Aquests dies s'ha descobert Amèrica per enèsima vegada. Diferents mitjans de comunicació han anat desempolsant assumptes molt antics i oferint-los a lectors i oients com si foren primícies informatives. En aquesta tasca de donar al públic gènere de segona mà s'ha distingit el mitjà digital de l'ínclit Eduardo Inda. De sobte, sembla com si hagueren estat descoberts per primera vegada els orígens tèrbols de la fortuna personal del rei emèrit, Juan Carlos, i les seues contínues infidelitats matrimonials —enamoriscaments i aventures sexuals. Ja es tenien notícies d'una i d'altra cosa des de fa temps. Jo vaig llegir en 2009 el llibre Hasta la coronilla; autopsia de los Borbones (2008), del periodista Iñaki Errazkin. S'hi enumeren minuciosament totes les dones —algunes, ben conegudes— que han passat per la vida del Borbó. És més: el monarca jubilat tindria més fills a banda dels reconeguts oficialment.
En realitat, tot açò no és nou. Des d'abans de Fernando VII, molts avantpassats de Juan Carlos han caigut en els mateixos pecats del piu. Errazkin ho conta també al seu llibre. Sang borbònica, en queda poca a la casa reial. I si llancem la mirada enrere, veurem que la conducta libidinosa de monarques i clergues ha estat molt habitual. Hi ha bibliografia sobre el tema. En l'obra de José Ignacio de Arana Grandes, Polvos de la Historia (Espasa), s'esbossen les relliscades sexuals d'alguns personatges de la reialesa i d'altres figures insignes del devenir històric. Una de les tesis que defensa el llibre és que la fogositat insaciable de Margarida d'Habsburg (1480-1530), germana de Felip el Formós, matà l'hereu de les corones d'Aragó i Castella, l'infant Joan (1478-1497), que no gaudia precisament d'una salut de ferro. I, com ja s'ha dit, no tots els protagonistes d'aquests episodis són de sang reial.
El clergat també ocupa un lloc prominent a les cròniques d'Arana. El seu llibre narra uns fets esdevinguts en el convent madrileny de Sant Plàcid al segle XVII. Francisco García Calderón, sacerdot confessor del convent, fou condemnat pel Tribunal de la Inquisició a pena de reclusió perpètua i diverses humiliacions públiques després de saber-se que havia mantingut relacions sexuals amb la priora, sor Teresa, i més d'una vintena de monges, valent-se d'un enginyós exercici d'exorcisme. Així mateix, Arana se'n fa ressò del sadomasoquisme practicat per frares i rectors que el presentaven com la penitència que havien de complir les seues víctimes pels pecats que contaven en les seues confessions. Aquests fets han estat recollits per la historiadora María Elena Sánchez en el seu llibre Flagelantes licenciosos y beatas consentidoras (1979). Les notícies d'abusos sexuals que encara cometen alguns religiosos vénen de lluny.
El clergat també ocupa un lloc prominent a les cròniques d'Arana. El seu llibre narra uns fets esdevinguts en el convent madrileny de Sant Plàcid al segle XVII. Francisco García Calderón, sacerdot confessor del convent, fou condemnat pel Tribunal de la Inquisició a pena de reclusió perpètua i diverses humiliacions públiques després de saber-se que havia mantingut relacions sexuals amb la priora, sor Teresa, i més d'una vintena de monges, valent-se d'un enginyós exercici d'exorcisme. Així mateix, Arana se'n fa ressò del sadomasoquisme practicat per frares i rectors que el presentaven com la penitència que havien de complir les seues víctimes pels pecats que contaven en les seues confessions. Aquests fets han estat recollits per la historiadora María Elena Sánchez en el seu llibre Flagelantes licenciosos y beatas consentidoras (1979). Les notícies d'abusos sexuals que encara cometen alguns religiosos vénen de lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada