cresta a l'artista Manuel Boix, amic de Calabuig.) Molts sospitaran que les delegacions a C's són una manera alambinada d'aplicar la damnatio memoriae. En tot cas, quatre anys d'espera perquè el Pla de Mobilitat donés fruits destacables al centre urbà —als afores s'han creat vàries interseccions giratòries— podrien quedar en no res. ¡Au, a començar de cap i de nou! Quan hom es menja els fetges d'altre solen passar aquestes coses. Tenir-li un odi visceral a l'adversari polític no ajuda a prendre decisions que beneficien la ciutadania. El nou regidor de Mobilitat ja ha dit que suprimiria gustosament l'ORA. ¿Algun pla alternatiu? Supose que la llei de la selva. ¡Que cascú panye i aparque el cotxe on puga! Bon inici de mandat.

(publicat a Levante-EMV, el 20/07/2019)