Patrimoni industrial en perill

¿Quines construccions han de considerar-se patrimoni històric i artístic? La resposta és àrdua. Poca gent nega la condició de béns patrimonials als immobles amb molts anys d'antiguitat. Ara bé, concretar què s'ha d'entendre per "molts anys" no resulta gens fàcil. ¿Un edifici construït en 1919 és molt antic? Se sol acceptar majoritàriament que algunes construccions dels segles XIX i XX —les modernistes o les contemporànies amb firma d'autor famós— són valuoses. Hi ha un ampli ventall d'edificacions, ben conservades o convertides en ruïnes, que cal protegir: palaus, fonts, temples i convents, muralles i castells, teatres, ponts... Les grans oblidades són, però, les fàbriques antigues, bé que l'arqueologia industrial, branca de la història sorgida a mitjan segle XX (dedicada a l'estudi dels espais, els mètodes de producció i la maquinària utilitzada al procés industrial des del segle XVIII) propugna que les velles fàbriques siguen considerades patrimoni històric. A finals del segle XIX, el sector secundari xativí ja era apreciable. Des de llavors, la ciutat sempre ha tingut una activitat manufacturera generadora d'arqueologia industrial.

Moltes velles edificacions fabrils (almàsseres, molins, fàbriques de ceràmica, midó i teixits, destil·leries) han desaparegut, però altres encara sobreviuen. En podríem enumerar algunes: la paperera San Jorge, el molí Serrampedra, una fàbrica de sabó i tres naus industrials al carrer Reina, la fàbrica de Ramon Esplugues situada al carrer Caldereria, que produïa taulells, rajoles i pedra artificial, la impremta de Blai Bellver... ¿Què s'hauria de fer amb tots aquests elements? Conservar-los, segons el meu parer. Caldria declarar béns protegibles (béns d'interés cultural o de rellevància local) aquells que no compten amb cap protecció, per a evitar la seua desaparició. El pas següent seria donar-los ús si no en tenen; els immobles buits es degraden ràpidament. Altres ciutats ens poden servir d'inspiració. En Avilés, La Curtidora, fàbrica de pells adobades alçada l'any 1820, un dels millors exemples d'arquitectura industrial asturiana, és avui un viver d'empreses. Les naus del conjunt estan decorades amb totxos de color roig i carreus blancs.

Terrassa salvà el Vapor Aymerich, Amat i Jover, magnífic edifici industrial modernista obra de l'arquitecte Lluís Muncunill. El Vapor (denominat així perquè utilitzava una màquina de vapor per a produir força motriu), construït en 1907, fabricava teixits. Fou adquirit per la Generalitat en els vuitanta. Una vegada rehabilitat, acollí el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La vila biscaïna de Gernika conserva l'edifici administratiu d'Astra, empresa que es dedicà a fabricar pistoles fins a 1999. La construcció és d'estil art-déco, amb elements constructivistes, cubistes i futuristes. La pressió social, impulsada pel moviment Astra Gernikentzako (Astra per a Gernika), aconseguí que l'edifici fos adquirit per l'ajuntament, que el dedicà a usos culturals. A la part posterior de les antigues oficines d'Astra s'ha afegit un annex multicolor dissenyat per l'arquitecte Liam Gillick. A València, tenim el cas de Bombas Gens, síntesi d'elements art-déco i racionalistes. El conjunt fou projectat per l'arquitecte valencià Cayetano Borso di Carminati. Una fundació privada adquirí l'antiga fàbrica per a restaurar-la i convertir-la en museu.

¿Què fem a la nostra ciutat? És evident que l'Ajuntament mai no podrà adquirir tots els elements d'arqueologia industrial que encara conservem. Cal, per tant, la col·laboració de la Generalitat i d'institucions privades amb finalitats altruistes. Hauríem d'evitar la desaparició de les exigües peces del patrimoni industrial que sobreviuen. Tanmateix, dies enrere, dues d'aquestes peces, el molí Serrampedra i la paperera San Jorge, foren notícia. L'Ajuntament ha decidit desentendre's del molí. Fonts municipals afirmen que manca de valor, perquè ja no conserva la maquinària. Quant als terrenys de la paperera (la fàbrica de Gregorio Molina, empresa i nom lligats a la biografia i la memòria sentimental de molts xativins i xativines), aquest diari informava que una constructora havia adquirit una parcel·la d'11.000 m2 amb les corresponents instal·lacions. De moment, les parts en procés de ser declarades bé de rellevància local no estan afectades per l'activitat a la parcel·la venuda. Ara bé, el perill sobre el patrimoni industrial xativí no cessa.

(publicat a Levante-EMV, el 30/03/2019)