Aparença de progressisme

Durant un temps, rebia contínuament correus elctrònics d'amics i coneguts que em posaven al corrent de tal i tal assumpte de gran transcendència. Les comunicacions solien portar la següent postil·la final: «Remet aquest missatge a deu persones. Si tots i totes fan igual, en pocs dies serem centenars de milers, o milions, els qui l'haurem llegit.» Actualment, aquestes cobles ja no circulen per correu electrònic. Ara, han emigrat a WhatsApp. Aquest programa de missatgeria instantània és molt útil per a segons quines coses, però també pot resultar carregós si els seus usuaris es dediquen a enviar als amics tota mena de bajanades. El meu mòbil xiula a tothora. He pensat, més d'una vegada, a desinstal·lar l'aplicació; m'aclapara la quantitat d'avisos, gracietes, acudits, memes, imatges, vídeos, informació dubtosa i remors que m'envien familiars, amics i coneguts. ¿Com és possible que tinguen temps per a remetre tants missatges? ¿Estaran ociosos o és que disposen de lleure en abundància? En fi, finalment no desinstal·le WhatsApp.

M'és útil per a estar comunicat sobre assumptes d'interès —cites i convocatòries, posem per cas, dels col·lectius als quals pertanc. A canvi, he de continuar rebent tota mena de bajanades. Dies enrere, m'arribà una petició de firma per a demanar que siga suprimit l'impost de successions. Me l'enviava una persona suposadament progressista. Deu ignorar que l'herència és un dels pilars del sistema, una de les eines més eficaces per a la reproducció del capitalisme. En tot cas, allò més assenyat seria demanar que s'establisquen trams en l'impost (les herències més minses n'haurien d'estar exemptes). Hi ha molta gent que només hereta el pis dels seus pares i uns petits estalvis (amb sort, l'herència també pot incloure un segon habitatge), bens que sovint s'han de compartir entre germans. Altres vegades s'hereta també un xicotet negoci familiar. Tots aquests casos (i no parlem d'aquells llegats que s'han de rebutjar per estar carregats de deutes) no poden rebre el mateix tractament fiscal que les grans fortunes. Però la petició no distingia.

També he rebut diversos missatges islamòfobs. En un s'anunciava —quina sorpresa— que algunes comunitats musulmanes volen donar classes de la seua religió als col·legis públics. El remitent, militant d'un partit d'esquerres, deu ignorar que la legislació vigent permet que es donen classes de les diverses religions —també de la musulmana— als centres públics. En tot cas, s'hauria de reivindicar la idea de Condorcet: la religió —fins i tot la catòlica—, ¡en casa de cadascú! En altre missatge de WhatsApp s'advocava per la il·legalització d'un suposat partit musulmà, Partido Renacimiento y Unión de España, liderat per Mustafà Bakkach, un periodista d'origen marroquí que residí molts anys a Granada, on donava classes d'àrab. Aquest segon missatge islamòfob advertia sobre una imminent islamització d'Espanya. També l'enviava una persona d'esquerres, cosa que donava aparença de progressisme a la seua tramesa. La informació, treta del diari ABC, era antiga —de fet, el senyor Bakkach morí en 2011— i obviava una cosa elemental: una formació política només pot ser il·legalitzada si incompleix allò establert a la Llei Orgànica de Partits.

És més: formacions españolas y mucho españolas no dissimulen la seua voluntat de propiciar legislacions conformes a la moral catòlica. Per tant, els progressistes haurien de demanar a tots els partits que respecten l'aconfessionalitat de l'Estat. També he rebut missatges que demanen una reforma de la llei electoral per a reduir el número de diputats als parlaments central i autonòmics. Açò ja circulà massivament per Internet poc abans que la senyora María Dolores de Cospedal ho apliqués en Castella-la Manxa. ¿Resultat? Pèrdua de proporcionalitat a les institucions. Els partits menuts queden infrarepresentats o fora dels parlaments. La proposta, amb ínfules d'esquerranisme, perjudicava sobretot a Esquerra Unida. L´últim missatge dubtós per WhatsApp m'informa que totes les forces de seguretat es troben en nivell 5 d'alerta antiterrorista, la qual cosa ja han desmentit el ministre de l'Interior i diversos portaveus policials (de fet, molts policies creuen que el nivell 4 vigent és una mica exagerat; n'hi hauria prou amb el nivell 3).

Caldria demanar a les persones progressistes que valoren la veracitat i el biaix ideològic d'allò que envien per WhatsApp als seus amics i coneguts; coses que semblen molt progressistes a primera vista acaben fent-li el joc a la dreta reaccionària. (De pas, la disminució de missatges electrònics esdevindria un veritable alleujament; el temps és, com tothom sap, un bé escàs i n'he de perdre molt esborrant la morralla que va saturant a poc a poc la memoria del meu dispositiu cel·lular.) En les xarxes socials, jo sempre aplique les mateixes normes: llegir atentament allò que m'arriba; comprovar si les informacions enviades són fiables, perquè citen les fonts d'on trauen les dades; esborrar immediatament els continguts equivocats, ingenus, contraproduents o de dubtós biaix ideològic; no rebotar els missatges que manquen d'emissor identificable i solvent (rebutjar els anònims sense més contemplacions). Si tothom seguís aquestes normes, les notícies falses, els rumors, el soroll i les intoxicacions no podrien prosperar.