diumenge, 11 de desembre del 2011

Passejant en bicicleta

En Itàlia existeix un impost semblant a l’Impost de Béns Immobles (IBI) que paguem els ciutadans de l’Estat espanyol als respectius ajuntaments. Fins ara, el gravamen italià es denominava Impost Comunal sobre els Immobles, també conegut per l’acrònim ICI. Aquest tribut municipal gravava els edificis i els terrenys agrícoles o edificables de la República Italiana. El pagava només la gent amb més d’un immoble en propietat; a partir de 2012, serà substituït per l’IMU, Imposta Municipale Unica, i l’haurà de pagar tothom, amb independència del número d’immobles que tinga. L’ICI ha protagonitzat les primeres planes dels periòdics arran del pla “Salva Itàlia”, proposat pel govern de Mario Monti. Aquest dur pla d’ajust ha adquirit un plus de notorietat per les copioses llàgrimes que provocà en la ministra italiana de treball. Pobra dona!

El pla, que vol estalviar trenta mil milions d’euros, obligarà els italians a estrènyer-se el cinturó. S’imposaran nous impostos i sacrificis com l’augment de l’edat de jubilació. Això sí, l’exassessor de Goldman Sachs —catòlic practicant— s’ha oblidat de passar-li també el compte al Vaticà, que no paga els impostos que caldria, segons el parer de molts italians. Parlamentaris, gent de peu i grups d’indignats demanen que el Vaticà també assumisca una part dels sacrificis que imposa el decret del govern de Monti. L’Estat del Vaticà té actualment menys d’un quilòmetre quadrat d’extensió. Itàlia no hi té cap autoritat; només exerceix cert control en matèria monetària i bancària, per tal d’evitar, entre altres coses, el rentat de diners (en 1982, es va descobrir que l’IOR, el banc del Vaticà, havia llavat diners de la màfia). Bé que el poder geogràfic de la Santa Seu es limita a unes poques hectàrees, el seu poder terrenal arriba molt més lluny.

El Vaticà, a més de ser propietari dels palaus renaixentistes on viu el Papa i s’allotgen bona part de l’activitat administrativa de la Santa Seu i un immens patrimoni artístic —la Capella Sixtina i els Museus Vaticans es troben dins del seu recinte murat—, també posseeix centenars d’edificis i terrenys repartits per tota Roma i fora de la Ciutat Eterna. Molts ja eren seus quan s’esdevingué la unitat italiana i desaparegueren els Estats Pontificis, en 1861. Altres li foren donats per catòlics de la noblesa romana —cal recordar que molts pontífexs i cardenals de l‘Església han sortit d’aqueixa noblesa. També hi ha les propietats deixades en herència a la Santa Seu per catòlics fervents. Aquests dies, la premsa italiana ha parlat de 10.000 testaments anuals a favor dels ens eclesiàstics. Finalment, el Vaticà també ha comprat edificis, durant els últims decennis, per pura inversió, i sovint ha llogat els apartaments a gent de la seua confiança.

Gràcies als acords bilaterals entre Itàlia i el Vaticà, les esglésies, les capelles i tots aquells llocs considerats de culte no paguen l’ICI. Ara bé, la Santa Seu posseeix moltes propietats que, tot i ser conceptuades com a llocs de culte, estan destinades en realitat a activitats lucratives: sanatoris, clíniques, escoles, universitats, museus, hotels, albergs i pensions per als peregrins catòlics que visiten Roma, diversos centenars de mils a l’any. Tots aquests béns immobles (entre el 20 i el 30% del patrimoni immobiliari italià) no estan subjectes a un impost que, en canvi, hauran de pagar absolutament tots els altres propietaris. En total es tractaria d’un privilegi que, segons la premsa italiana, costaria a les arques de l’Estat uns 700 milions d’euros anuals. El cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’estat i número dos del Vaticà, ha contestat les crítiques indicant que «l’ICI és un problema que ha de ser estudiat profundament» i recordant que l’Església fa molt pels pobres i pels més dèbils, fins i tot suplint les deficiències de l’Estat.

A mi, tot açò em recorda els llimbs fiscals en què viu l'església espanyola. Els indignats italians feren, el 8 de desembre, una marxa en bicicleta per tota Roma, visitant immobles eclesiàstics que no paguen l'ICI. Sorprendria saber el nombre de béns immobles de Xàtiva que són propietat de l'Església, o el nombre de testaments a favor seu. També es podria fer una bona passejada en bicicleta per la nostra ciutat!