Lluitar contra la minorització

Segons el diccionari, el mot gènere té diverses accepcions relacionades amb la Biologia, la Lingüística, la Sociologia... En ciències sociales, gènere és un terme que al·ludeix al conjunt de característiques diferenciades que cada societat assigna a homes i dones. Segons l'Organització Mundial de la Salut, «els rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera com apropiats per a homes i dones», diferencien els gèneres. Aquesta perspectiva mena, és evident, a establir una relació de sinonímia entre gènere i sexe, pels trets, els rols i les funcions que li són associats culturalment al sexe. La confusió entre gènere i sexe desferma crítiques immediates. Molt sovint, les diferències socials entre homes i dones no tenen base biològica, provenen de l'aprenentatge. El sistema és responsable, en bona mesura, d'una construcció de rols, plena de desigualtats i estereotips, amb què intenta justificar les relacions de poder vigents. D'altra banda, la divisió binària de gèneres, masculí i femení, no es correspon sempre amb la realitat. Aquesta i els estudis antropològics demostren que hi ha més varietat.

Des de primeries del segle XX, les dones han abandonat progressivament molts dels estereotips que s'associaven al sexe femení i s'han incorporat a l'activitat laboral fora de casa, a la política, al món acadèmic, a la creació... A partir dels anys seixanta aparegueren diversos estudis que diferenciaven sexualitat biològica i sexualitat psicològica. Sorgiren també els primers estudis de gènere. Per tant, el vell concepte de "tasques pròpies del seu sexe" anà quedant obsolet en molts països —no en tots, és clar. Paral·lelament, gais, lesbianes i altres minories sexuals han aconseguit a poc a poc el reconeixement dels seus drets. Ja no és motiu d'escàndol que algú, amb independència del seu sexe biològic, puga elegir entre diversos rols. És més: una mateixa persona pot alternar rols diferents. En conseqüència s'ha fet necessari aplicar a moltes parcel·les de la vida social una perspectiva de gènere, és a dir, aplicar a les accions per al desenvolupament i a les polítiques públiques el marc teòric subministrat pels anàlisis dels rols i les desigualtats de gènere, amb la finalitat d'eliminar moltes injustícies. Tanmateix, l'església Catòlica no hi està d'acord.

Es mostra força hostil amb aqueixa perspectiva. Ateses les connotacions negatives del terme, la denomina "ideologia" de gènere. ¿S'ha tornat marxista, l'Església? ¡No! Una ideologia és un conjunt de conceptes, creences i ideals, d’abast factual i normatiu, per a explicar els fenòmens socials. L'Església també té ideologia; afirma que la humanitat és divideix únicament en barons i dones. Considera que l'homosexualitat és una anomalia, una afecció. Segons el dogma catòlic, Déu ens ha creat barons i dones i cap criatura no pot rebel·lar-se contra els designis divins. «La ideologia de gènere és l'última rebel·lió de la criatura contra la seua condició de criatura. Amb l'ateisme, l'home modern pretén negar l'existència d'una instància exterior que li diu la veritat sobre la condició humana», proclamà el papa Ratzinger. Per tant, tothom ha d'assumir els sexes psicològic i sociològic que estiguen d'acord amb el seu sexe biològic. «Que no t'enganyen; els nens tenen penis i les nenes, vulva», proclamen els escamots de xoc de l'Església. El problema és que aquesta afirmació no és certa del tot, ni tan sols des d'una perspectiva merament biològica.

Cal recordar que un de cada dos mil nascuts són intersexuals, criatures en què gens, gònades i genitals no coincideixen. I és que, en realitat, la perspectiva de gènere tracta de lluitar contra la minorització. L'Església minoritza les dones en no deixar-les exercir el sacerdoci. El principal motiu pel qual s'eliminà del currículum acadèmic l'Educació per a la Ciutadania era que el disseny de l'assignatura s'havia fet des d'una perspectiva de gènere. Així i tot, els bisbes diuen que la "ideologia" de gènere se segueix inculcant als alumnes dels col·legis públics. El temor eclesiàstic és exagerat. Jo he treballat tota la meua vida a la docència. Atès que aquesta està absolutment feminitzada, sobretot als nivells primaris i secundaris, no es pot descartar que part important del professorat ensenye valors des d'una perspectiva de gènere. Però ni el seu poder de convicció és tan poderós com creu l'Església, ni obté l'èxit que caldria suposar. En les escoles i els instituts continuen existint l'assetjament a les persones d'orientació sexual no normativa, el masclisme, la discriminació, la violència de gènere... Només cal estar atents als periòdics i els telediaris.

Ideologia de gènere i perspectiva de gènere són coses distintes. La segona és tranversal, com ho és la perspectiva dels drets humans. Qualsevol demòcrata, al marge de quines siguen les seues conviccions ideològiques, hi pot estar d'acord. ¿Ha derivat alguna vegada, la perspectiva de gènere, en ideologia dogmàtica? És possible. Una ideologia és un conjunt d'idees que pretenen conservar l'statu quo o transformar-lo de manera pacífica o revolucionària. Que puguen haver-hi excessos no justifica, però, la recusació de certs enfocaments a l'hora d'aplicar les polítiques públiques. Al final, la immensa majoria d'homes i dones adopta els rols estàndards, que simultaniegen identitats sexuals —biològica, psicològica i social— d'idèntica orientació. Quasi tots els homes vesteixen com homes i quasi totes les dones, com dones. A la seua parla quotidiana, poquíssima gent fa cas dels intents de violentar la gramàtica per a combatre el gènere gramatical no marcat. Però els drets de totes les persones —inclosos els membres de les minories sexuals— han de ser respectats. La igualtat i el respecte a les minories són essencials per a la democràcia.