La promoció del 69

Uns quants homes i unes poques dones estem embarcats en els preparatius d'una celebració, el cinquantenari de la promoció de batxillers del 69. Ja fa temps, l'impulsor i l'ànima de la idea, Emilio Sala, creà un blog que batejà amb l'expressió "Els del 69", en al·lusió a l'any en què vam acabar els nostres estudis d'ensenyança secundària. Aquesta pàgina d'Internet servia, al principi, per a penjar fotos antigues, donar notícia d'alguna efemèride i deixar constància de les activitats d'un grupet, una mena de comissió permanent, que es reunia de tant en tant per a jugar un partit de futbol i dinar. Amb el temps —les cames començaven a pesar—, va desaparèixer el futbol i van sobreviure els esmorzars i el dinars. Començà a quallar la idea de celebrar el cinquantenari com cal. A través d'una xarxa social, el grup promotor aconseguí d'aglutinar antics estudiants de procedència diversa (l'institut Josep de Ribera, el col·legi de les dominiques i el Claret). El punt d'unió d'uns quants d'aquells alumnes fou el Curs Preuniversitari, el Preu, que vam estudiar a les aules del Josep de Ribera durant el curs 1969-1970. Allí, uns i altres férem noves amistats.

També sortiren parelles de promesos. Jo mateix vaig conèixer la meua dona a l'institut. Per tant, aquest centre acadèmic és, en certa mesura, una mena d'alma mater de tots nosaltres. La nostra promoció és aclaparadorament masculina; a mitjan dècada dels seixanta eren poques les xiques que estudiaven ensenyaments secundaris. (Avui, la truita s'ha girat.) Hi havia ben poques aules mixtes. A l'institut, xics i xiques de batxillerat elemental seien en aules separades. En sisè, es reunien durant les hores de matèries específiques de ciències o lletres, però se separaven durant les classes de comunes. Sols era totalment mixt el grup d'anglès. Quant als col·legis religiosos, eren exclusivament masculins o femenins. Per tant, durant el Curs Preuniversitari, molts de nosaltres, xics i xiques, seguérem junts per primera vegada. Encara que, ben pensat, això és un dir. Recorde molt bé les classes d'assignatures comunes: deu xiques en primera fila, amb les seues faldilles prisades, i trenta-cinc xics darrere. Tots vestíem l'uniforme preceptiu. I tot açò es pot predicar també de les promocions immediatament anteriors i posteriors a la nostra.

La fornada del 69 nodrí tota mena d'oficis, ocupacions i professions. Ha proporcionat docents dels diferents nivells d'estudis —primaris, secundaris i universitaris—, algun assessor financer, metges de diverses especialitats, infermers i infermeres, farmacèutics, un general de brigada de l'exèrcit, escriptors, un marí, advocats, dentistes, empresaris, psicòlegs, periodistes, arquitectes, policies. Manolo Miralles, membre dels grups Al Tall i Musicants, també és part de la fornada, bé que estudià el batxillerat a València. Jo diria que els del 69 hem deixat el llistó ben alt. Altre tret que ens caracteritza és la pluralitat ideològica. En les eleccions municipals de 1983, les llistes que obtingueren representació a l'Ajuntament de Xàtiva —del PSOE, AP i UPV— foren encapçalades per Miquel Calabuig, que seria elegit alcalde, Eduardo Nicolau i jo, els tres pertanyents a la promoció. La llista d'alcaldes, regidors, diputats —provincials i autonòmics— i altres càrrecs polítics que compartiren aules en la nostra ciutat fins a 1969 és molt extensa.

Em venen al cap diversos noms: Joaquín Llácer, alcalde de Sellent, Juanma Sancarlos, regidor d'EUPV al consistori xativí, Fernando Giner —alcalde de Vallada, president de la Diputació entre 1999 i 2007, i diputat autonòmic—, Emilio Llopis, alcalde del Genovés, Rafa Vila, alcalde de Novetlè. Naturalment, la diversitat d'idees i la presumpta implicació d'alguns en afers tèrbols han estat a punt de suscitar friccions en el grup, però els del 69 solem solucionar el contrast amb molta elegància. Al cap i a la fi, vam ser companys de penalitats i d'alegries durant les nostres adolescència i joventut. Ens entresaludem amb cordialitat quan ens retrobem. En 1994, ja vam celebrar, amb presència de molts antics professors, el vint-i-cinc aniversari de la promoció. Llavors, encara estàvem en plena activitat. (Ara, quasi tots hem passat a la condició d'emèrits.) Totes les persones que vam completar els estudis de batxillerat i el preuniversitari els anys 69 i 70 —fins i tot aquelles que marxaren fora o no els acabaren— ens anem retrobant a poc a poc.

(publicat a Levante-EMV, el 01/09/2018)