dissabte, 24 d’octubre del 2020

Calvari psicològic a Novaedat

Des que començà la crisi de la covid-19, allà pel més de març, el fluix d'informació des de les administracions cap als ciutadans deixa molt a desitjar. A finals de març, El Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent escrivia açò al seu compte de twitter —ho vaig contar en una columna publicada a l'edició digital del periòdic—: Buenos días. Conocer el número de casos y si están cerca de ti mola, pero mola más conocer cómo proteger correctamente a los nuestros. Opinava i continue opinant que saber si els casos d'infecció estan pròxims ni "mola" ni deixa de "molar". En abril, per exemple, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública no donava les xifres de cada departament de salut desglossades per poblacions. Només proporcionava dades globals. Sabíem el nombre d'infectats i morts per coronavirus al nostre departament, però desconeixíem la situació concreta de Xàtiva, Canals, l'Alcúdia, Ontinyent, Albaida... ¡Ben estranya, la política comunicativa de conselleria! Els xativins ignoràvem quina era la incidència real de la pandèmia en la nostra ciutat. Més endavant, l'estratègia informativa millorà i hi hagué més transparència.

Però no desapareixien les discrepàncies en les dades que subministren el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. De fet, a hores d'ara, continuen les diferències. Des del mes de març, la pandèmia es fa servir com arma política, especialment per la dreta. Totes les institucions, govern central inclòs, es dirigeixen sovint a la ciutadania en termes massa infantils. A Xàtiva hi ha hagut canvis. Durant la primera onada de la covid-19, la llar d'ancians Novaedat no havia tingut cap infectat per coronavirus. A la fi de setembre, s'hi detectà un cas. Un iaio, traslladat al Lluís Alcanyís per a ser tractat d'una patologia, donà positiu a la prova PCR en tornar a la llar. Fou enviat novament a l'hospital. Es digué que no havia tingut contacte amb altres residents. Però calgué activar de seguida el pla d'emergència de la Generalitat. S'anuncià una prova PCR per a tothom, residents i treballadors. Tots els avis foren confinats en llurs habitacions i el centre es posà sota control de Salut Pública. Es van prohibir les visites. Això no obstant, començà a augmentar a poc a poc el nombre d'infectats. Finalment, s'hi produí un brot de la pandèmia.

Al principi, la informació era transparent. Des de Novaedat es donaven les xifres: un segon resident i un treballador infectats, set residents i dos treballadors infectats —i ja eren nou casos de positiu per coronavirus—, quasi tota la primera planta infectada... I de sobte, ¡apagada informativa! Portaveus de la residència comunicaren que els infectats devien tenir una càrrega vírica molt baixa; presentaven símptomes lleus o eren asimptomàtics. ¿Nombre total d'infectats? ¡Impossible obtenir aquesta dada. La residència sols informava de cada cas concret als familiars directes, però no donava xifres del brot. ¿Qui havia decretat l'apagada informativa? ¿L'empresa propietària de Novaedat? ¿Conselleria? Com ja he dit en altres ocasions, no s'ha de confondre tafaneria amb dret a la informació. Els familiars d'un resident tenen dret a saber les dimensions reals del problema i el grau de risc que corre el seu major. ¡Apagada informativa! Sembla que ni aplicacions com covidcv.netlify detectaven el brot. Ha calgut acudir a fonts mèdiques.

Vam saber que durant la segona setmana d'octubre hi havia 42 infectats a Novaedat. El passat dia 16 teníem 66 casos actius a Xàtiva —215 casos acumulats des de juliol. ¿Incloïen aquestes xifres el brot de Novaedat? En resum: no hi ha manera d'entendre's amb les xifres. Al geriàtric, molts residents passen per un veritable calvari psicològic. Quaranta-dos estan confinats entre quatre parets fa un mes —alguns, bé que siguen asimptomàtics, han de romandre totalment sols en una habitació almenys catorze dies. No poden rebre cap visita física dels familiars. ¡Quelcom semblant a una cel·la de càstig! A la solitud habitual de qui està a la llar d'ancians s'ha de sumar l'aïllament de la quarantena. ¿Es respecta la dignitat dels vells? ¿Reben un tracte adient? Mmm. Com conten els iaios per telèfon, única via de contacte amb l'exterior, molts treballadors donen un tracte correcte —en algun cas, excel·lent. Però s'hi produeixen episodis poc comprensibles, sobretot en el context actual. Tant de bo la gent competent salve la situació i alleuge l'angúnia.

(publicat a Levante-EMV, el 24/10/2020)