Mèrit, capacitat i esforç personal

En 1974, es jutjà la desaparició de quatre milions de quilos d'oli propietat de la CAT (Comissaria d'Abastiments i Transports), emmagatzemats en els dipòsits d'una empresa privada fundada a la localitat gallega de Redondela. El cas estigué voltat de molts enigmes. L'empresa dipositària estava participada per Nicolàs Franco, germà del dictador. Van morir diversos testimonis en circumstàncies estranyes. La vista oral se celebrà a l'Audiència Provincial de Pontevedra, presidida per Mariano Rajoy Sobredo, pare del futur president del govern. El judici culminà amb una sentència light. Es van perdre els 5.000 folis del sumari. Això sí, els quatre fills de Rajoy Sobredo aprovaren en temps rècord les oposicions de registres i notaries. Mariano començà a preparar les de registres en 1977, durant l'últim curs de Dret. Les aprovà en 1978. Amb 23 anys, esdevingué el registrador més jove d'Espanya. El seu germà Enrique fou el segon membre més jove del Cos de Registradors. La seua germana Maria de las Mercedes també és registradora i el seu germà Luis, ja traspassat, aprovà notaries. Tot açò sembla quasi miraculós.

Sempre han existit sospites sobre les titulacions acadèmiques o els càrrecs que obtenen persones pertanyents a les classes altes. Amb aquestes sospites es poden armar bons relats. Jo vaig tenir camarades, en l'època dels meus estudis de batxillerat, que molt bé podrien ser protagonistes de contes breus. Coneixia llurs flaqueses, perquè compartírem aules al Claret i al Josep de Ribera. Posaré exemples. Un metge vol que el fill, pèssim estudiant, herete la clínica familiar. El pare obliga el jove a presenciar operacions. Els talls, la sang i les odors provoquen nàusees al pipioli. «Doctor, el xic no serà bon metge, perquè es mareja en veure sang», diu la infermera. El pare: «No haurà esmorzat. No s'ha de venir al quiròfan amb l'estómac buit.» El xicot acaba aprovant amb prou feines el batxillerat superior i el curs preuniversitari de lletres —sí, sí, el de lletres, amb llatí i grec inclosos. Seguint instruccions paternes es matricula en la Facultat de Medicina de la Universitat de València. «No acabarà la carrera», diuen alguns companys. «El pare coneix molts catedràtics. Els envia cigars havans a tothora. Cohiba i Montecristo», responen altres.

En efecte, el fill obté la llicenciatura. Altre facultatiu xativí també desitja que el seu brot, més curt que una cua de conill, esdevinga metge. Al xic li costa una eternitat d'acabar la carrera. Els maliciosos asseguren que el pare no ha regalat prou cigars. Anem, però, als polítics. Qualsevol podria pensar que Cristina Cifuentes i Pablo Casado són els primers sospitosos d'haver obtingut fraudulentament llurs títols acadèmics. Doncs, no. A casa nostra, durant el govern del PP, la tesi doctoral de certa política, metge i filla d'un conegut metge valencià, ja suscità rum-rum. Unes antigues companyes seues d'hospital deien: «Encara que som votants d'esquerres, preferim que guanye el PP, per tal que aquesta dona no torne a la seua plaça. És especialista en ficar la pota i adjudicar-se les medalles.» (Els lectors recordaran també les suspicàcies alçades per la tesi de l'expresident Camps.) En alguns estudis —els de filologia, posem per cas—, el frau acadèmic és més aviat innocu. Però regalar títols de metge pot tenir conseqüències negatives per a la vida i la salut de les persones. ¿Quina sort correran els malalts que caiguen en mans dels afavorits?

Esglaia pensar que les nostres universitats s'hagen deixat corrompre per les elits polítiques i econòmiques. ¿Mèrit, capacitat i esforç personal? ¡Ha! L'establishment no s'atura en aquestes minúcies a l'hora d'assegurar l'estatus dels seus. La posició dels registradors, per exemple, és envejable. Mariano Rajoy podria cobrar al Registre de la Propietat de Santa Pola 15.000 euros al mes, quasi el triple del que cobrava com a president del govern. Potser, aquesta és la raó per la qual ha renunciat a ser membre del Consell d'Estat (el sou de conseller no és compatible amb altres percepcions provinents d'organismes públics o privats). Tanmateix, quan es jubile, Rajoy podrà sol·licitar la incorporació al Consell i el cobrament de la pensió vitalícia que correspon als expresidents de govern. Si tenim en compte altres ingressos (presumptes sobres en B, sou de president del PP i, durant un temps, possible repartiment de guanys amb el registrador interí de Santa Pola), la seua vidriola deu estar plena. Ja dic: mèrit, capacitat i esforç personal. ¡Veges!

(publicat a Levante-EMV, el 23/06/2018)