Dijous passat, Núñez Feijóo preguntava: ¿Los votantes de izquierda estan de acuerdo con que se transfiera la competencia de inmigración a un partido al que Sánchez llamó racista, xenófobo y supremacista? Sóc del parer que cap pregunta no deu quedar sense resposta. Però les preguntes s'han de formular bé. Primer convé recordar que, segons l'article 149.1.2 de la Constitució, l'Estat té competència exclusiva sobre nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil. Per tant, la competència sobre immigració no es pot transferir. En tot cas, les Corts Generals poden atribuir a Comunitats Autònomes la facultat de dictar normes en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. L'article 150.2 concreta: «l'Estat podrà transferir o delegar en les Comunitats Autònomes, mitjançant llei orgànica, les facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seua mateixa naturalesa siguen susceptibles de transferència o delegació. La llei preveurà en cada cas [...] les formes de control que es reserve l'Estat.» És evident que Feijóo no s'havia llegit aquests dos articles de la Carta Magna.
De moment, no hem vist encara cap document escrit i signat que permeta saber quina cosa ha aconseguit exactament el partit de Puigdemont. En tot cas, no crec que Sánchez pense transferir la competència completa —seria una mesura inconstitucional—, sinó alguna facultat que no contradiga «el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal». Tenim aclarida, doncs, una primera incorrecció en la pregunta del cap del PP. Anem a la segona. Núñez Feijóo diu que es transfereix immigració a un «partit». ¡No! Es transferiran —ja veurem— facultats a la Generalitat de Catalunya, no a un partit. (Açò és de primer de Dret.) I Catalunya està governada, gràcies al suport dels socialistes, per ERC, que ja ha dit que el PSOE no ha pactat res amb el president Pere Aragonés. Recordem que ERC és un partit d'esquerres que no té les mateixes opinions sobre immigració que Junts. En açò, els de Puigdemont estan més a prop de l'extrema dreta. Però passem a contestar la pregunta de fons. ¿Què opina el votant d'esquerra? Jo pense que una política immigratòria respectuosa amb els drets humans sempre s'aguantarà per un fil.
Amb independència de quin àmbit tinga la competència i les facultats, es poden donar múltiples combinacions. Amb un govern central d'extrema dreta —de PP i Vox, posem per cas— i un govern autonòmic d'esquerres, seria preferible que el segon tingués màximes facultats. Amb un govern central d'esquerres i un autonòmic en mans de xenòfobs, aniria bé que les pautes foren marcades pel central. També podria ser que l'un i l'altre estigueren en mans de la reacció —de grups amb idees com les d'Aliança Catalana. Llavors, ¡cos a terra! En fi, que l'esquerra ocupés tots els àmbits polítics —inclòs l'europeu—, l'opció òptima per als progressistes, es podria donar puntualment i per pura xamba. Recordem la dita: «Tan bo, tan bo, vol dir tambor.» En política, les situacions són canviants. L'alternança és l'essència de la democràcia. En realitat, la pregunta de Feijóo era hipòcrita. Pretenia crear divisió al si del socialisme. De fet, ja ha sortit Emiliano García-Page a fer-li els cors al PP; diu que Junts considerarà estrangers els espanyols que vagen a Catalunya. Però això és desviar l'atenció del focus del veritable problema migratori.
Els de Puigdemont es refereixen sobretot a les persones arribades del pròxim orient, el Magrib i l'Àfrica subsahariana. També podrien entrar al sac alguns sud-americans i els gitanos búlgars o romanesos. PP i Junts comparteixen tesis sobre aquests immigrants. Si manés la dreta a Madrid i a Barcelona potser ho podríem comprovar. (Altra cosa és que el PP fes la guitza a Puigdemont per fotre'l.) Per la seua banda, alguns socialistes també fan aigua en matèria migratòria. Tenim l'exemple d'algunes mesures preses pel ministeri que dirigeix Grande-Marlaska. Si som sincers, haurem de concloure que l'assumpte de la immigració fa anar de cul tots els partits. En qualsevol cas, també se li podria preguntar a Núñez Feijóo què estava disposat a domar a canvi dels vots de Junts a una investidura fallida. Un diari de Barcelona descobrí detalls d'una reunió secreta de Daniel Sirera, cap del PP a l'Ajuntament de Barcelona, amb Josep Rius, regidor de Junts, i Albert Batet, president del grup de Junts al Parlament de Catalunya. Sembla que els dos independentistes van manifestar que el PP podia ser un soci més fiable que el PSOE. Sirera no ho ha desmentit.
De moment, no hem vist encara cap document escrit i signat que permeta saber quina cosa ha aconseguit exactament el partit de Puigdemont. En tot cas, no crec que Sánchez pense transferir la competència completa —seria una mesura inconstitucional—, sinó alguna facultat que no contradiga «el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal». Tenim aclarida, doncs, una primera incorrecció en la pregunta del cap del PP. Anem a la segona. Núñez Feijóo diu que es transfereix immigració a un «partit». ¡No! Es transferiran —ja veurem— facultats a la Generalitat de Catalunya, no a un partit. (Açò és de primer de Dret.) I Catalunya està governada, gràcies al suport dels socialistes, per ERC, que ja ha dit que el PSOE no ha pactat res amb el president Pere Aragonés. Recordem que ERC és un partit d'esquerres que no té les mateixes opinions sobre immigració que Junts. En açò, els de Puigdemont estan més a prop de l'extrema dreta. Però passem a contestar la pregunta de fons. ¿Què opina el votant d'esquerra? Jo pense que una política immigratòria respectuosa amb els drets humans sempre s'aguantarà per un fil.
Amb independència de quin àmbit tinga la competència i les facultats, es poden donar múltiples combinacions. Amb un govern central d'extrema dreta —de PP i Vox, posem per cas— i un govern autonòmic d'esquerres, seria preferible que el segon tingués màximes facultats. Amb un govern central d'esquerres i un autonòmic en mans de xenòfobs, aniria bé que les pautes foren marcades pel central. També podria ser que l'un i l'altre estigueren en mans de la reacció —de grups amb idees com les d'Aliança Catalana. Llavors, ¡cos a terra! En fi, que l'esquerra ocupés tots els àmbits polítics —inclòs l'europeu—, l'opció òptima per als progressistes, es podria donar puntualment i per pura xamba. Recordem la dita: «Tan bo, tan bo, vol dir tambor.» En política, les situacions són canviants. L'alternança és l'essència de la democràcia. En realitat, la pregunta de Feijóo era hipòcrita. Pretenia crear divisió al si del socialisme. De fet, ja ha sortit Emiliano García-Page a fer-li els cors al PP; diu que Junts considerarà estrangers els espanyols que vagen a Catalunya. Però això és desviar l'atenció del focus del veritable problema migratori.
Els de Puigdemont es refereixen sobretot a les persones arribades del pròxim orient, el Magrib i l'Àfrica subsahariana. També podrien entrar al sac alguns sud-americans i els gitanos búlgars o romanesos. PP i Junts comparteixen tesis sobre aquests immigrants. Si manés la dreta a Madrid i a Barcelona potser ho podríem comprovar. (Altra cosa és que el PP fes la guitza a Puigdemont per fotre'l.) Per la seua banda, alguns socialistes també fan aigua en matèria migratòria. Tenim l'exemple d'algunes mesures preses pel ministeri que dirigeix Grande-Marlaska. Si som sincers, haurem de concloure que l'assumpte de la immigració fa anar de cul tots els partits. En qualsevol cas, també se li podria preguntar a Núñez Feijóo què estava disposat a domar a canvi dels vots de Junts a una investidura fallida. Un diari de Barcelona descobrí detalls d'una reunió secreta de Daniel Sirera, cap del PP a l'Ajuntament de Barcelona, amb Josep Rius, regidor de Junts, i Albert Batet, president del grup de Junts al Parlament de Catalunya. Sembla que els dos independentistes van manifestar que el PP podia ser un soci més fiable que el PSOE. Sirera no ho ha desmentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada