Un petit detall

Rocabuix recolza la barbeta sobre els artells dels dits. Té un llibre obert damunt la taula. «Saps, Eiximona? Hi ha una classe superior que governa el món», diu amb posat pensarós. «Quin descobriment!», exclama Eiximona des de la cuina. «Però tu i jo mai no en podrem formar part —prossegueix Rocabuix—; hauríem de ser allò que els americans anomenen un baby boomer, és a dir, haver nascut després de la Segona Guerra Mundial i tenir uns seixanta anys.» Radaurí alça la vista del periòdic. «I quin és el problema? —pregunta—. Tu ja en tens cinquanta-cinc!» Rocabuix, sense donar-se per al·ludit, segueix cavil·lant en veu alta: «Tenint en compte que la meitat de la classe superior del món és nord-americana o europea, també sembla necessari tenir arrels culturals a l’hemisferi occidental.» Ara intervé Eiximona, que proclama amb aire triomfal: «Amor meu, no tens res a fer! Tu ets un moro dels grossos!» Rocabuix, immune al desànim, segueix desgranant les condicions que calen per a ser membre del poder global: «S’ha d’haver assistit a una universitat d’élite; cal pertànyer al món de l’empresa o les finances; s’ha de ser ric i afortunat; convé tenir una base de poder institucional; s’han de posseir els trets psicopatològics que solen acompanyar l’èxit...» Ací, Radaurí interromp de nou el llarg soliloqui. «Has dit trets psicopatològics?» Hi ha uns instants de silenci. «Sí! S’ha de tenir una personalitat obsessiva, meticulosa, ordenada, preocupada pels detalls —explica Rocabuix—. Cal ser addicte al treball, independent, conscienciós, narcisista, arriscat, enganxat a les endorfines...» Eiximona té una curiositat: «I aquets individus de l’élite global, com s’ho fan per a compaginar el poder amb els deures de pares responsables i esposos devots?» Rocabuix no sap què contestar. Fa una pausa i continua: «Molts poderosos, quan es retiren, arriben a patir veritables períodes de depressió i síndrome d’abstinència...» Radaurí es posa dempeus i proclama solemne: «Amic meu, jo només t’he vist amb síndrome d’abstinència quan no tenies un sofà a mà!» Eiximona somriu. «De més a més, amor, t’oblides d’un petit detall —li diu ella—: per a tenir poder, s’ha de nàixer baró. Ahir, fullejant el llibre que estàs llegint, vaig constatar que el 51% de dones del planeta no pinta res a les élites. L’estructura del poder global és totalment masculina; només hi ha la presència testimonial d’un 6% de dones. Masclistes! Que sou uns masclistes!» Radaurí pren la jaqueta i marxa cap a la sortida. «A reveure!», fa des de la porta.